Amb una portada que sembla no acabar
d’encaixar amb el títol però que a mesura que anem devorant planes va agafant
pes i caire ens trobem amb la darrera aportació a la literatura catalana de Jaume Cabré.
Amb només una part del rostre del quadre
“Retrat d’un home” d’Antonello de Messina l’autor ens mostra un home que mira
intensament i es fixa amb el lector a traves de la claredat del seu blau
aportant un focus de llum que eclipsa el que hi ha rere ell, la foscor i el
negre que s’estén per la tela del quadre i que entra a formar part de la prosa
que s’amaga dins aquest volum.
Amb “Jo confesso” i “Les veus del Pamano” ens
va captivar i mostrar una de les poques plomes que valent-se de la nostra
llengua ha arribat a llibreries de gairebé mig món, ara amb Quan arriba la penombra ens presenta
tretze relats curts on el punt d’interès es pot centrar en un personatge, un
fet o senzillament en una historia que s’havia d’explicar.
El pretext d’aquets contes és la mort, a cada
conte trobareu una víctima a mà d’un botxí ja sigui professional o no, i com
aquest s’encara a la víctima creant un diàleg entre ells, un examen de
consciencia on es solapen diverses visions dels fets i com tant l’un com
l’altre comprenen la complexitat del que han fet o faran.
Cada conte es centra en un punt diferent, ja
sigui la venjança, les il·lusions trencades, somnis per realitzar però tots
ells en certa manera es complementen al girar en torn de la tristesa, la pèrdua
i la mort, però sobretot en la mà executora, ja sigui un assassí preparat, un
d’involuntari, un suïcida, la guerra o un malentès, curiosament tots masculins.
Proa ens presenta uns contes que l’autor a escrit i reescrit fins a tenir un
joc de paraules perfecte per a cada un d’ells, amb una prosa inconfusible i amb
una gran capacitat d’atrapar al lector amb sòlids fils argumentals, detalls
irònics i personatges humans.
Personalment m’agraden el volums de relats o
contes, ja que pots llegir una historia d’una tirada, l’ordre encara que ve
marcat per l’autor el podem capgirar fent més nostre la seva lectura i és ideal
per aquells lectors que es cansen de trames llargues però volen bona
literatura.
Avui en Jaume Cabré dona veu a la maldat
humana, mostrant-nos la cara més fosca d’unes ànimes turmentades i amb
capacitat de turmentar
Aquí us deixo les seves primeres planes que us
introduiran a la lectura de “Els homes no ploren”.
Una obra molt viva que parla de la mort, un
contrast entre dos pols oposats i on un no pot conviuré amb l’altre però si
perseguir-se en el fil de la vida.
