Sota la mar salada

Per Ángela Sánchez Vicente

La veritat és que és molt fàcil recomanar llibres de cara a l’estiu ja que tots estem pensant en vacances, temps lliure, una obra lleugereta i poc més. El recomanar llibres al tornar de vacances amb la reentré és més complicat doncs l’ideal és una obra potent, que enganxi i que ens distregui de la tornada a la feina i a una dinàmica més exigent.

Complint tots els requisits i oferint-ne molts més us recomanem l’obra d’en Sergi Caparrós.

Una veu nova al món de les lletres amb molt per narrar i una il·lusió innata que es desprèn de les seves planes a Sota la mar salada.

Amb aquesta obra farem un viatge cap al Cap de Creus i a Barcelona essent el barri de Sants el nucli de l’acció.

Ens situem al marc de l’any 1929 d’una manera molt fotogràfica i acompanyats d’uns protagonistes amb els que és molt fàcil establir un vincle de complicitat.

La vida sembla plana per a en Ramón i el seu fill Andreu però la nit de sant Joan rebran un papir que posarà les seves vides potes amunt.

En aquest document hi ha un enigma que els durà a capejar amb els traficants d’antiguitats més perillosos de la ciutat mentre descobreixen misteris i donen resposta a molts interrogants de la seva pròpia família.

¿Què li va passar al pare del Ramón? Aconseguiran els nostres nous amics treure’n l’entrellat.

En una muntanya russa que va a la velocitat de la llum preguntes i respostes i misteris pels que val la pena arriscar-se s’embarcaran en una aventura que els unirà per posar llum allà on abans només hi havia ombres.

Tot el que descobriran els ajudarà a fer les paus amb el seu passat però descobriran velles traïcions i venjances.

La veritat és que aquesta proposta que ens acosta Rosa dels Vents ens ha deixat sense paraules i sense alè i no us volem xafar la intriga que destil·la aquesta captivadora obra.

Es nota que està narrada amb dedicació, una gran tasca de documentació i amb un gran treball de sensibilitat per desenvolupar les personalitats i emocions dels protagonistes.

És un tresor per ser descobert i no patiu... No està sota la mar salada... Només cal que aneu a les llibreries!

No el deixeu escapar!

Mai

El gran mestre Ken Follet, autor d’entre d’altres grans novel·les com “Les Tenebres i l’Alba”,  “Els Pilars de la Terra”, “Una columna defoc” i la trilogia “The Century” entre molts d’altres, torna a les nostres mans gràcies a Rosa dels vents.

Amb una portada dura i contundent, d’un vermell color sang sobre un terra àrid destaquen el nom de l’autor i el títol MAI, mentre les lletres es van desfent i el vent de les emporta, un thriller que imagina el que no es pot ni imaginar: la imminent amenaça de la Tercera Guerra Mundial.

Abans de començar a llegir-la ens trobem amb la reflexió dura de l’autor: “Quan em vaig estar documentant per escriure La caiguda dels gegants em va sobtar veure que la Primera Guerra Mundial era una guerra que ningú no volia. Cap dels líders europeus de cap dels dos bàndols tenia voluntat que s'esdevingués. Però, d'un en un, els emperadors i els primers ministres, sense pretendre la guerra, van prendre un seguit de decisions -decisions lògiques i moderades- que ens van acostar un pas més a un dels conflictes més terribles que ha conegut el món. I aleshores em vaig preguntar: Podria tornar a passar?”

Realment és una reflexió que espanta i més avui en dia on les noticies apunten a un nou conflicte armat on hi ha masses jugadors en un tauler d’escacs i on no manca la diplomàcia per part d’un i la set de poder. Tan de bo l’autor sigui profeta amb les seves paraules i Mai més ens haguem de veure en una tessitura sagnant.

Aquesta novel·la està formada per un pròleg i quaranta dos capítols dividits en cinc parts Defcon 5, Defcon 4, Defcon 3, Defcon 2, Defcon 1, un sistema de mesura del perill.

La historia s’entreteixeix en tres fils argumentals, el primer ens portarà al Txad, un desert inhòspit, on un agent de la CIA i un agent de la “CIA” francesa segueixen un grup jihadista, sense oblidar-nos dels habitants de la zona i les seves vides, el segon fil ens portarà als Estats Units on la Presidenta té masses fronts oberts tant en la política del país com en la política internacional amb la Xina, com a casa seva i el tercer fil ens portarà a la Xina on un vicepresident demostrarà de la pasta que està fet.

Tres histories molt volàtils que es van entrellaçant fins a formar un tapis que posa la pell de gallina i no deixa d’encongir el cor fins a la darrera plana.

Aquesta novel·la no és només un thriller perillós sinó que la ploma de l’autor ens presenta uns personatges sòlids, unes histories molt humanes i ens deixa amb un regust a la boca ja que si aquests personatges no fossin com són, quin hagués sigut la resolució del conflicte? Que porta a gestar-se una Tercera Guerra Mundial? Poden els homes i dones influents canviar el transcurs de la historia o hi ha fets que els abocaran si o si a fer allò que en realitat no volen?

Aquesta historia es altament addictiva, costa molt deixar de llegir però en certs moments crec que és necessari per comprendre el rerefons d’allò que podria ser, la prosa del autor ens porta al moment d’ara, a l’avui, a un món convuls descrit amb un perfilador molt fi i detallat. Els personatges estan molt ben construïts i la darrera frase del llibre ens mostra la persona i no el càrrec.

És absolutament brillant, no la deixeu escapar... Tant de bo aquest “Mai” sigui mai.

Estava preparat per a tot menys per a tu

“En aquesta vida, el que és important no ho ensenyen, però un cop ho has après, ja no ho oblides”

Després de “El món groc”, “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”, “Si tu em dius vine, ho deixo tot... però diguem vine”, “Brúixoles que busquen somriures perduts”, “El món blau estima el teu caos”, “El que et diré quan et torni a veure”, "Els secrets que mai no t'han explicat" , “Finals que mereixen una història” , “El millor d’anar és tornar” i “Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre” ara ens retrobem amb l’autor optimista, positiu i que amb les seves paraules ens acarona l’ànima Albert Espinosa.

De la mà de Rosa dels Vents, amb tapa dura i una edició il·lustrada per Vero Navarro ens retrobem amb la ploma d’un amic, un home groc per a molts, una persona capaç de veure el got sempre mig ple i mai alliçonar a ningú.

Amb una portada on regna el groc marca de la casa trobem a un jove mirant l’horitzó, una ciutat als seus peus on la vida està en continu moviment però que queda compensada amb la tranquil·litat que aporta el mar que s’estén fins a l’horitzó.

Estava preparat per a tot menys per a tu és la presentació de vint-i-tres bufades, vint-i-tres capítols introduïts per una il·lustració i una frase colpidora que ja ens introdueix a posar-nos en situació.

No entraré en gaires detalls ja que crec que aquestes bufades van dirigides a cadascun dels seus lectors, és un detall e la prosa de l’autor que m’agrada molt, és com si m’estigués parlant a cau d’orella.

Aquesta obra no és un llibre d’autoajuda però la veritat és que convida a la reflexió, aquestes vint-i-tres bufades són experiències personals de l’autor, moments importants de la seva vida donant pes a com les va afrontar, que va aprendre de cada una d’elles i remarcant que la vida no sempre és bona, tots patirem moments amargs però la qüestió és com plantar-hi cara i extreure’n de lo dolent quelcom bo.

Aquest volum no cal llegir-lo tot seguit o d’una tirada, l’he gaudir molt deixant una estona entre bufades per poder extreure’n la meva pròpia reflexió i crec que el rellegiré sovint ja que és d’aquells llibres vius que canvien segons qui i com es llegeix.

Al final de volum trobareu les bufades literàries, artístiques i sonores que l’autor vol compartir amb nosaltres i que personalment n’he afegit diversos en petites notes en fulls de colors.

Llegir una obra de l’Albert Espinosa és omplir l’ànima de pensaments, records i alguna llàgrima. Gràcies per compartir les seves vivències amb nosaltres.

Aprofiteu les darreres pàgines per a les vostres bufades.

La noia del vestit blau

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui, des de la nostra modèstia, us convidem a conèixer les lletres de la Laia Vilaseca, una noia que amb molta tenacitat ha aconseguir batre records a la plataforma Amazon i la posterior publicació en paper de la seva segona obra.

Per als més puristes de la lectura que completem el ritus lector amb un bon punt de llibre, una beguda calentona i un espai amable és molt més còmode la lectura en paper i per això la publicació d’aquesta obra mereix una celebració doncs també l’apropa a molt més públic que no vol, no li va bé o no té accés als llibres electrònics.

Sortint ja d’aquest dilema en el que no ens dilatarem més doncs ja sabeu la nostra opinió de sobres us avisem que aquesta obra que avui us presentem és tan perfecte que acabareu recorrent a la plataforma digital per descobrir i gaudir també de la primera obra que es va auto publicar.

A La noia del vestit blau ens farem amics involuntàriament de la Marina, la protagonista de la historia que ens encisarà amb el seu caràcter curiós des de les primeres planes.

Agafant de teló de fons el poble de Treviu, un poble de muntanya descrit a la perfecció, amb subtilesa, emotivitat i amb detall per l’autora i afegint un grapat de personatges on cadascú juga el seu rol ens endinsarem a una trama que es va enfosquint per la ment inquieta de la Marina.

En aquest poble han saquejat varies tombes però una d’elles és la d’una noia que es rumoreja es va suïcidar i sempre se l’ha conegut com “la noia del vestit blau”.

Sembla una certesa però el misteri està instal·lat al poble i sobretot a la ment de la nostre vivaç protagonista.

Decidirà investigar-ho arriscant-se a perills insospitats dels que haurà de fugir i també arriscant-se a donar llum a veritats que potser seria més còmode per ella que permanesquessin a les eternes ombres.

En el seu viatge vital i fugida de Barcelona s’embarcarà en una investigació minuciosa que la posarà contra les cordes en molts aspectes de la seva vida.

Arribarà a saber qui era “la noia del vestit blau”? Realment es va suïcidar? Quins misteris descobrirà? Com afectarà tot això a la seva vida?

Gràcies a l’aposta de Rosa dels vents podreu donar resposta a aquests interrogants i a molts més.

És una obra per ser desgranada poc a poc, paladejada, gaudida... Està escrita amb amor a les lletres, amb respecte per la professió i amb altíssimes dosi d’il·lusió.

És un formula màgica que no falla!

No el deixeu escapar i descobriu l’obra i la ploma de l’autora.

Desitgem no sigui la darrera obra que llegim d’ella.

Val molt la pena!

 

Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre

Si mires la vida de prop, no té cap sentit.

Allunya-te'n i gaudeix-ne!

Després de “El món groc”, “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”, “Si tu em dius vine, ho deixo tot... però diguem vine”, “Brúixoles que busquen somriures perduts”, “El món blau estima el teu caos”, “El que et diré quan et torni a veure”, "Els secrets que mai no t'han explicat" , “Finals que mereixen una història” i “El millor d’anar és tornar” ara ens retrobem amb l’autor optimista, positiu i que amb les seves paraules ens acarona l’ànima Albert Espinosa.

Avui ens retrobem amb un vell amic que ens presenta una obra diferent en estructura a les anteriors Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre és una obra formada per relats que en certa manera s’arrelen a la pròpia vida i les experiències de l’autor i ens recorda amb breus pinzellades les seves obres anteriors amb frases que ja van aparèixer en elles ja que formen part en certa manera de la saviesa apresa d’una persona que el va influir  manera molt positiva quan més ho necessitava, el seu pare hospitalari.

Abans d’entrar en matèria m’agradaria parlar del volum en si, amb una portada que ens convida al cinema acompanyant a dos nens que descobreixen per primera vegada quelcom especial i que a la mateixa vegada tenen una perspectiva diferent a la resta de públic ja que no són a la platea de butaques, sinó que ells són qui mostraran la pel·lícula.

No hi ha groc a la portada, però només obrim el llibre ja ens el trobem, el segell de l’Albert, el seu groc i ja el de tots els seus lectors.

Una edició il·lustrada per Vero Navarro que encerta de manera sublim com donar un caire més especial als curts relats de l’autor.

En el pròleg ja ens avisa que pretén tractar temes que encara no ha tocat en la seva prosa però el que és indiscutible és que la prosa del autor sempre ens toca l’ànima i aconsegueix arrencar-nos alguna llàgrima i alhora ens obra un ventall d’esperança.

Cada relat ve introduït amb una entrada de cinema i tres cites, una d’elles d’un autor cèlebre i les altres dues d’alguna de les seves obres anteriors.

L’ànima del llibre és mostrar-nos quelcom molt difícil d’aprendre en fred i en calent, les pèrdues sumen i no resten, una idea que d’entrada costa molt d’assimilar, diuen que de tot se n’aprèn però és un aprenentatge dur i llarg.

La prosa de l’Albert és molt lleugera i no és complicada, diu el que vol dir i porta al lector a entendre-ho d’una manera directa, no afegeix floritures i això crea una forta connexió emocional que crea un lligam empàtic amb el lector i els personatges de cada relat. No podria triar-ne un per sobre dels altres, així que haureu de llegir les seves histories per arribar a comprendre millor al propi escriptor.

Rosa dels vents ens obra una finestra a un món d’emocions colpidors.

Gràcies Albert.

 

Les tenebres i l’alba

Avui us vull presentar una novel·la que se m’ha fet curta tot i tenir més de nou-centes planes, el motiu podria ser que m’agrada la prosa del seu autor Ken Follett o que la trama s’ho mereix. En aquest cas haig de dir confessar que són els dos motius molt vàlids.

Amb una portada fosca i una portalada arquitectònica l’autor ens comença a donar pistes del viatge que estem a punt de començar i ens convida a cercar la mar en un vaixell víking, tots els elements d’aquesta portada són el reflex en certa manera del personatges principals de Les tenebres i l’alba, la preqüela de “Els pilars de la terra”. Voldria destacar els mapes de les terres que coneixerem de la seva mà en el interior de les tapes i l’elegància i sobrietat d’una tapa dura amb una cinta negra de punt de llibre, un element poc agraït però que li dona quelcom més al volum que tenim entre les mans.

No podem negar que el treball de documentació de la obra que ens presenta, cultura, tradicions, descripcions és impressionant però el millor de tot és que no en fa un abús sinó que crea el marc perfecte per mostrar-nos temes com la injustícia, l’ambició, la traïció, la esclavitud, la guerra, l’amor impossible, els somnis trencats, els nous començaments i la societat estamental amb els seus privilegis pels nobles, la lluita del clero i la vida del poble.

Aquesta societat de finals del segle X i principis del XI, intenta ressorgir d’una època fosca i així ens la presenta en tres protagonistes. L’Edgar és un jove que ha decidit marxar amb la dona que estima ja que ella està casada, però el destí s’interposarà i el nostre jove constructor de vaixells haurà de marxar amb la família a la recerca d’una nova llar.

La Ragna és la filla d’un comte normand que s’enamora d’en Wilwulf un noble anglès amb qui es casarà deixant la seva llar per anar i marxant a unes terres desconegudes i amb més mentides que veritats. No podem oblidar que els anglesos estaven en guerra amb els víkings i els gal·lesos.

I el nostre tercer protagonista és l’Alfred un monjo que es revela contra les injustícies encarà que les seves paraules i accions es tornin en contra seva.

Els seus camins confluiran, però l’autor ens mostra en els seus quaranta-tres capítols diferenciats el camí de l’Edgar i el de la Ragna, però no ens podem oblidar d’un secundaris impressionants.

En aquest punt he de confessar que la construcció dels personatges és molt realista, amb virtuts i defectes, són molt humans, imperfectes i fins i tot en cert punt els porta a un extrem on el lector arribarà a apreciar-ne molt a alguns i a odiar-ne a d’altres amb visceralitat.

Poc puc dir de la prosa de l’autor, els seus diàlegs són dinàmics, el tempo es sostingut i les descripcions detallades però mesurades. La lectura no es fa gens pesada, les planes volen entre les mans del lector mentre construeixen una nova vil·la o el que serà el nou Kingsbridge.

Necessitaria moltes planes i molt temps poder-vos desgranar la historia que Rosa dels Vents ens ha presenta, així que el més encertat és convidar-vos a llegir-lo per vosaltres mateixos.

Aquí us en deixo les seves primeres planes i la presentació de la novel·la pel propi autor, ningú millor que ell mateix per dir el just i necessari.