Si us declareu seguidors, com jo, de la bona ciència
ficció, la original i la reminiscència de H. G. Wells no us heu de deixar
escapar La màquina espacial, una
obra de l’any 1976 però que, com un bon vi, millora amb el pas del temps.
En Christopher
Priest, autor d’aquesta obra mestra entrecreua dues grans obres clàssiques
de Wells com són La Guerra dels Mons i La màquina del temps per generar la
seva nova historia.
A més de crear una nova aventura, l’autor va explicant i
emplenant buits de les novel·les que el van influencia i que quedaven a l’aire,
potser no és com Wells pensava però aclareix molts aspectes i teories.
Per aquesta obra i tota la seva influencia a la seva
producció, l’any 2006 va ser nomenat sots president de la Societat
Internacional H. G. Wells.
Gràcies a la fabulosa i extensa selecció de novel·les de RBA Fantàstica podem gaudir d’aquest
relat on l’Edward, un comerciant sense sort a la vida coneix a l’Amelia, la
parenta d’un gran inventor en el sentit més caricaturesc d’aquests personatge.
Ambdós prenen la decisió de provar el darrer invent del
vell i resulta ser una maquina per viatjar però no saben a on.
Després de mil peripècies i destrosses arriben al seu
destí, ells estan convençuts que estan a la campinya en un temps futur però en
realitat son a Mart.
Com descobriran a on són? Com tornaran? Que hauran après
amb el viatge?
Una novel·la molt agradable de llegir pel fet de ser una
ciència ficció molt incipient, defugint dels nous clixés de naus,
extraterrestres, essers insòlits i mons alternatius.
Impregnada d’una gran sensibilitat, els dos protagonistes
veuran com les seves vides cada cop s’apropen més i més, com si una força
magnètica impedís que es separessin.
De ben segur que ells no oblidaran aquest viatge ni les
emocions que els ha generat viure’l.
Christopher Priest va rebre el premi Ditmar per aquesta
novel·la l’any 1977.
Si encara no esteu convençuts, a mi m’acaba de convèncer
saber que l’autor, va escriure guions per les temporades 18 i 19 de la sèrie
britànica Doctor Who tot i que els
seus girs no van agradar massa a la productora, un cop van arribar als fans van
haver de reconèixer que no hagués estat gens malament donar-li carta blanca.
Us garantitzo que si caieu a la xarxa d’aquest gran autor
no serà la única novel·la que llegiu d’ell, us recomano Un món invertit i El prestigi,
a nivell personal són les més semblants a aquesta i conserven les
reminiscències de les novel·les “oldies” i
clàssiques a venerar.
Ara que són vacances, si existís la teoria de cordes i
poguéssiu moure-us pel temps i l’espai, on aniríeu a estiuejar? Recordeu que
les possibilitats son infinites!
