dimarts, 12 de gener de 2021

Greal de sang

Abans d’entrar en matèria i presentar-vos una gran novel·la haig de confessar que m’agraden molt les novel·les que amaguen un rerefons històric, secret, de veritats i mentides amagades al llarg del temps i de misteris encara per descobrir.

Si amb això creieu que us presentaré una novel·la històrica aneu errats en certa manera ja que us presentaré una novel·la negra, fosca, amb tints sacres i sang als carrers de Valencia.

Rere una portada on el negre es combina amb el color de la sang, veiem l’ombra d’un greal, el Greal que es troba a la Catedral de la ciutat de Valencia. Una fosca ombra l’engoleix deixant-nos només una forma, un negatiu, un record...

Gregori Royo Bello ens presenta de la mà dels nostres amics de crims.cat la seva darrera novel·la guardonada amb el Premi de Narrativa Ciutat de Vila-Real 2020 que s’amaga sota el títol de Greal de Sang.

La ciutat de Valencia es transforma davant els ulls del lector en un personatge principal d’aquesta historia.

Dos successos aïllats i molt diferent s’acabaran creuant a las mans del sotsinspector de la policia judicial Jordi Lleonard, el nostre intel·ligent protagonista.

El primer fil conductor d’aquesta historia és la desaparició del Sant Greal de la Catedral de Valencia, una relíquia de la comunitat cristiana i que ha sigut substituït per una replica, potser un robatori d’art? Un encàrrec d’un col·leccionista? Moltes preguntes us fareu però el nostre nou amic és molt intel·ligent.

El segon fil conductor és el descobriment d’un jove mort amb un tatuatge estrany i amb molt alcohol al seu organisme, potser un suïcidi o potser un assassinat.

No sabeu el que m’està costant no donar-vos gaires pistes, però una us la donaré ja que les sectes apareixen en escena obrint un ventall de possibilitats en la investigació.

La prosa de l’autor es capaç de donar al seu protagonista un llenguatge adequat a cada situació, col·loquial i casolà quan està en petit comitè, mostra un gran coneixement històric de la ciutat de Valencia i en quant ens submergim en el tema de les sectes el context lèxic canvia radicalment portant al lector on el vol portar.

Les descripcions són molt acurades i els seus girs argumentals tenen un punt sorprenent, al mateix succeeix amb la ironia de les seves paraules i les referències culturals.

El tempo de la novel·la es sostingut amb petits moments on tot sembla accelerar per portar-nos a un punt de no retorn.

M’agradaria acabar dient que ja sé que les comparacions són odioses però que el seu to m’ha recordat a Glenn Cooper, un gran autor de thriller històrics que no té res a envejar al nostre nou amic.