Per Àngela Sánchez Vicente
Sabem
que en aquest bloc hi ha molt seguidors de les obres de l’ Andrea Camilleri i que heu sigut molts que arran de la seva mort
heu volgut recuperar histories com El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, La
forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del
violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de
l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista
de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, Una escletxa de llum, No em toquis, La dansa de la gavina o Ara parla’m de tu.
És
difícil trobar una ploma noir tan ben elaborada i amb una construcció dels
escenaris, dels fets i dels personatges tan acurats com els del mestre de la
intriga però encara no ens deixa de sorprendre i torna amb una nova novel·la
pòstuma.
Aquest
cop sense el seu aclamadíssim comissari Montalbano ens presenta una obra on el
fet tràgic és tant important com la investigació i les emocions de la víctima i
el seu entorn.
Hi
ha públic lector al que encara ara li sobten les seves obres sense en
Montalbano però en el meu cas haig de reconèixer que m’agraden més doncs crec
que es belluga amb més llibertat i defugint dels paràmetres als que el seu fill
literari de vegades l’obliga a seguir.
A
Km. 123 el detonant de tota la
historia és una trucada telefònica que no arriba ni a temps ni en bon moment.
El
destinatari de la trucada resulta aparèixer en un accident al km. 123 però
testimonis asseguren que no es tracta d’un accident sinó d’un intent
d’homicidi.
Però
la intriga comença amb el joc de trucades ja que la Giuditta, la dona del
Giulio troba la fatal trucada d’una tal Ester.
En
aquest triangle amorós tot seran dubtes i desconfiances i s’analitzarà de
manera critica el poder de la veritat i la societat actual d’una manera molt
àcida i amb certs tocs d’humor.
Passions,
negocis turbulents i un bon grapat d’ingredients més als que l’Attilio
Bongioanni haurà de prestar tota la seva atenció per posar en negre sobre blanc
tota la veritat del tràgic accident.
Gràcies
a la traducció d’en Pau Vidal i a Edicions 62 podem seguir gaudint de les
lletres del gran mestre i seguir ampliant la biblioteca dels seus títols.
No
ho dubteu! És molt més que una aventura detectivesca!
