Per Àngela Sánchez
Vicente
No
podem negar que en aquests dies de confinament una de les eines que més ens ha
distret a part de la lectura és el cinema.
I
si ajuntem les dues opcions culturals?
El
resultat d’aquest binomi ben engrescador en aquests dies és El cine que ens va obrir els ulls, un
llibre en que la Gemma Nierga i en Jaume Figueres en una xerrada distesa
entre amics repassen les pel·lícules, escenes, cançons i anècdotes del setè art
que els han sacsejat i els han canviat la vida.
Ordenat
de manera molt àgil, estructurat en un diàleg molt ràpid i amb il·lustracions
precioses i combinades a la perfecció ens regalen la seva experiència cinèfila
alhora que ens conviden de manera indirecta a la pròpia reflexió i a la
descoberta de nous títols.
També
té al final de tot un índex onomàstic que ens ajuda a organitzar la lectura i a
rellegir els fragments on destaquen les paraules clau i els actors que es
passegen per aquestes meravelloses planes.
És
una obra que m’ha deixat sense paraules per la seva bellesa, per la seva
frescor i pel format desenfadat del text.
Té
els ingredients justos i necessaris per esdevenir una obra referent.
Organitzat
en els capítols: Les mil cares de l’amor, Més llàgrimes que somriures, Sols en
la foscor, Heston amb H d’història, El Juan Marsé es deia Aventis, Tots dancing
and singing, Spain is different, On parle français, si parla italiano, Obrers i
patrons, No tot és primera plana i Badalls i aplaudiments veiem un paral·lelisme
en els generes que van tocant successivament.
Pel·lícules
romàntiques, drames, d’intriga, musicals, espanyolades, cinema europeu... cap
defuig del seu ull crític.
Gràcies
a l’aposta de Rosa dels Vents per
aquest duo que funciona a les mil meravelles podem gaudir d’una gran obra
alhora que aprenem sobre el cinema en general i descobrim noves propostes per
visionar.
És
una obra la mar d’engrescadora!
No
la deixeu escapar!
És
clau per acabar de portar bé aquests dies de confinament i desescalada en que
el cinema ens obre la porta a nous mons.
