Us ve de gust una bona novel·la històrica? Us ve de gust
conèixer una nissaga impressionant?
Si les vostres respostes són afirmatives us heu de rendir
a Temps de família.
A la darrera novel·la de la Tània Juste ens remuntarem al any 1898 en què en Bonaventura Giner
torna de Cuba i s’estableix al seu Penedès natal per tal de convertir el mas
familiar en un imperi vinícola.
Tres generacions de la família Giner protagonitzen la
novel·la mereixedora del Premi Nèstor
Luján de Novel·la Històrica.
El que m’ha fet reflexionar la novel·la és sobre la
naturalesa humana, el veritable fundador es va deixar la pell per crear un
imperi en una època més que convulsa però amb il·lusió i una forta necessitat
de deixar quelcom a les generacions futures i alhora la seva empremta en aquest
món. Ell és l’esforç.
Anys més tard aquest esforç dóna fruits i com tot pare
vol que els seus fills tinguin una cultura i uns estudis i les oportunitat que
potser ell no ha tingut. Ells són els “afortunats”.
Lògicament néts i besnéts també tindran sentiments vers
el mas, l’imperi i el valor del treball cadascun entès a la seva manera molt
vinculada al moment social i econòmic de la terra catalana.
Drames com la fil·loxera, la guerra civil, la postguerra
marcaran els seus caràcters i ens demostraran de quina pasta estan fets els
Giner de cada generació.
És una novel·la molt descriptiva i sembla que puguis
trepitjar la terra, olorar les vinyes i sentir al cos la humitat de les càmeres
on les ampolles esperen el moment just d’esplendor.
És atractiva i amb personatges molt diversos que
interactuen amb d’altres d’una manera natural i mai perdent de vista la trama
principal que es desenvolupa amb suma veracitat. Us ben asseguro que no hi
trobareu cap anacronisme!
De la mà de labutxaca
podem degustar una novel·la ben ambientada, amb una historia definida i amb
missatge en la que tots ens hi veurem reflectits com a éssers individuals i con
a membres d’una família.
Només podria dir-ne milers d’adjectius positius i crec
que el millor que podeu fer és descobrir vosaltres mateixos aquesta gran
lectura per afrontar aquest Gener i la “resaca” de les festes nadalenques.
Bé, també us puc aconsellar que estigueu atents a
l’entrevista amb l’autora. Una noia que gentilment estima al seu públic i
valora totes les opinions. Una lletraferida amb molt de talent que ja ens va
captivar amb “L’hospital dels pobres”.
