L'àngel negre

Avui us presentem una de les darreres incorporacions al catàleg de grans títols dels nostres amics de Llibres del delicte.

Maria Sardans, pseudònim de Montse Cabanas ens presenta la seva primera novel·la, una historia negra molt inspiradora i amb una portada que crida molt l’atenció.

L’àngel de la mort, L’àngel negre, sobre un fons marcat per la bandera de Suïssa, un referent molt clar en quant es comença a llegir la novel·la.

Aquesta novel·la amaga molt de la seva autora, una amant del món i del seu descobriment viatjant entre d’altres detalls que li donen profunditat i credibilitat al ambient i a les seves descripcions dels diversos destins que visitarem de la mà de la nostra protagonista en la recerca de a veritat.

La nostra protagonista és la Valentina Palau, una hereva multimilionària que ha lluitat per ser la esposa perfecta fins que descobreix que amb les banyes pot marcar el sostre.

Així que decideix fer una cosa per si mateixa i de pas tocar-li l’amor propi al seu ex, és presenta a les proves de mosso d’esquadra, el seu ex ho ha intentat diverses vegades fracassant però ella ho aconsegueix.

Per la seva manera de ser, els seus contactes i els seus aprenentatges des de joveneta la fan ser molt peculiar en les seves investigacions obtenint uns resultats inesperats i tot un èxit en les resolucions dels casos que cauen en les seves mans.

Un d’aquests casos la portarà a col·laborarà amb l’inspector Alemany, un home molt diferent a ella, que no combrega amb la seva manera d’actuar cosa que al principi els posarà algun pal a les rodes entre ells.

Amb ells estirarem els fils d’una investigació que ens portarà a Suïssa i a Rússia, i alhora ens mostrarà un món de luxe on la Valentina cada cop encaixa d’una manera molt diferent.

Sé que estem parlant d’una novel·la negra, però voldria destacar la construcció d’aquest personatge, una dona que evoluciona plana rere plana i que molt poc queda de la seva primera presentació transformant-se en una versió millor d’ella mateixa.

La prosa de l’autora és dinàmica, fresca, lleugera, sap seduir al lector i fer-lo entrar en una trama de corrupció i sang.

Un thriller que sap mantenir l’intriga amb bons girs argumentals i una historia solvent com a fil conductor.

Una novel·la carismàtica per si mateixa que val molt la pena descobrir.

Entre nosaltres

Abans de començar vull felicitar a l’editorial Llibres del Delicte per la seva aposta per una nova col·lecció que convida al lector adolescent a llegir histories escrites per ells i per a ells.

Avui us presento el primer títol de la col·lecció Delictes juvenils, Entre nosaltres és la primera novel·la d’una jove escriptora de setze anys que te molt camí per recórrer i que espero poder tornar a gaudir de la seva prosa.

Aina Huix s’endinsa en el món propi d’un Institut on un dels seus estudiants de primer de Batxillerat, en Dani, ha sigut assassinat i tots els seus companys de classe són sospitosos, tots tenien algun motiu per voler-lo veure’l mort.

Aquesta trama que ens presentarà als seus companys donant-los veu pròpia i narrativa crea un afecte de prisma mostrant-nos un moment, una acció des de diversos punts de vista, fet que dona una dinàmica molt interesant pel lector jove.

La historia d’en Dani serà l’eix que ens mostrarà part de la vida adolescent, l’amor, les relacions entre ells i amb la família, els seus problemes, bulling, drogues, sexe, violacions...

Potser toca masses pals i la historia de l’assassinat queda una mica diluïda, però a la vegada ens mostra un reflex de la vida real, de com aquests joves s’enfronten a problemes que no existeixen per desgracia només en el món dels adults.

Amb aquesta novel·la crec que se’ns mostra que els joves volen tenir veu pròpia en el món literari, apropar els temes a la seva realitat i donar-li un punt negre que resulta força atractiu i seductor.

La prosa de la jove autora és fresca, dinàmica, addictiva, sincera i força realista encara que copsa masses temes i personatges en poques planes. Les seves descripcions són acurades i els seus protagonistes estan força ben construïts amb personalitats molt diverses i capaços de mostrar-nos les llums i les ombres de la vida sense tenir en compte les edats dels personatges.

Només us puc recomanar que descobrir aquesta lectura per vosaltres mateixos i per descomptat molt recomanable pels joves que no estan acostumats a llegir.

 

Halley 2042

Quan en Marc Moreno em va recomanar llegir Halley 2042 només em va dir que em sorprendria, que era molt diferent al que estava acostumada a llegir en els títols de Llibres del Delicte i tenia tota la raó. 

Només puc donar-te les gràcies per retrobar-me amb Anna Carreras a qui vaig descobrir en “Assassins de Girona”.

Els nostres protagonistes són dos germans, en Lluis que treballa en un forn i la Laia que escriu contes, la seva vida és tranquil·la fins que ja no poden dormir de nit, les parets primes els permeten escoltar uns sorolls que no els deixen indiferents ( i a vosaltres tampoc us hi deixaran), la qüestió és que els germans canvien d’habitació i la Laia vol descobrir que passa a casa de la seva veïna de noranta anys i de la dona que la cuida.

La Laia començarà a escriure sobre allò que va descobrint, un conte en temps real on una investigació innocent es transforma en el descobriment de secrets que millor no haver-los descobert o això semblarà.

Aquesta historia té la seva trama negra que flueix entre d’altres temes com el tecnològic, el món actual, el sexe, l’amor futurista, les dobles vides.... té de tot i no li manca res.

Voleu saber que descobrirà la Laia? Doncs bé... llegiu la novel·la, us prometo que val la pena, una historia que va ser publicada pocs dies abans del confinament i que per sort té ara una segona oportunitat en tots vosaltres.

La prosa e l’autora es lleugera, propera al lector, te un tempo allegro que s’accelerà en el punt just, la foscor del negre guanyarà intensitat i llum amb un punt de comèdia i la pujada de la temperatura.

Se m’ha fet molt curta la seva lectura, una d’aquelles histories que vols acabar ràpid ja que estàs atrapat entre les seves planes i alhora voldries que no acabes per poder continuar gaudint del seus fils que no perden punt.

Uns personatges magnífics, tant els protagonistes com els secundaris... Una novel·la que m’ha sorprès molt gratament.

La seva portada ho explica molt millor que la seva contraportada.

El mal pare

Avui ens endinsarem en el negre més criminal que hi ha, el negre d’una ànima corrupte. Llibres del delicte ens presenta la novel·la de Pep Prieto  on les dues cares de la moneda, on la cara que es mostra en públic i la cara sense mascara que es veu a la intimitat es donen de la mà.

El mal pare arrenca amb una presentació on coneixerem els tres fills de l’arqueòleg Sadurní Castells, en Jan, la Nut i la Nix, tres criatures amb noms de Déus romans, grecs i egipcis i com en parla la mitologia el Déus no tenien bona sintonia entre ells i aquests germans tampoc.

Al morir la mare van quedar-se sense el referent de la persona que els estimava i no els quedarà més remei que fer un front comú.

Ja sent grans la mort del seu pare els presenta una sorpresa molt desagradable, en el gruix de l’herència els ha deixat un castell perdut en el no res on descobreixen un soterrani ple de calaixos amb noms de nens i nenes desapareguts, tant del nostre territori com de l‘estranger.

A partir d’aquest moment l’autor intercala capítols del present amb els del passat, així és com el lector descobrirà que en Jan és el que més s’assembla al seu pare, que la Nut va patir un “accident” i la Nix va ser violada, tots ells tenen la seva pròpia carrega emocional que els fa ser individualistes, la família per a ells no existeix, comparteixen lligams de sang i poc més.

Aquests tres personatges estan molt ben construïts, la seva psicologia i evolució és molt complexa i detallada, fet que enriqueix una trama que s’anirà complicant a passes gegantines.

És en aquest punt que el lector descobrirà realment les dues cares del pare, un home ben vist i respectat en la societat mentre que a casa era l’home del sac, (ja comprendreu per que li dono aquest nom).

Un home que formava part d’una organització criminal i que un cop mort posa als seus fills en perill i qui sap si en sortiran vius.

Dues trames que s’entrellacen per fer encaixar les peces de les dues vides del pare i construir així la realitat que cadascun d’ells ha viscut de manera fragmentada.

La prosa de l’autor manté un tempo sostingut i el fet d’anar intercalant els capítols per donar pinzellades del passat aconsegueix donar-li profunditat sense parar ni fer pesada la narració. Les descripcions són acurades i aconsegueix transportar al lector a la vida dels tres germans.

Una lectura molt negra sense excés de sang i fetge, sinó d’un negre malaltís, psicològic, agressiu, calculat i molt fred.

El despertar del navegant

Fa uns dies vaig rebre de mans d’un gran amic i editor, en Marc Moreno, un exemplar de El despertar del navegant, la darrera aposta de Llibres del Delicte que avui ja podreu trobar a les llibreries.

No havia llegit res fins al moment de la seva autora, Maribel Torres i en certa manera de tant en tant ja m’agrada descobrir nous autor que poden aportar una nova visió al gènere negre, un aspecte decisiu per l’editorial.

La nostra protagonista és l’Ariadna, una investigadora privada o detectiva qui rep un encàrrec força compromès. L’asseguradora de la família Masdeu ha descobert que un Miró que penjava ales parets del seu iot Zenit ha sigut canviat per una falsificació de gran qualitat.

Aquests no volen aixecar la llebre i l’Ariadna amb l’ajuda d’en Pau, un geni de la informàtica hauran de descobrir que ha passat sense que els propietaris se’n assabentin.

La introducció ja ens fa veure que no tot serà fàcil, també he de reconèixer que em va sobtar que un quadre d’aquest valor estigues en un iot que com a molt es fa servir sis mesos l’any, però els rics i les seves extravagàncies em queden una mica lluny.

Així comença un cas que podria semblar força senzill i que s’anirà complicant entreteixint amb la falsificació d’art, la corrupció, el xantatge, l’especulació immobiliària a la Costa Brava i diversos fils conductors que crearan una visió més amplia del que semblava un fet puntual i aïllat.

La prosa de l’autora és molt fluida, gairebé com un cant de sirenes que t’atrapa en la seva xarxa i no et deixa marxar, manté un ritme lineal i un tempo sostingut amb uns moments de tensió que fan despertar el lector i no només al navegant.

Els seus personatges no són complicats, estan molt ben construïts i alhora els fa propers al lector, m’ha sigut molt fàcil empatitzar amb ells i voler acompanyar-los en els seus descobriments.

No ens podem oblidar del marc geogràfic meravellós de la Costa Brava, un lloc que convida a pensar en platges i vacances i en aquest cas amaga molt més del que els sol fa brillar.

La seva lectura se m’ha fet curta, és d’aquelles histories que agrada ja que en el fons és molt rodona, tot té un motiu i un perquè i a l’anar-ho desgranant sembla que la trama flueixi com una pujada de la marea, poc a poc però va guanyant terreny en el cor del lector.

Caliu sota les cendres

Llibres del Delicte no deixa de sorprendre als seus fidels lectors del gènere més negre amb títols que conviden a gaudir d’una bona historia, a reflexionar sobre la historia i sobretot a aprendre a estirar dels fils de les trames per atrapar als autors que ens guien les passes.

Avui ens trobem amb la segona novel·la de Dora Muñoz, en la seva primera novel·la “Massa mares per un fill” ens va mostrar la seva capacitat empàtica i com aconsegueix que el lector s’impliqui i travessi els personatges per vestir-nos la seva pell i tenir una visió diferent dels diversos escenaris que es van mostrant.

Us puc prometre que en Caliu sota les cendres no fa ni un pas enrere i atraparà al lector des del primer capítol donant-li la veu a la víctima, l’Andreu Fontal qui és assassinat al bosc de Son Quint a la Vall del Silenci, un empresari jubilat que no és tan bo com la majoria pensa i que a mesura que ens endinsem a la trama descobrirem un fet històric devastador com fou la Guerra Civil i la Postguerra, amb les seves atrocitats, afusellaments, violacions, famílies trencades, desapareguts... 

El cas el portarà la Sotsinspectora Camil·la Vázquez, una dona molt interessant que ens presentarà la seva vesant laboral i la familiar, un personatge que ho dona tot i per això crec que estaria molt bé si l’autora continues amb ella en properes novel·les (opinió personal), amb ella treballen en Pep i en Pere.

Una novel·la que va agafant dimensió a mesura que els personatges secundaris van prenent cos per acabar construint una novel·la força coral on personalment voldria destacar el personatge de na Victòria.

Aquesta historia no es centra només en el cas de l’assassinat, sinó que també amaga una forta crítica social a aquells que es creien intocables, i que encara ho creuen, sense oblidar una justícia moral que va més enllà del bé i del mal. Una historia capaç de remoure consciències.

Escrita en tercera persona a excepció del principi on l‘autora li dona la veu al finat ens trobem amb una prosa molt acurada amb el deix mallorquí i que queda remarcat amb les descripcions d’una Mallorca poc coneguda, amb la seva gastronomia, la música i l’art.

En poques paraules podem dir que aconsegueix que en una narració en present els fantasmes del passat revisquin per uns breus instant.

Una trama molt ben lligada que enganxa al lector i no el deixa anar, girs argumentals poc esperats i petites pistes ens portaran a descobrir el qui i el perquè de tot plegat.

Una construcció i evolució tant de la novel·la com de la pròpia autora qui demostra que la seva prosa va a més, copsa més profunditat i aconsegueix un fort lligam entre personatges i lector.

Com molt bé ens presenta la portada, una lectura ideal per aquests dies més freds al caliu d’un bon braser.