Per Àngela Sánchez
Vicente
Ja
a la portada de l’obra de Erling Kagge
ha volgut mostrar la seva empremta ensenyant-nos la seva sabatilla esportiva.
D’una
manera molt delicada aquest home que ha conquerit els tres pols: el pol Nord,
el pol Sud i el cim de l’Everest, ens mostra tot allò que va pensant i aprenent
mentre camina.
És
un explorador que mentre mira paisatges o camins també aprèn a mirar endins i
explora les seves emocions, la naturalesa humana, els sentiments i posa en
debat temes filosòfics que han marcat la historia de la humanitat.
A
Caminant pas a pas trobareu aquestes
reflexions a mode de diari d’una gran expedició.
Un
llibre de format tapa dura que destaca pel seu format reduït i per la qualitat
de les fotos del propi autor que acompanyen el text augmenten el seu missatge
exponencialment.
Gràcies
a Edicions 62 i a la tasca de
traducció de la Laura Segarra Vidal podem
compartir una experiència vital en que es camina mentre es reflexiona.
Hi
ha tantes conclusions vitals i de tants temes que prefereixo que el desgraneu
vosaltres i n’extraieu les vostres pròpies opinions i impressions.
Me’l
vaig mirar com un llibre amb no masses ganes d’aparentar i realment és una obra
que cal descobrir i sobretot aprendre’n.
Les
hores de solitud, de cansament, de fred, de set, de somnis... li han atorgat a
aquest autor una dimensió brutal per escriure de manera planera de temes
transcendentals.
És
una lectura àgil i directe que ens convida a qüestionar-nos la vida.
És
un essencial de cara l’estiu! Una lectura ideal per quan refresca a les tardes!
Us
deixem amb les primeres planes i amb la inspiració de l’autor.
