labutxaca ho ha tornat a fer, amb El rastre brillant del cargol ens mostra el
món interior d’en Sam, un jove adolescent amb síndrome d’Asperger.
Dit així un pensaria en trobar-se amb una novel·la trista, apagada, sobre
un malalt i les seves dificultats, doncs bé, ja podeu deixar els tòpics a la
portada de la novel·la, que aquesta amaga molt més del que sembla.
Molts us preguntareu que és ser un Aspenger, generalment són persones amb
dificultats de llegir entre línies, el que significa, que són incapaços
d'entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa
i verbal. La síndrome d'Asperger involucra un intens nivell de concentració en
temes d'interès i és generalment caracteritzat per un do especial.
En Sam és un noi molt especial, té una gran capacitat per a temes
informàtics, a més és llest i com tots els nois de la seva edat comença a
trobar a les noies força interessants.
La Gemma Lienas, no es conforma en presentar-nos un personatge
potent, que encisa, que captiva i que enamora, va un pas enllà i ens mostra com
d’especial pot ser un Aspenger .
En Sam amb la seva passió per la informàtica i els seus nous sentiments per
la Martina el porten a descobrir un pedòfil que navega per internet i que ha
decidit que la Martina és la seva nova captura.
El fet d’entrellaçar un tema com l’assetjament per internet, la pedofília i
un Aspenger podria haver resultat molt difícil de combinar, però reconec que
molt ràpidament el lector descobrirà que ser Aspenger o normal, si és que hi ha
algú normal, no té cap importància per la trama, tots som especials d’una
manera o d’una altra i això és el que ens fa ser únics.
La prosa de l’autora transforma aquesta novel·la gairebé en un thriller on
el caçador és caçat virtualment per en Sam.
Les seves descripcions són força acurades i detallades, però el que atrapa
més és la construcció del món del protagonista, la seva relació amb la família
i sobretot amb la seva germana Iris, la relació amb els mestres de l’Institut i
amb els companys, crea una dinàmica molt real sobre el dia a dia d’un
adolescent.
Crec, que aquest llibre dona una lliçó sobre adaptació al món, tots hi hem
de trobar el nostre lloc i hauríem de veure que és allò positiu que podem
aportar i intentar suplir les nostres mancances amb l’ajuda dels demés, però si
a més a més, com el nostre personatge, té dificultats per relacionar-se, hem de
ser pacients i no titllar-los de “rarets” o malalts, quan potser en més d’un
aspecte ens poden passar la mà per la cara.
Una novel·la actual, dinàmica, encoratjadora i profunda. No la deixeu escapar i perseguiu el rastre brillant
del cargol fins a la llibreria més propera. Us sorprendrà.
