dilluns, 24 de desembre de 2018

La nit màgica



Seguim l’estela d’aquestes dates que vàrem començar amb “Conte d’hivern” de l’Editorial Comanegra amb un nou conte que ens remourà el cor instal·lant-ne l’autoacceptació tant nostre com dels altres i la seva manera de ser.

Aquest volum ve presentat per un verd suau, un color marcat per l’esperança i els bons sentiments, sobre aquest fons metafòric trobarem arbres secs i arbres frondosos, fet que m’ha recordat el pas del temps, un passat i un present, un bosc on cérvols vermells, molt nadalencs, viuen en pau.

En Mario Catelli en el pròleg ens explica la seva experiència al portar a terme uns cursos d’escriptura dins d’un cicle anomenat “Universitat de l’experiència”, tot i que vol deixar clar que no es pretenia fer un curs d’autoajuda el resultat va ser molt interessant.

En aquest curs els participants prenien com a fonament la seva pròpia vida, les seves experiències i els hi donaven un toc de ficció, encara que la mesura de la ficció anava a gust de cadascú, així que es va trobar amb relats més reals i d’altres més ficcionats.

Tots ells anònims per poder anar descobrint els seus autors, els resultats varen aportar poesia, prosa, contes, confessions, excuses... però un d’ells li va cridar molt l’atenció, el va emocionar i ens el presenta sota el títol que l’autora li va donar La nit màgica.

El que queda clar en aquest volum és que l’autora és l’Emma, una dona de quaranta anys, qui creia que el temps ho cura tot i reflexionant sobre això ens presenta un conte on descobrirem en un conte part de les seves experiències des de la pubertat fins al dia d’avui.

No us penso desvetllar el conte encara que us donaré unes quantes pinzellades per anar obrint boca, tot començarà quan la nostra protagonista, l’Emma busca un regal especial per Nadal per a la seva mare i entra en una llibreria on coneixerà a un noi molt especial amb qui a part de compartir gustos literaris l’ajudarà a trencar unes cadenes invisibles que la fan sentir-se infeliç, culpable i poca cosa.

Una narració en primera persona amb una prosa molt pulcra, una narrativa que convida al lector a descobrir a la veritable Emma dins la ficció i a pensar si a la nostra vida també hi ha cadenes que ens fan ser menys del que podríem ser per ser el que els altres volen que siguem.

Un conte de Nadal on l’amor i la tendresa són imprescindibles, de la mateixa manera que en aquest cas l’aprofundiment en temes que fins fa poc eren falsos tabú com la sexualitat i que creaven una barrera enfront els sentiments.

Poc més us puc dir, un relat que haurien de llegir moltes persones de ment tancada per comprendre als altres i moltes persones cohibides per trobar una mica de força i esperança en elles mateixes.

Com acostumo a fer, us he deixat el subtítol pel final, ja que en poques paraules resumeix l’essència del relat "La clau de l'amor lliure de culpes i prejudicis"