Per Àngela Sánchez Vicente
A L’estiu que la mare va tenir els ulls verds coneixerem a l’Aleksy que davant un bloqueig artístic decideix seguir el consell del seu psiquiatra per poder tornar a pintar i a expressar el seu món.
Per ell cada pinzellada és expressió, un sentiment, una emoció, un record... i de sobte no sap com omplir el blanc de la tela.
Viatjar al seu passat i analitzar amb els ulls d’adult el seu estiu més dur i emocional el farà fer les paus amb si mateix, amb la seva història i a reflexionar sobre la vida en general.
La vida pot ser cruel i fer mal, si no que li expliquin a ell que a la seva adolescència va fer el dol de la seva germana mentre s’apropava més a la seva mare que estava a punt de perdre.
Era com mirar en un mirall el dolor del passat i el dolor del futur... i ell ben bé al mig.
Aquesta obra intimista i extremadament emotiva ens porta a passejar per la França més rural i tradicional per emmarcar en un entorn idíl·lic la contraposició de la ràbia i impotència que sentia el jove Aleksy.
A més del dolor de la seva germana i l’intent de fer les paus amb la seva mare amb la que no havia tingut pas la millor de les relacions possibles ara s’ajuntava amb la seva malaltia i el buit artístic.
Com pot ser que el seu món de colors torni a estar en blanc?
La ploma de la Tatiana Tîbuleac narra a la perfecció les etapes vitals i com l’esser humà s’enfronta al dolor i obre un bri a l’esperança d’un demà millor.
Gràcies a la tasca de traducció de la Corina Oproae podem gaudir d’una obra que ens sacseja, que ens fa sentir afortunats, que ens ajuda a replantejar-nos les nostres emocions i com les gestionem sense adonar-nos.
La nova aposta literària d’Amsterdam costa d’oblidar, et deixa més d’una lliçó a la ment i sobretot t’ajuda a viure de manera més intensa.
Podrà l’Aleksy recuperar el seu color i la seva veu expressiva? Curarà el seu món emocional? Com serà la seva vida a partir d’ara?
No ho dubteu i coneixeu-lo en aquesta novel·la que us modificarà i us convidarà a la reflexió.
Deixa sense alè i alhora ens fa més humans.
