Avui
he de reconèixer que tinc entre les mans un veritable regal de la literatura
contemporània.
Editorial Proa ens presenta una nova edició de El Gattopardo novel·la única de
l’aristòcrata italià Tomasi Di Lampedusa
i presentada amb l’acurada traducció de Pau
Vidal. Una edició que en regala part de la vida de l’autor, el seu propi
convenciment sobre la seva obra i les seves darreres voluntats.
En
un prefaci colpidor escrit per Gioacchino
Lanza Tomasi descobrirem les diverses negatives que va rebre l’autor per
publicar la seva obra i com aquest va fer arribar l’obra a diverses mans abans
de morir. Cartes més o menys personals acompanyaven aquestes copies que podreu
descobrir juntament amb el testament i darreres voluntats del propi autor.
Publicada
l’any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent ens
trobem amb una obra molt completa que ens portarà a una Sicília en ple canvi,
en una transició entre l’ordre més solemne i clàssic cap a un més modern i nou,
viurem el “Risorgimento” d’una societat.
El
títol de l’obra fa referencia a l’escut d’armes de la família Salina formada
pel Príncep de Salina, Fabrizio Corbera,
i la seva família.
La
novel·la és divideix en vuit parts que comencen el maig de 1860 sota el regnat
de de Francesc II de les Dues Sicílies i que s’entrellaça fidelment a les
evolucions socials i polítiques de l’època fent servir de punt de referencia
personatges i successos reals.
El
protagonista és el príncep un home arrelat a les costums però amb una visió
molt clara sobre el futur, un home que veu la caiguda de la noblesa davant
d’una burgesia que desitja el poder amb ambició i que no dubtarà de jugar brut
per aconseguir-ho, un fet que marcarà l’esperit del príncep i que el portarà cap
a la solitud i la reflexió fins a la seva mort.
Les
seves filles no tindran les coses fàcils, les seves histories ens mostraran que
els assumptes del cor no sempre surten com es desitja i molt menys si hi ha
algú de gran bellesa capaç d’ambicionar i veure més enllà.
Amb
una prosa molt mesurada, delimitada, clara i concisa l’autor ens presenta una
critica social i els seus propis pensaments en veu del príncep, un home que
acabarà morint desenganyat de la vida i amb un final en mans d’unes filles,
sobretot Concetta qui amb una acció més metafòrica trencarà amb el dolor del passat.
Aquest
nou volum que tenim entre les mans ens presenta un apèndix on queda pales
l’ordre i l’autoria de la novel·la així com part del cançoner, uns poemes que
l’autor volia incloure del puny i lletra del príncep, així com dos fragments
que s’han d’intercalar en la pròpia novel·la.
Crec
que estem davant d’una novel·la amb un profund teló de fons històric on l’ànima
de la noblesa i les seves costums s’esfondraran mostrant un canvi ambiciós.
Una
d’aquelles històries que han quedat a la memòria de molts gràcies a l’adaptació
cinematogràfica de Luchino Visconti l’any 1963 i amb un repartiment de gala amb
Claudia Cardinale, Burt Lancaster
i Alain Delon.
Però
si accepteu el meu modest consell, val molt la pena llegir primer aquesta nova
traducció, l'edició canònica d' El
Gattopardo, reconstruïda a partir del primer manuscrit de 1957, versió
definitiva, pel meu gust té una profunditat i un retrat psicològic dels
personatges molt profund.
