Per Àngela Sánchez Vicente
Avui ens sentim amb la llengua una mica fluixa i us volem
recomanar un bon llibre molt educatiu: 100
insults imprescindibles.
Pot haver-hi algun subtítol més suggerent que Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les
putes i la seva descendència? Ara per ara no se’ns en acut cap.
Fora conyes, nosaltres som uns grans defensors de la
lletra escrita alhora que ens agrada parlar bé sense caure en carrincloneries
que actualment poca gent entendria però un bon insult en el moment just és un
emfatitzador del missatge, és com un cop de puny a la taula o una bufetada de
realitat que fa que l’interlocutor ens torni a prestar l’atenció que s’havia
esvaït poc a poc.
En Pau Vidal i
la seva ploma fresca, actual i “catxonda” ens ho fa passar d’allò més bé amb la
seva selecció. Potser hi ha insults que tots diem i en realitat no sabem la
magnitud de la paraula en si o bé en podem descobrir de nous que enseguida
associem a algú. Si, sempre imatges mentals, però ens venen al cap rostres
coneguts!
Una de les coses que ens han agradat ha estat
l’emprenyòmetre que mesura el nivell de potencia de l’insult. Frases textuals a
la redacció: “Puta és l’únic que té un deu sobre deu” al que un altre company
va contestar “Coi, però si n’hi ha a totes les cases des de sempre!”
Doncs bé, com podeu veure és un llibre que no te’l pots
quedar per a tu sol, és el típic que passa de mà en mà i tothom vol fullejar
doncs encara que defugi de la banalitat i allò més groller del tema és un
llibre curiós que desperta interès a tots aquells que en veuen la portada ni
que sigui de reüll.
Les seves referències a l’acabament de l’exposició
amplien el significat i ens mostren com a grans obres literàries, a diaris i a
tot tipus de publicacions grans ments han fet servir insults en moments
necessaris.
De nou Cossetània
edicions l’encerta amb un nou volum de “els cent de cent”. Si us ha agradat
el format també podeu gaudir de Els 100 refranys més populars, 100 plats
indispensables de la cuina catalana, 100
qüestions matemàtiques i 100 llatinismes més vius que mai.
Tots ells àgils, de capítols curts i amb un poder
didàctic sobre allò mundà que ens encisa a tots.
Vinga, que fins i tot per insultar ho podem fer amb
classe, educació i amb un poder més ferm de convicció! En voleu aprendre algun?
Vinga va, aneu a les llibreries collons!
