Afortunadament no tota la literatura sueca que ens arriba és de sèrie negra, encara que els seus autors destaquen molt últimament, Jonas Jonasson ens demostra que amb el seu caràcter una mica pessimista sempre busca jugar amb la ironia i l’esperança per mostrar-nos un món real amb un punt de vista de color.
Un home que va decidir deixar-ho tot enrere i començar de nou, un exemple de superació i de persecució d’una vida millor.
L’analfabeta que va salvar un país es diu Nombeko, una noia que comença en l’escalafó més baix de la seva societat a Soweto, Sud-Àfrica, netejant latrines i que acabarà a Estocolm juntament amb el Rei de Suècia amb qui intentarà evitar un cataclisme nuclear, per descomptat pel seu camí s’anirà creuant amb agents de la CIA, el KGB i fins i tot el MOSAD.
Una novel·la que es basa en fets reals i que gràcies a la ironia, el sentit de l’humor i l’esperança, no ens fa posar la pell de gallina.
Una historia esbojarrada, amb un ritme accelerat que captiva al lector des del principi i es gairebé impossible deixar-la de llegir, amb un rerefons polític i on es tracten temes contundents com el perill de les armes nuclears en males mans (hi ha bones mans amb armes nuclears?), l’esclavitud, les mancances més bàsiques amb les que han de sobreviure una gran part de l població del món i la importància d’una ment desperta i espavilada, amb ganes d’aprendre i amb la suficient perspicàcia per poder desentrellar tot un seguit d’esdeveniments.
Els personatges secundaris fan una feina coral, van creuant la seva vida amb la de la nostra protagonista i de tots pot aprendre quelcom, coses que pot fer i coses que millor no fer.
El que més m’ha sobtat ha sigut la relació que l’autor ha creat entre dos personatges, els bessons Holger, idèntics com dues gotes d’aigua i tan diferents com la nit i el dia, i la descripció que fa del Rei de Suècia (el país de l’autor) on queda retratat com un home que li agrada la gresca, és senzill i que agradarà molt al lector per la seva simpatia.
Una novel·la amb moltes lectures que us farà riure de valent.
Leonardo Da Vinci deia que “La saviesa era filla de l’experiència”, en aquesta novel·la, pàgina rere pàgina, descobrireu que la saviesa és fruit d’una inquietud profunda i que afortunadament hi ha molts carallots que es creuen superiors però que no tenen poder a les seves mans, ja que tenen el cap més buit que una altre cosa.
