dissabte, 13 de febrer del 2016

El somriure de l'Angelica

Ara que ve el temps del fred i ens agrada somiar amb els viatges que volem fer, si voleu volar de cop a la Itàlia més autèntica i pura, només cal que us deixeu atrapar per El somriure de l’Angelica la darrera novel·la protagonitzada per el comissari Salvo Montalbano i publicada per labutxaca.

L’autor sicilià Andrea Camilleri és l’encarregat de donar-li casos a resoldre al nostre protagonista.

En aquest cas, seguim veient un Montalbano humà. Al que li agrada el bon menjar i no s’està de cruspir-se uns bons cannolis entre hores, fumar algun puret i gaudir dels vins de la zona.

Un personatge tant humà amb les seves particularitats que es transmeten a la seva manera de treballar, ell, per sobre de tot, respecta la llei i vol que aquesta s’acompleixi tot i que, de tant en tant, hagi de fer servir protocols poc ortodoxos i ficar-se en algun merder.

En aquest cas, en Montalbano és seduït per l’Angelica, una donassa amb els trets físics característics de les madones italianes: ulls grossos i expressius, cabells llargs i foscos emmarcant una cara de porcellana que és alhora angelical i malèvola.

Qui és l’Angelica? En Montalbano s’està apropant massa al perill? S’acabarà cremant?

L’Angelica surt descrita al llarg del llibre i cada cop s’apropa més a la investigació, en tindrà res a veure? Potser el nostre amic comissari s’està deixant anar pels seus instints més primaris i no veu que hi ha rere la bellesa d’aquesta jove.

La traducció de Pau Vidal aconsegueix que l’obra no perdi la màgia ni l’olor de la Itàlia que serveix de marc i escenari. Carrerons estrets víctimes de la foscor i la llum tènue, el caràcter parsimoniós i despreocupat dels ajudants del comissari i paraules clau sense traduir.

Sens dubte és un clar successor dels grans novel·listes del gènere detectivesc i del món de la investigació, és més, Andrea Camilleri ja és un nom reconegut i que val la pena llegir-lo.

Edicions 62 i labutxaca ens regalen aquesta nova entrega però per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com  La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina.

Per als que sigueu més mandrosos podeu començar gaudint de la sèrie televisiva que la RAI ha produït sota el nom de "Il Commissario Montalbano", on podem gaudir d’alguna de les aventures més sonades i emblemàtiques de’n Montalbano i els seus companys.

Reconec que jo vaig ser mandrosa però arran de veure la sèrie vaig començar a llegir algun dels llibres però crec que aquest darrer ha estat una sorpresa, una volta de cargol a la historia. Com que ja coneixem al protagonista, ens podem avançar a allò que està pensant o a allò que farà. Podem anar una passa per davant.

Un llibre que es pot llegir individualment però alhora convida a fer-se amic tant de l’autor com del Montalbano.



El sabor de tus heridas



Por Ángela Sánchez Vicente


Hoy os presentamos el final de una trilogía que nos ha encantado y nos ha trasladado de manera magistral a los inicios del siglo XX con una trama que va in crescendo a la vez que sus protagonistas cada vez tienen más cuerpo y sobretodo una “psique” muy completa, desarrollada y cambiante que nos ayuda a empatizar con ellos y, por qué no, a enamorarnos de ellos.

En El sabor de tus heridas, la autora Victoria Álvarez pone el broche de oro a la trilogía “Dreaming Spires”. Ya en “Tu nombre después de la lluvia” hizo una gran declaración de intenciones y con “Contra la fuerza del viento” estableció la relación directa que existe entre su nombre y la garantía de lectura de calidad. 

Día a día su legión de seguidores es más numerosa y su colección de críticas positivas se va ampliando. ¿Qué más se puede decir de tan talentosa autora?

Os recomiendo de manera encarecida que disfrutéis de su obra y descubráis como esta joven salamantina plasma su amor por la historia creando unos ambientes y narrando un Oxford que puedes pisar, ver, oler y sentir en tu piel.

En esta entrega en concreto nos centraremos en Lionel sin dejar atrás a Oliver y a Alexander. 

Nuestros ya amigos serán victimas del secuestro de Chloë, la hija de Oliver a la vez que la Señorita Stirling irá en busca de este para protegerse pues huye de unos hombres que quieren acabar con su vida.

Poco os desvelaremos pues realmente es una trilogía que acaba en lo más alto y con todos los cabos bien atados y alguna que otra sorpresa. 

Es muy bonito ver como una persona que ama tanto la literatura sacrifica momentos personales para investigar sobre escenarios, momentos, y casi se mimetiza con el periodo histórico para ofrecernos lo mejor de ella. Victoria, lo has vuelto a conseguir, tenemos entre manos un éxito.

Para aquellos que queráis leer y saborear una novela detectivesca, misteriosa pero donde los sentimientos y las relaciones entre los protagonistas van a más y más tenéis que sucumbir al placer de esta trilogía. 

Gracias a Lumen hemos descubierto una gran aventura o mejor dicho tres. Cada volumen mantiene viva la esencia de sus personajes pero con un caso a resolver diferente que le da una nueva vuelta de tuerca a la vez que se dispone a dejarnos unas noches en blanco hasta que resolvamos los misterios.

¿Os gustan las aventuras? ¿Os gustan los misterios? ¿Os gusta viajar al pasado? ¿Os gustan los personajes carismáticos? Si vuestras respuestas son afirmativas os invitamos a que descubráis una obra sin igual.