Nosaltres mateixos vàrem
escriure sobre Jo confesso: “és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts
anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de
manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú
que no entén el mal que recorre la història d’Occident.
La pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust
amarg a la boca i una plenitud a l’ànima... són només algunes de les sensacions
que et queden al cos quan acabes la novel·la”.
És per això que se’ns va esbossar un profund somriure
quan vàrem tenir entre mans Viatge d’hivern, la darrera obra del nostre
admirat autor Jaume Cabré.
L’obra es construeix a través de
catorze contes que tenen un fil conductor molt poderós i intimista que convida
a una lectura profunda i reflexiva. Ens produeix molt respecte parlar de les
lletres de l’autor doncs a part de que en som lectors apassionats i perdem una
mica la objectivitat també planeja en nosaltres la por a no poder transmetre tot
allò que ens ha generat.
És un mestre i d’això no hi ha cap
mena de dubte o discussió i en aquests contes ens mostra uns personatges
històrics trets de la iconografia i les característiques clàssiques i els dóna
la guspira necessària per tal de fer-los créixer i relacionar-se d’una manera
gens arquetípica.
Hi ha d’altres contes on els
protagonistes són construïts des de la base i no desmereixen per res als
anteriors, ben al contrari, teixeixen una xarxa completa i interessant per
explicar-nos allò que pretén amb una minuciositat i una cura adorable.
La descripció dels espais i les
atmosferes estan carregades de colors, de llums i ombres que el converteixen en
un teló de fons que traspassa les planes i cobra vida desprenent olors,
textures i sensacions molt reals.
De la mà de Proa podem retrobar-nos amb aquest gran autor i regalar-nos les
tardes de lectura amb un llibre àgil de llegir on la profunditat del ser i
qüestions humanes queden molt ben dibuixades i resten latents en el calaixet de
la consciència.
Potser encara queden uns quants mesos
perquè arribi l’hivern però crec que per aleshores hem d’estar preparats i hem
de tenir el llibre més que llegit.
L’autor novament traspassa el negre
sobre blanc de les lletres per oferir-nos un retrat de la naturalesa humana que
no ens deixarà indiferents a no ser que siguem de pedra.
Us animeu a fer el viatge?
Us advertim que no us en penedireu, ja
sigueu grans, joves, homes o dones us hi veureu reflectits!
