Ara i
sempre és el darrer títol d’Anna Todd amb el qual tanca la bilogia Afteriana d’en Landon que
va començar amb “Tot per tu” i ens situarà a les acaballes de la saga “After”.
Un títol molt ben triat de la mateixa manera
que l’autora juga amb el símbol de l’infinit, el lector mentre passa pàgines de
manera àgil i amena va deixant enrere l’ara del moment per arribar al sempre
que quedarà al seu record, de la mateixa manera que els nostres protagonistes
viuran el seu present per donar finalment un pas al seu futur.
Per fi descobrirem com és en Landon de
veritat, la seva capacitat de lluitar pel que vol i la seva necessitat de
suportar sobre les seves espatlles el pes del seu món i par del dels altres.
D’altra banda comprendre’m la Dakota i
admirarem encara més la Nora, aquella jove que s’ha enamorat d’en Landon i que
el vol deixar anar per no carregar-lo amb els seus problemes, uns problemes
causats per una rebequeria del passat amb conseqüències tràgiques que li
marquen el present en una gàbia i que si és valenta i confia en el seu cor serà
capaç d’obrir-ne la porta.
Si us pregunteu per la Tessa i en Hardin només
us diré que són uns secundaris de luxe i que aporten la seva pròpia espurneta
d’alegria i dolor.
Aquest volum que ens ofereix Columna es llegeix encara més ràpid que
l’anterior, té un final tancat i no deixa gaire a la imaginació, també és cert
que entre les seves planes s’amaga més sentiment profund, empatia i dolor, però
val molt la pena per lligar les histories dels quatre personatges.
Aquest volum a més també ens regala les seves
darreres planes al lector, per customitzar-lo, crear la nostra pròpia playlist,
la llista dels llibres que ens agraden o els llocs on voldríem viatjar, una
experiència de tres-cents seixanta graus, i a més si us fixeu a la solapa,
podeu retallar el vostre punt de llibre que us acompanyarà en les vostres
properes lectures.
Sabeu que no m’agrada copiar paràgrafs de les
novel·les, però en aquestes poques línies podeu copsar-ne la seva profunditat:
“De vegades és la tragèdia el que ens uneix.
El vincle sembla irrompible però, de vegades, entre les llàgrimes i el
sofriment d’un ganivet que esculpeix els records dintre teu, trobes una guspira
de llum. La més petita de les guspires pot encendre un foc només amb un frec de
felicitat...”
Aquí us deixo les seves primeres pàgines i us
voldria fer una recomanació a tots aquells que sou llaminers, prepareu-vos per
llepar-vos els dits.
