Per Àngela Sánchez Vicente
És impactant el que un pot arribar a sentir quan llegeix les obres de l’Andreu Martín!
És acabar-la i pensar que és fantàstica i que no s’haguera pogut lligar d’una millor manera ni desenvolupar d’una manera diferent.
Són obres rodones i úniques que conviden molt a la reflexió.
Obres per a joves, obres per a adults, un mestre del gènere negre i un coneixedor de la ment humana com pocs des de la visió professional i la visió que atorga la vida i a més amb un gran talent narratiu a l’hora de crear trames intrigants en escenaris plens de misteri i protagonitzades per protagonistes amb una evolució psicològica i emocional molt forta.
Destaquem de les seves obres L’Harem del Tibidabo i la seva continuació amb La favorita del’Harem però no en destriem cap negativament.
Relats, novel·les... Les lletres no se li resisteixen!
Tot a les seves obres va de poc a molt, a un tempo imparable que submergeix al lector en unes histories que poden semblar rocambolesques però ben desgranades i analitzades ens adonem que estan carregades de critica social de la manera més subtil.
A la seva darrera obra Ara direu que estic boig tractarem la ment humana com mai abans.
Pot un boig raonar si està boig o no? Si realment estigues boig es faria aquesta pregunta?
El protagonista de la novel·la viu sol al seu pis i passa els dies mentre dibuixa i viu al seu món on les al·lucinacions estan a l’ordre del dia.
Només compta amb l’ajuda de la seva tieta ja que la seva mare va morir presumptament assassinada.
Ara, la seva única amiga i veïna apareix morta i tothom directament assenyala al noi que no està bé.
És realment el responsable d’aquest succés?
En aquesta obra l’autor mentre ens convida a la investigació d’aquesta mort ens convida al debat sobre els problemes i les malalties mentals i com es tracten encara avui en dia a la societat desinformada en la que imperen les etiquetes i encara els estigmes.
Voleu saber si va ser ell l’assassí o no? Què va passar al pis de sota?
Gràcies a Crims.cat podreu donar resposta a tots els enigmes i alhora ampliar la bibliografia d’aquest autor que ens sorprèn obra rere obra.