Avui si que és una recomanació amb
majúscules, crec que no sabré pas posar negre sobre blanc tot allò que he
sentit al llegir aquesta novel·la.
M’he quedat amb el cor encongit, he
sentit ràbia, amor, il·lusió, pèls de punta i moltíssima empatia amb la
protagonista. En poques paraules és una
novel·la brutal, dolça (que no almívarada), intimista, amb força, vital,
femenina, coral... a La llibreria dels finals feliços hi som tots benvinguts!
La novel·la tracta l’amistat de la
Sara i l’Amy. La primera és una joveneta sueca amb molts somnis i la segona és
una dona madura que viu a Iowa, res sembla unir-les però l’amor per la
literatura serà el seu llaç de plata i les vincularà fins a límits que ni sospiten.
La Sara decideix anar a l’encontre
de la seva interlocutora i es planta a Iowa però l’Amy no hi és. Què li pot
haver passat? L’únic que té és el desig que li deixin obrir una llibreria i fer
que l’amor per les lletres creixi entre la seva comunitat.
Sembla una feina fàcil però a la
Sara se li gira molta feina, a més de ser de fora i tenir que habituar-se a
nous costums i hàbits ha de dur a terme un somni que les unirà més que mai.
Els veïns no li agraeixen gens el
seu esforç i està a punt de llençar la tovallola quan decideix conèixer a cada
habitant per poder recomanar-los la seva novel·la, aquella que està a
l’estanteria dedicada per cada un d’ells amb l’ànim de que la lectura
esdevingui un plaer per ells i tornin a per més i més.
Poc a poc ho aconsegueix tot i que
la turmenta el que li pugui haver passat a l’Amy.
Ha canviat la vida dels altres i de
tot Broken West però ella tampoc és la mateixa que va arribar amb una petita
maleta i ganes de compartir la seva passió.
La ploma de la Katarina Bivald ens planta al cor del poble, ens fa apreciar als
seus habitants i gairebé podem endevinar els pensaments de la Sara.
És de les millors novel·les que he
llegit aquest any i desitjaria que ningú se la perdés.
Realment el catàleg de labutxaca és ric en nombre i sobretot
en qualitat però amb aquesta obra han sobrepassat totes les meves
expectatives.
Realment estic sense paraules, només
sé que el recomanaré als amics i que el rellegiré ben aviat. Té tants matisos
que és infinitament gloriós.
