“En Harry Hole és un personatge místic igual
que el tauró de la pel·lícula (Spielberg). No el veus fins al final i per això
cada cop sembla més gran i far més por, el mateix succeeix amb el dolent. El
veus en les paraules d’altres personatges. És una tècnica per augmentar la
tensió”. Així parla en Jo Nesbo del
seu fill prodigi al presentar la seva darrera obra Policia que podeu gaudir de la mà de Proa.
En Harry Hole serà reclamat per la policia
d’Oslo per uns casos on la violència de l’assassí és extrema, furibunda i sense
humanitat. Com a exinspector de policia ha participat en molts dels casos que
han trasbalsat a la ciutat, però aquest en concret està creant una situació
d’alarma fora de mesura.
En aquest cas, les víctimes potencials són els
seus excompanys i les persones que s’estima, però reconeguem que des de “El lleopard” i “L’espectre” en Harry no ha estat en el seu millor moment anímic,
mostrant-se com una ànima turmentada pel passat i pel pes d’un sentiment que
creia extingit en el seu malmès cor.
Oslo s’enfronta a un assassí en sèrie
intel·ligent, calculador i planificador, una combinació perillosa en una ment
criminal. Aquest assassí té en escac a la policia. El fet que alguns agents de
policia que en el seu moment no varen ser capaços de resoldre algun cas
apareixen morts amb brutalitat en els escenaris dels crims originals.
Prepareu-vos per la millor de les entregues
fins al moment d’aquesta sèrie, l’autor us manipularà, jugarà amb vosaltres i
donarà la volta a la trama tantes vegades que acabareu dubtant fins i tot de la
vostra pròpia ombra.
Si dic que la trama és excel·lent crec que em
quedo curta, la narrativa del autor, el tempo de la historia que ens vol
explicar i l’entrellaçament entre els casos antics i el nou faran les delícies
de tot lector del gènere negre més exigent. És impossible no gaudir d’aquesta
novel·la.
Cada cop que tinc a les mans una nova entrega
de la sèrie del detectiu Harry Hole em quedo estorada, tinc ganes de veure fins
a quin límit porta l’autor al protagonista, però alhora tinc la sensació d’un
buit que em deixarà un cop l’acabi, un pot pensar que una novel·la de més de
set-centes planes és impossible que es faci curta, però és el que succeeix,
l’autor copsa l’atenció plena del lector i el fa entrar plana a plana dins una
trama de la que no vol sortir.
El joc de l’autor d’enfrontar el personatge
d’en Harry en la seva vessant laboral amb la seva vessant personal dona un toc
d’humilitat i humanitat al personatge, de la mateixa manera que Arthur Conan
Doyle mostrava un Sherlock Holmes ple de vicis però amb una ment lúcida enfront
del crim.
Sé que les comparacions són odioses, però
costa molt trobar les paraules exactes per descriure com un personatge pot
suportar un gran pes de la trama i tot i així anar recuperant part de la seva
pròpia vida.
Crec que la millor ressenya que se li pot fer
a Policia és no fer-ne cap, simplement aconsellar-vos que la llegiu , la gaudiu
i la recomaneu. És impressionant!.
