Avui
estem d’enhorabona ja que hem pogut gaudir de la darrera novel·la del gran
mestre John le Carré, un escriptor
veterà que no decep a ningú i ens deixa amb ganes de llegir més novel·les
seves.
Un home decent amaga dues trames que acabaran
coincidint i creuant-se d’una manera contundent.
Per
una banda tenim el nostre protagonista, en Nat és un veterà agent dels serveis
secrets britànics qui després de grans gestes a l’estranger té una feina nova
en una remota subestació antiga de General Londres on coincidirà amb d’altres
agents, diguem-ne especials.
En
Nat no perdona els seus partits de bàdminton i així es com coneixerà l’Ed, amb
qui construirà una gran amistat dins i fora de la pista, rere cada partit van al
bar a parlar de tot, sobretot de política, con el Brexit i la política de Trump
i Putin, un aspecte i unes opinions que reflexen les idees del propi escriptor.
Però
res no és casual i la seva amistat pot tenir un naixement basat en un engany.
Aquesta
és la seva darrera oportunitat de servir al seu país abans no el jubilin,
tanmateix coneixerem amb més profunditat la seva relació amb la seva dona
Prudence.
La
segona trama serà la protagonitzada per la Florence, qui treballa en el Refugi
i que s’obsessiona amb un oligarca ucraïnès.
L’autor
ens presenta una historia en primera persona, fet que ens facilita conèixer i
comprendre en Nat, de la mateixa manera que la construcció dels seus
personatges secundaris és molt solida i li dona profunditat a la trama.
La
prosa és lleugera, directa, amb diàlegs que dinamitzen i alhora tracta temes
actuals que piquen la curiositat del lector.
El
suspens està garantit, una novel·la d’espies de la vella escola en un món
actual, malalt i modern.
Edicions 62 ens regala una historia negra, amb
tocs irònics, actual, on res és atzarós i les casualitats no existeixen. On un
vell heroi demostrarà que l’experiència val més que la joventut.
Aquí
en teniu les seves primeres planes.
