Doncs bé, a Boja per ell la nostra estimada Bridget
ha crescut, la trentena queda lluny i la cinquantena comença a pesar, és mare de
dues criatura, en Billy, una copia en miniatura d’en Mark i la Mabel, una nena
molt dolça amb el seu propi gust per la moda i una mica rebeca.
La novel·la
comença anys més tard de Bridget Jones
perd el seny, la Bridget és vídua, (un drama per les lectores adoradores
d’en Mark Darcy), ha de sobreviure, ha de ser la mama i el papa dels seus
fills, els amics ja s’han començat a cansar d’arrossegar-la per la vida, ha de
remuntar i tornar a sortir, i per això res millor que obrir-se un twitter,
tornar a treballar, i tornar a sortir amb homes com en Roxten, un ioguret de
trenta, o el misteriós home de la jaqueta, li donaran alegries i per descomptat
més d’un maldecap.
Helen Fielding torna a donar veu a la Bridget, les seves entrades al
diari amb les seves obsessions, la seva addicció a twitter, i els seus
sentiments. El diari de Bridget Jones
ens va presentar un format on les referencies a “Orgull i prejudici” de Jane
Austen eren molt visibles, ara ha hagut de donar un pas més enllà i descobrir
un possible futur alternatiu pels seus personatges.
Pel meu gust
és la novel·la més tendre de totes, manté la seva ironia, les paraulotes que
s’escapen de la boca, els amics esbojarrats, però el toc de la maternitat, el
veure com la situació la supera, com el seu pensament recorre cap en Mark, la
fan molt més humana, fins ara mai havia plorat amb la Bridget a excepció de
tant de riure, però en aquesta novel·la els sentiments són tan a flor de pell
que les llàgrimes s’escapen.
La historia
va endavant i endarrere per mostrar com la Bridget s’ha anat enfrontant mica en
mica al món fins arribar a on és. Com mica en mica, error rere error la Bridget
planta cara a la vida i tira endavant.
Els
personatges en general han madurat, bé, en Daniel no, ara és més gran però
segueix obsessionat amb les calces de les dones, en Cosmo segueix sent una mica
repel·lent, en Tom segueix sent un gai fabulós, la Talitha i la Jude intenten
posar una mica de seny al grup, però sense gaire èxit, la família adoptiva de
la ciutat continua tenint cura dels seus.
Tots
recordem la importància dels Nadals a les obres de la Helen Fielding, i en aquesta ocasió les veurem amb els ulls
d’aquells que troben a faltar aquell que ja no hi és, que ha de mantenir la
mascara per uns nens que no tenen culpa de res i la duresa d’aquestes dates per
a molts.
Edicions 62 ha reeditat “El diari de Bridget Jones”, “Bridget Jones perd el seny” amb
unes portades actuals i atractives on les imatges en blanc i negre donen un
punt xic amb les grans lletres a color dels títols, tots tres volums són un
gaudiment per la vista.
Un
imprescindible per aquelles que creuen que el pes no domina el món, que els
nois bons existeixen i saben fer petons de debò, i que les segones i terceres
oportunitats existeixen.
Us penseu
que la Bridget es quedarà sola o que un home com cal trencarà la seva closca i
li curarà les llàgrimes a petons? Existeixen els prínceps blaus que estimen les
dones tal i com són? Només teniu una opció, Boja per ell us està esperant a les llibreries.
No deixeu
escapar la oportunitat de llegir una novel·la única, inconfusible,
intel·ligent, divertida, extraordinària i absolutament inoblidable.
