dijous, 29 de juliol de 2021

El llegat dels ossos

Per Eva de las Heras i Mestres

Després de l’èxit de “El guardià invisible”, on es posa de manifest, que no és una peça única i que queden moltes preguntes per respondre en la vida de la inspectora Salazar, i sobretot per difondre la cultura mitològica de la vall  del riu Baztán (Navarra).

Dolores Redondo (Donostia, 1969), continua treballant i aprofundint en el triangle que formen la protagonista, Amaia Salazar, la família d’aquesta i la societat de la vall i la seva cultura. L’autora des del primer moment va parlar de l’obra com una trilogia, però no de tres peces soltes, sinó una peça partida en tres que a l’hora formen una i que podrem trobar de la mà de labutxaca en un format còmode i econòmic.

Ja en el primer llibre quedava prou evident que la vida a la vall era força dura, la climatologia més pròpia de novel·les de ciència ficció com Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, més coneguda per l’adaptació cinematogràfica batejada de nou, amb el nom de Blade Runer; i sobretot per la imatge distorsionada d’una idea de societat tancada que s’impermeabilitza a tot allò que no s’identifica amb la vall.

La història ha conjugat molt bé la vida personal i familiar, en un entorn complicat i complex on les veritats no són manifestades i només apareixen perquè els esdeveniments ho reclamen, per això cal tenir molt present la fortalesa de la família de la protagonista i la figura del James, parella de l’Amaia i sobretot autèntic puntal de la fortalesa moral de la seva esposa.

L’acció a El llegat dels ossos arrenca amb una nova situació personal de la protagonista com és l’assumpció d’una maternitat molt imminent, a l’hora es produeixen tot un seguit d’actuacions vandàliques en una església de la vall, que faran que torni a la terra que la va veure créixer.

En paral·lel la inspectora Salazar començarà a investigar tot un seguit de coincidències que la durant a determinar que hi ha un assassí en sèrie, que fa anys que actua mitjançant la inducció a l’assassinat per terceres persones, però amb un petja molt indiscutible: TARTTALO.

El desenvolupament de la novel·la es realitza majoritàriament a la vall però també es mou la protagonista per Pamplona, i justament en aquest radi d’acció apareix una figura distorsionadora de la racionalitat i la metodologia de la inspectora com és el jutge Markina.

Els seus raonaments basats en la lògica i l’anàlisi es veuran alterats per situacions personals com és l’intent de compaginar l’atenció al seu fill i cobrir les necessitats més bàsiques d’aquest, i superar la situació personal en la que es desenvolupa la relació amb la resta de l’equip investigador, i com no, el plegat de silencis que envolten la vida de l’Amaia.

Finalment vull destacar la idea estereotipada de que les segones parts no acostumen a ser-ne millors, crec que l’autora ha sabut afegir un nou element a la narrativa d’El guardià invisible, com és la velocitat d’acció, fent que la història no tingui pausa i arribi a ser tant imprevisible el seu final, que no tinguem aturador en la lectura, per això considero que ha superat aquesta segona part a la primera, fent necessari tenir a les mans la tercera part imminentment.

És una novel·la que m’ha tornat a enganxar des del principi  i estic segura que l’última part semblarà a poc, espero i desitjo que la Dolores segueixi per aquesta via per què francament, pels lectors amants de la novel·la negra, puc dir que tenim tot un bon potencial d’escriptora en aquest gènere.


 

dimecres, 28 de juliol de 2021

Ostatges

Per Àngela Sánchez Vicente

De nou, l’Editorial Les Hores ens apropa una autora i una obra que venen a sacsejar les nostres consciències, les nostres ments i les concepcions socials que tenim sobre el món en el que vivim.

D’una obra val la pena no sortir-ne indemne i en això en tenen la mà trencada.

Ens ofereixen novament una obra de la que ve de gust debatre, escoltar opinions i sobretot reflexionar-la per créixer com a persones.

L’obra que avui us presentem és la mereixedora del Premi Anaïs Nin 2020.

Sota el títol d’Ostatges, la ploma de la Nina Bouraoui ens regala una obra breu però que el seu missatge us retombarà a la ment per molts dies.

És de les histories de les que un cop hi entres ja no en pots sortir sense descobrir el desenllaç i, un cop el coneixes et canvia la percepció dels personatges, les situacions i la capacitat descriptiva i narrativa de la autora.

En aquesta obra que podem gaudir gràcies a la tasca de traducció de l’Anna Casassas i Figueras coneixerem a la Sylvie.

La Sylvie és una dona com una d’altre qualsevol de quaranta-tres anys amb dos fills i recentment separada. Treballadora, disposta i sempre amb ganes d’ajudar. 

La Sylvie treballa a l’empresa de cautxú Cagex i la seva feina és inqüestionable però viu en un món on no tot lo correcte és valorat.

Sempre fa a la seva vida personal i a la feina allò que s’espera d’ella i el que està bé, fins i tot al treball es dedica per ordres dels manaires a vigilar els companys, fer hores extres però tot té un límit.

Quin és el límit de la Sylvie que fa que un dia decideixi trencar amb el món en el que viu on impera el masclisme, la violència, la injustícia i la soledat?

És una obra en que la evolució psicològica de la protagonista ens ajuda a fer-nos una idea molt emocional dels fets i alhora a entendre de manera propera els seus sentiments.

Carregada de critica social i amb molt misteri i revolució aquesta obra arriba a nosaltres per canviar-nos i convidar-nos a reflexionar.


Què serà el que l’ha fet saltar i plantar-se?

Què aconseguirà amb les seves accions i decisions?

Llegiu-lo, gaudiu-lo i descobriu-ho!

És una gran lectura!

 

dimarts, 27 de juliol de 2021

Etiquetes

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una llibre il·lustrat que a més de ser bonic és tremendament necessari!

Per tots els que formem part del sistema educatiu no ens són gens estranyes les il·lustracions boniques i sobretot molt encertades d’en Joan Turu.

Però l’obra que ens presenta avui té tanta càrrega per treballar amb els nanos ja sigui a l’escola o a l’educació informal que no el podem deixar passar ni tampoc podem evitar recomanar-vos-el.

A Etiquetes ens presentarà a una nena, la Neus, que viu aclaparada rere totes les etiquetes que la societat li imposa.

És costum encara que sigui sense cap maldat etiquetar a les persones que no coneixes massa intentant que un interlocutor entengui de qui parles...

Quantes vegades hem dit que ens hem creuat amb una noia que duia ulleres, o un noi de cabell rinxolat, una noia morena, un noi molt alt, una dona molt xerraire, un home coix, etc... Com a guia momentània per identificar a una persona és corrent a la nostra societat utilitzar aquesta eina però quan es coneix a la persona és millor deixar-los que es presentin ells mateixos a través de les seves accions i les seves paraules.

Realment una paraula pot ser una arma de destrucció massiva i hi ha etiquetes que costen massa de treure’s de sobre.


En aquesta obra veiem com la Neus “és” una colla d’etiquetes fins que decideix canviar les coses.

Si als grans ens costa per la tradició cultural i lingüística hem de procurar per tots els mitjans corregir-nos i sobretot fer que els menuts ja creixin amb el missatge d’aquest llibre ben assentat en als seus fonaments.

Cadascú és ell mateix, amb els seus defectes i virtuts. Cada un de nosaltres som únics i diferents a la resta i és aquí on neix la gràcia del ésser humà.

Créixer sense etiquetes i sense etiquetar als demés els farà més autèntics i lliures.

Aquest llibre de gran format i de tapa dura és una píndola pel canvi que necessita el nostre món i gràcies a Bindi Books esdevé una obra altament didàctica per treballar amb els menuts de la casa.

Deixem-los ser i que ells mateixos es presentin!

No prejutgem i creixem en valors!

És una proposta engrescadora i molt útil. No la deixeu escapar!

 


dilluns, 26 de juliol de 2021

La hermana perdida

Siete hermanas, siete destinos, un padre con un pasado misterioso.

A todos aquellos que compartís vuestras lecturas con nosotros ya sabéis que estoy atrapada en la saga de “Las siete hermanas” de Lucinda Riley. Una autora que por desgracia nos abandonó hace muy poco y cuyas historias encontraremos a faltar.

Hoy os presentaré la séptima entrega de la saga, ya hemos conocido a seis de ellas en La historia de Maia”, “La hermana tormenta”, “La hermana sombra”, “La hermana perla”, “La hermana luna”, “ La hermana sol , ahora por fin llegamos a un casi final donde encontraremos a La hermana perdida de la mano de Plaza & Janés.

Antes de entrar en la novela quiero agradecer al hijo de la autora que ya ha anunciado que Lucinda había empezado el final de la saga con: “Atlas: La historia de Pa Salt”, un título importante y necesario para cerrar muchos hilos que se han ido desmadejando a lo largo de todas las entregas y por fin conoceremos la historia real de Pa Salt, el motivo por el cual adopto a sus hijas, todas tan diferentes y a la vez todas una.

Estamos frente a una saga familiar que se puede leer de principio a fin o como títulos individuales dado que cada novela es la historia autoconclusiva de una de las hermanas, yo os aconsejo leerlas todas y por orden si es posible dado que las hermanas mantienen una relación especial entre ellas y algunas serán personajes secundarios de las historias de las otras.

Todo parte con la muerte de Pa Salt, el padre adoptivo de todas ellas y su herencia, cada una de ellas recibe una carta y un objeto especial. En las cartas hay algún detalle que les facilitará descubrir sus raíces y a sus antepasados biológicos, dado que todas ellas son adoptadas.

En esta entrega la dinámica sigue la estela de las anteriores con la diferencia de que todas las hermanas que ya conocemos se unirán para encontrar a la última Pléyade, Merope, una hermana que no conocen, que no ha vivido con ellas y que no las conoce, pero que para ellas siempre ha sido una más. El último deseo de Pa Salt es que se reúnan todas en un crucero para despedirse juntas de su padre.

Esta vez viajaremos por Nueva Zelanda, Londres, la Provenza y la Irlanda natal de la autora, un hecho palpable en su conocimiento histórico y costumbres. Descubriremos el pasado de Merry y las raíces profundas del IRA en su lucha por la independencia de Irlanda.

Merry es una mujer fuerte, que está pasando un mal momento y descubrirá una verdad que no esperaba acompañada de seis hermanas.

Descubriremos varias vidas gracias a un diario familiar y a los recuerdos, narrados en primera y tercera persona y con una prosa muy limpia y perfilada, esta novela, la más larga de las siete se me ha hecho corta y ya estoy esperando la que será conclusiva.

No os voy a dar más detalles ya que no le haría justicia, lo que si haré es dar las gracias a Babelio por regalarnos este ejemplar que tenía tantas ganas de leer.

Gracias a sus novelas nunca nos despediremos de Lucinda Riley.


divendres, 23 de juliol de 2021

El secreto de la casa del río

Hoy os vamos a presentar una novela y no solo como Blog, sino también como parte  del Club de Embajadores de Sarah Lark.

Creemos conveniente en estos días en que la lectura se ha convertido en un bálsamo para contrarrestar la realidad que vivimos hablaros de los autores que siempre nos han gustado y que realmente hacen que a golpe de pluma se desdibuje el mundo exterior para adentrarnos en nuevas aventuras que nos proponen.

Y como no, hemos pensado enseguida en Sarah Lark y su preciosa bibliografía.

Hoy os presentamos El secreto de la casa del río que nos llegó en una caja preciosa, con brotes de hojas y envuelta en una delicada hoja de papel de seda. 

Realmente anunciaba que estábamos desenvolviendo un gran tesoro para el mundo de las letras.

En esta novela conoceremos a Ellinor situada en la actual Viena pero dispuesta a hacer un viaje en el tiempo para descubrir sus raíces verdaderas.

A raíz de una enfermedad que contrae su querida prima se ven obligadas a descubrir un gran secreto familiar.

Su abuela materna fue una niña adoptada por lo que ni su madre ni ella misma están vinculadas genéticamente al árbol genealógico familiar.

Su ansia de verdad la llevaran a conocer historias del pasado llenas de grandes amores, desamores, conflictos, traiciones y mucha  fuerza vital.

Su viaje hacia Dalmacia la llevará a descubrir que su abuelo desapareció una oscura noche en Nueva Zelanda.

Una historia de amor en tiempos pretéritos que nos pone la piel de gallina y nos muestra como el verdadero amor es capaz de hacer que el mundo gire y que cada pequeño gesto cobre sentido.

Sólo leyendo, disfrutando y desgranando la grandeza de esta gran aventura hacia la descubierta de uno mismo y de la identidad familiar podréis descifrar los enigmas que hoy tiene Sophie.

Gracias a B de Bolsillo podemos sumar un título más a la bibliografía de esta gran autora aclamada por su calidad y su sensibilidad estilística.

Una gran experiencia para los seguidores de la autora.

Para aquellos que aún no la han descubierto, para ellos les recomendamos la trilogía de la Nube Blanca formada por “En el país de la nube blanca”, “La canción de los maoríes” y “El grito de la tierra”, la saga Caribe formada por “La isla de las mil fuentes” y “ Las olas del destino”, la trilogía del Kauri


formada por “Hacia los mares de la libertad”, “A la sombra del árbol Kauri” y “Las lágrimas de la diosa maorí”, sin olvidarnos de la trilogía del Fuego formada por “La estación de las flores en llamas”, “El rumor de la caracola” y “La leyenda de la montaña de fuego”.