dimecres, 19 de setembre de 2018

Salabror


Per Àngela Sánchez Vicente


Tenim entre mans una obra excepcional i que ens farà reflexionar sobre la vida i sobre l’ésser humà.

Us parlem de Salabror, l’obra de l’Agustí Clua mereixedora del I Premi Sant Boi de LLuçanès de novel·la breu 2017.

En aquesta obra coneixerem en Joan i crec que si us passa com a  mi us hi fareu amics i confidents. Ell adora la mar, la mar i la seva salabror, la salabror i l’olor dels records.

És una obra silenciosa, que roman a l’estanteria a l’espera de que unes mans la vulguin descobrir i de sobte l’obres i t’atrapa. És una obra profunda, reflexiva, escrita seguint els paràmetres de la gran literatura però sense masses pretensions.

Una novel·la escrita des de l’humiliat que es clava al cor dels seus lectors i acarona l’anima dels mateixos.

En Joan vol acabar el seus dies nedant mar endins però el destí té altres plans per ell quan se li presenta una salvació.

De què fugim quan fugim? Què podem considerar un port segur? Quin és el motor que veritablement ens mou?

Totes aquestes preguntes sobre l’home es donen cita en aquesta obra de la veu del Joan.

Ell defuig de l’amor però a l’illa troba un sentiment que no pot negar. 

És com si a cada braçada que ha anat donant s’hagués deslliurat de vells clixés i prejudicis i hagués anat carregant piles cap al coratge i la valentia. 

El mar l’ha canviat, sempre l’ha canviat... Des de fóra admirava la seva calma, el seu vaivé de les onades però ara que hi és a dins admira cada alè.

De la mà de Cossetània Edicions podem gaudir d’una obra en la que descobrim un viatge cap a un mateix i a la coneixença de la pròpia essència. Un viatge cap a un destí canviant.

Què l’espera? Com canviarà la seva vida? Què passarà amb el Joan?

Us convidem a que el descobriu, que el desgraneu i reflexioneu i ho descobriu per vosaltres mateixos.

És com un gran tribut a grans obres, per un moment m’ha fet venir al cap el viatge de Dante als inferns i el seu ressorgir i en altres fragments he pogut tocar la tragèdia més Shakespiriana.

No la deixeu escapar, és una obra breu, sublim, delicada, profunda i majúscula.

Podem dir que té tants matisos que gairebé és infinita i eterna com el mar del Joan.