Per Julian V.
Avui cau a les nostres mans De penitents a desemparats un poemari que s’acompanya de fotografia
que ens embolcalla i ens recorda el poder de la paraula en la seva expressió
més sintètica i concisa.
Els autors, en Ricard
Mirabete i en David Caño ens
mostren un recorregut pels carrers més insignes de Barcelona i el seu
emblemàtic casc antic construint poemes on l’amor, el sexe, la joventut, els
vicis, l’espontaneïtat i la vitalitat d’una ciutat que batega són els eixos
vertebradors.
Maridat amb les fotografies d’en Carles Mercader Fulquet ens adonem de la fragilitat de l’ésser
humà i la seva vulnerabilitat alhora que la seva personalitat multifacética i
complexa.
De la mà de La Garúa Podem fer aquest micro-tour
per la ciutat dels retrobaments, dels amors furtius i els cors trencats.
Com reaccionem? Ni nosaltres mateixos ho sabem.
La foscor de l’home, allò del que son capaços de fer, la
violència i els més baixos instints es donen la mà en un poemari que és molt
directe de paraula resultant uns escenaris coneguts amb uns personatges
diversos i en circumstàncies pròpies del cinema més negre.
Crec que fa olor a whisky de garrafa, a cigarretes amb
alguna cosa més, a sexe, a gentada, a carrers solitaris i es tenyeix del gris
del cap vespre amb taques vermelles de cors que sagnen allò que pensen.
Aquest poemari és com un dard que farà diana als fils de
la nostra ànima i ens remourà sentiments nous.
Jo de vosaltres no el deixaria escapar sota cap concepte.
Fem el tour?
