dilluns, 21 de novembre del 2022

Eufòria

Avui comencem la setmana amb una novel·la potent, d’aquelles que et fan pensar, que amaga sentiments i veritats entre línies i que ens mostra de manera ficcionada part de la realitat amagada d’una gran autora.

Els nostres amics de l’Editorial Les Hores ens presenten la novel·la Eufòria de Elin Cullhed, Guanyadora de l’August Prize for Fiction 2021 Finalista de l’Strega Prize Europeu 2022 Finalista Prix Medicis a la categoria de ficció traduïda.

En aquesta novel·la ens trobarem amb Sylvia Plath, al seu darrer any de vida, comença estant embarassada del seu segon fill i ens mostra una Sylvia que no ha de ser només recordada pel seu tràgic final o per les seves obres (que fonamenten en certa manera aquesta gran aposta), sinó que ens presenta una dona vital, amb ganes de viure, d’absorbir tot allò que la rodeja i que alhora és mare, filla, esposa, escriptora, així és com ens la presenten en la contraportada: “Ella i Ted Hughes s’han llançat: renovar una antiga vicaria lluny de la remor de la gran ciutat i formar una família en un regne propi. Abans que arribessin els nadons, en Ted era el seu company en tot, eren dos intel·lectuals assaborint la vida i agafant-ne el que volien. Però ara ell desapareix fàcilment al seu estudi per escriure mentre la Sylvia ha de tenir cura dels petits. Ella vol escriure, estimar, viure i deixar la seva empremta al món. Però, en què rau la seva immortalitat? En els nens que nodreix amb el seu cos o en les paraules que aboca al paper en els moments robats? La Sylvia Plath d’Elin Cullhed dona veu a les dones que tenen un peu en la domesticitat i l’altre en la creació artística, en un context social basat en una presumpció d’igualtat que poques vegades és real”

Així és com l’autora crea una realitat ficcionada amb base real on dins d’una relació tòxica marcada per la lluita d’egos, on un marit decideix buscar llibertat i donar prioritat a la seva carrera i on una altre dona atrapa els seus pensaments...

La Sylvia és sent sobrepassada, esgotada, tot el pes de ser pares cau sobre ella i alhora la seva vida com a dona o persona té poc espai en el global de la seva vida, cosa que la fa apagar-se mica en mica.

Aquesta novel·la és un tribut a una ment brillant que convida als lectors a viure emocions a flor de pell, és com sentir-se atrapat en una realitat angoixant i on la soledat cada cop és més dura encara que la nostra protagonista li planta cara amb ungles i dents.

L’autora ho copsa a la perfecció ja que quan va escriure aquesta obra ella tenia tres fills petits, és la dona d’un altre escriptor i ha de fer jocs malabars per trobar el seu espai vital individual per plasmar la seva genialitat al paper.

No podem oblidar-nos de la gran tasca de traducció de Meritxell Salvany qui manté ferma la veu de la autora en tot moment.

No deixeu perdre la oportunitat de descobrir una ment prodigiosa oblidant el seu final, aneu un pas enrere i acompanyeu-la en vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada