A la recerca del Lotus

Avui els nostres amics de Les Hores ens presenten el darrer títol de la seva col·lecció, una història que us captivarà .

A la recerca del Lotus ve presentada per una portada que segueix l’estètica de la col·lecció, aquest cop destaca el color groc del sol, d’un nou dia, d’un nou començament i on veiem un paisatge de poble, d’illa, on el temps corre al seu pas, una taula parada i uns comensals gaudint de l’estona mentre que un nen petit juga amb uns prismàtics veient allò que a ulls nus no es veu i els altres en aquell precís moment no poden copsar. 

La prosa de Charmian Clift és molt propera al lector, segurament ja que es tracta d’una obra amb tints autobiogràfics, els sentiments traspassen les paraules i les seves descripcions són molt acurades.

Els personatges son tridimensionals, degut a que si tenim en compte la idea autobiogràfica són o estan basats en persones reals als quals els te afecte i això els ha construït d’una manera sòlida.

Cal agrair el pròleg de Jordi Bossoms Costa i la traducció de Miriam Cano, amb la seva tasca aquesta novel·la no perd la seva pròpia essència.

El fil conductor de la història ens porta a l’any 1951 quan els escriptors australians Charmian Clift i George Johnston van deixar el Londres gris de la postguerra per anar-se’n a viure a Grècia.

Es van instal·lar primer a la petita illa de Kàlimnos i després a Hydra; el seu pla era viure de manera senzilla i centrar-se en la seva escriptura.

El resultat són els llibres més coneguts de Charmian Clift, Mermaid Singing i A la recerca del lotus.

 A la novel·la A la recerca del lotus l’autora relata la mudança de la família, amb els seus fills petits, a Hydra, on van comprar una casa a prop d’un pou i van haver d’encarar el caos de la vida domèstica mentre es convertien en el centre d’una comunitat bohèmia i informal d’artistes i escriptors.

Aquest grup incloïa Leonard Cohen, que es va convertir en el seu hoste, i la seva parella, Marianne Ihlen.

Clift mostra una imatge evocadora dels habitants i els ritmes de la vida tradicional de l’illa, banyats pel sol, molt abans que el turisme de motxilla i el de masses hi arribessin.

«Bevien i escrivien més que ningú, es posaven malalts i es curaven més que ningú, maleïen i beneïen més que ningú, i eren de llarg els més solidaris. Van ser una font d’inspiració.» LEONARD COHEN

No deixeu escapar aquesta historia aturada en el temps, un viatge que val la pena gaudir amb els cinc sentits.