Mirall, espatlla, intermitent

Per Àngela Sánchez Vicente

Ens trobem novament amb una joia que ens ofereix Editorial Les Hores sota una portada austera, evocadora, metafòrica i sense masses pretensions més que convidar-nos a descobrir una gran obra.

En un format narratiu i directe, a Mirall, espatlla, intermitent ens trobarem amb una noia sense direcció i sense frens a la seva vida que ha de trobar-se a ella mateixa i reconciliar-se amb les seves emocions per tal de trobar el seu camí vital.

La Sonja ja ha passat els quaranta i els interrogants pesen sobre ella com pedres del camí.

Viu sola a Copenhaguen i és traductora de novel·la negra però creu que la seva vida ha de fer un tomb i reordenar-la per sentir-se conforme i més plena amb la seva quotidianitat.

La seva germana no li fa massa cas i és més, li costa tornar a contactar amb ella així que decideix que una cosa que té que fer és aprendre a conduir.

Una mica maldestre, al cap de sis mesos la seva instructora encara la limita molt en el que pot fer i el que no i la frustració i la comoditat es tornen a instal·lar a la seva vida.

Crec que és una gran metàfora el fet de voler aprendre a conduir per tal de reflectir com ella avança o no en el seu propi viatge vital. 

Ha de mirar enrere per fer les paus amb el seu passat i rememorar l’enyorança que li creen imatges com els camps de sègol, l’anar descalça per el camp, el cel... Alhora ha de mirar al davant i esbrinar cap a on vol anar i quin camí és el millor i no oblidar els costats per veure aquí hi té de copilot.

Una gran reflexió sobre la naturalesa humana i una gran protagonista que ens presenta la ploma de la Dorthe Nors en una de les seves obres més aclamades.

Aquest llibre és com un dard que se’t clava i el deixa amb moltes preguntes. És un llibre que no deixa indiferent.

Gràcies a la tasca de traducció de la Meritxell Salvany podem esperar les vacances d’estiu amb una novel·la que ens posarà cara a cara amb les emocions humanes.

Us perdreu el viatge?

La Sonja busca copilot!