I aleshores no en quedà cap

Avui us volem presentar una novel·la on l’enginy serà la vostra millor companyia. La gran dama de les lletres negres, Agatha Christie, ens presenta de la mà de Columna Edicions una de les seves obres més brillants, I aleshores no en quedà cap. Tercer títol de la nova col·lecció que fa les delícies de grans lectors, ja us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” i “Un cadàver a la biblioteca”.

La portada segueix l’estètica d’aquesta col·lecció, aquesta vegada les herbes espinoses voregen la costa d’una illa on una mansió és mostra com a únic referent a terra entre les llums i les ombres.

Abans de donar-vos una pinzellada sobre la trama de la novel·la voldria fer una breu reflexió sobre el canvi de nom de la obra coneguda fins fa molt poc com a “Deu negrets” títol original en anglès encara que ja va ser canviat en la seva publicació original als Estats Units on el van considerar poc apropiat i ofensiu.

Aquesta diferència es va mantenir entre els dos continents fins a dia d’avui on s‘han unificat els dos criteris canviant e títol original que li va donar l’autora. És correcte fer una modificació a aquest nivell amb l’obra d’un autor? Els temps canvien i la societat s’adapta, però en aquest cas l’obra agafa força en una cançó de bressol on els protagonistes són “negrets”, cosa que també s’ha canviat per “soldadets”, un canvi no només en a forma sinó en el fons. Si em pregunteu si crec que l’autora hi posar mala fe us diré que jo no ho crec.

Deixem els debats filosòfics per aquells que es daben més que jo i entrem en la historia que ens presenten.

La novel·la relata la història de 10 persones, el jove Anthony Marston, el senyor i la senyora Rogers, els criats, la senyora Emily Brent, el general MacArthur, el jutge Lawrence Wargrave, el doctor Armstrong, el detectiu William Henry Blore, l'aventurer Phillip Lombard i la jove Vera Claythorne, que són convidades a passar uns dies en una illa privada, “l'illa del negre”, anomenada així perquè mirada de perfil sembla el cap d'un home de color, però el seu misteriós amfitrió no apareix i llavors comencen a ser assassinats un per un seguint les ingènues instruccions d'una cançó de bressol: “Deu negrets van sortir a sopar, un es va ofegar i llavors van quedar nou...”.  La primera nit, després del sopar, una veu els acusa tots ells de ser culpables d'un crim. El que sembla una broma macabra es converteix en una espantosa realitat quan un d'ells s'ofega.

Tots són culpables d’una mort i tots s’han lliurat de la justícia, així que la justícia les ha trobat i reunit per un rere un altre fer-los pagar. Jutge i botxí els espera en una illa d’on cap o potser no tots en sortiran vius.

Una novel·la brillant i que tothom hauria de llegir i gaudir, sabreu trobar l’assassí abans que tots deixin d’existir?

Benvinguts a unes vacances de mort i comiat.