Les illes interiors

Per a tot lector és un honor rebre un exemplar dedicat per un dels seus escriptors de capçalera, així que només puc donar les gràcies a la gran Maria Carme Roca pel seu detall i per convidar-me a conèixer una dona excepcional, una persona fora del seu propi temps, una ment privilegiada i desconeguda per la majoria de nosaltres. Un referent que si hagués sigut un home el seu nom s’hagués escrit en majúscules a les pàgines de la nostra història.

De la mà de Columna ens arriba Les illes interiors, la història amagada d’Esmeralda Cervantes, la filla d’Ildefons Cerdà.

Amb una portada sòbria i sense un fons ni context només se’ns presenta una jove arpista, amb un vestit blanc i cap més detall que ens cridi l’atenció, una jove que amb la seva música diu el que la societat de l’època no volia escoltar.

A finals del segle XIX i principis del XX, Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi. Va recórrer el món sencer acompanyada de la seva mare i mentora. Amb els anys, va esdevenir una gran pedagoga, defensora de les llibertats, feminista, maçona, a voltes contradictòria, però sempre veraç i humana. Un personatge absolutament fascinant, poc conegut i que Maria Carme Roca desplega amb saviesa en una novel·la absolutament apassionant.

«Només tenia dotze anys. Era la Clotilde, Clotildina per als de casa, però també era l’Esmeralda.

A París, Victor Hugo, captivat per com tocava l’arpa i pels seus ulls verds, li havia dit que li esqueia anomenar-se Esmeralda.

Esmeralda... La protagonista de Notre-Dame de París, la gitana».

Si creieu que us desgranaré aquesta gran història ja us dic que no, unes pinzellades si us puc donar però reconec que la nota de l’autora al final del llibre m’ha marcat profundament.

És cert que rere moltes histories hi ha ficció, imaginació... però la realitat és que la curiositat i l’afany de coneixement és el que ha portat a terme una profunda investigació sobre una jove, ciutadana del món, amb uns pares importants socialment, però una filla que sembla viure a l’ombra del món, una arpista excepcional, lloada internacionalment i que curiosament no es té cap registre de la seva virtuositat.

Una història creada a partir de la realitat i amb breus llicencies per omplir buits de la mà de l’autora, una novel·la sòlida, fàcil de llegir, amb una prosa pulcra i un ànima viva i actual. Una protagonista que juntament amb la seva mare ens portaran per tota mena d’ambients i ens podrem posar en certa manera les seves sabates.

Quants personatges com la Clotilde s’amaguen en antics llibres i esperen que algú els descobreixi?

Davant d’aquesta obra, només puc donar les gràcies a que els autors dels nostre país siguin uns grans curiosos i a l’hora tinguin la generositat de compartir els seus descobriments creant un mirall on molts ens agradaria poder emmirallar-nos.

No ho dubteu i aneu a l‘encontre d’aquesta gran protagonista i d’una excepcional escriptora.