Amb la calor de l’estiu no hi ha res més refrescant que seure a l’ombra amb una beguda fresca i llegir una bona novel·la, d’aquelles que tenen cap i peus i que són capaces de deixar-nos ben estorats amb un final molt inesperat.
Tot un encert que ens arriba de la mà de la gran dama de les lletres negres, Agatha Christie i que ens presenta de la mà de Columna Edicions una de les seves obres més brillants, L’assassinat de Roger Ackroyd. quart títol de la nova col·lecció que fa les delícies de grans lectors.
Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” i “I aleshores no en quedà cap”, en breu us presentarem la seva cinquena publicació “La casa torta
Aquesta és la novel·la més atrevida d’Agatha Christie. Un misteri que, de la mà del brillant Hercules Poirot, va revolucionar el gènere de la novel·la policíaca per sempre més gràcies al seu llegendari gir argumental i en aquest punt crec que és molt interessant recordar que va ser publicada originalment el 6 de juny de 1926, gairebé fa cent anys i encara és capaç de seduir al lector.
En aquest moment ens situarem en una tranquil·la ciutat fictícia britànica King’s Abbot on s’amaguen grans secrets.
La senyora Ferrars va enverinar el seu brutal marit i ara és víctima d’un xantatge, una situació que la porta al límit del suïcidi amb somnífers.
En Roger Ackroyd sap massa coses, és l’home enamorat de la senyora Ferrars i aquest fet el portarà a ser assassinat abans de rebre una carta amb el nom del xantatgista, però el correu de la tarda arriba tard i abans de poder acabar de llegir-la serà apunyalat per l’esquena.
El nostre benvolgut Hercules Poirot qui està retirat al mateix poble serà l‘encarregat de treure l’entrellat a un cas gens senzill i que ens sorprendrà.
L’obra està escrita com una narració feta per un dels habitants del poble, el Dr. Sheppard.
Que voleu que us digui de la prosa de l’autora, senzillament impecablement intel·ligent i negra.
El final de la novel·la està considerat un dels més sorprenents i inesperats de tota la col·lecció.
Abans d’acabar i deixar-vos anar a comprar-la vull donar un petit apunt sobre la potada que segueix l’estètica d’aquesta col·lecció, fent-la volum rere volum encara més impressionant.
Aquesta vegada sobre un fons fosc, negre, de nit, només una llum ens mostra un telèfon despenjat. Qui hi ha a l’altra banda?
Molt bona i feliç lectura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada