¿Y a ti qué te pica?

Hoy quiero presentaros la última novela de la Jefa de las Guerreras Maxwell.

Megan Maxwell viene para sorprendernos y emocionarnos con otro título que en este caso se aleja de las Guerreras y que sigue la estela de ¿Ya ti qué te importa? y ¿A ti qué te pasa? Recuperando uno de sus personajes secundarios y dándole su protagonismo, algo que muchas de sus lectoras ya habíamos pedido en su momento.

Esencia nos presenta ¿Y a ti qué te pica? una divertida comedia romántica en la que descubrirás que la magia del amor lo cura todo.

Presentada por una portada ilustrada donde una joven morena está montada sobre una moto de gran cilindrada roja vestida con un mono que parece militar con el fondo de lo que parece la preciosa ciudad de Venecia, un lugar muy especial que querréis visitar, os lo recomiendo.

Nuestro querido Nacho Duarte es un reconocido director de cine mexicano que al perder a su mujer decide enterrar su corazón con ella, el amor ya no es para él, disfruta con las mujeres, pero no suele repetir con la misma porque no piensa volver a enamorarse. Cuántas veces hemos oído nunca digas nunca jamás, pues bien, este es el caso y como siempre tiene razón, cuanto más uno se empeña en no ceder aparece una luz que le hace cambiar de opinión.

Eso sucederá cuando por motivos de trabajo viene a  España, donde va a rodar una película de acción cuya actriz principal es su amiga Estela Ponce. Sin embargo, para las escenas más peligrosas cuenta con la colaboración de Andrea Madoc, una militar estadounidense que, además, trabaja como especialista de cine.

Andy es una chica simpática, bromista y divertida que hará que el corazón del guapo director mexicano vuelva a latir con fuerza y un personaje que se hace querer desde el primer momento, con ella es tan sencillo empatizar que se me ha pasado la novela en un suspiro.

Que voy a decir de la prosa de la autora que n haya dicho mil veces, quizás que se supera en cada novela, que me encanta poder compartir su lectura con mis amigas, que sus historias se quedan debajo de la piel y van directas al corazón del lector, que sabe introducir una banda sonora perfecta en el momento justo… podría seguir pero intentaré resumirlo con una palabra LEEDLO.

Tal y como dice su contraportada “Descubre que a veces, aunque no te lo propongas, puedes encontrar la llave para abrir la puerta a la felicidad. Y es que el amor es uno de los pocos remedios capaz de alegrar hasta el más triste de los días.”

Almas en el páramo

Hoy quiero presentaros una novela que llega a nuestras manos gracias a la Masa Crítica de Babelio.

Si me preguntáis porque postulé por esta novela os diré que no fue por su título Almas en el páramo, aunque en él se esconde más de un misterio, ni por su autor Miguel de León aunque he de reconocer que después de haber leído esta novela voy a ir en búsqueda de su anterior novela “Los amores perdidos” ya que con su prosa me ha conquistado.

Lo que me sedujo antes de nada fue su portada, una mujer tapada con una capa roja, como una caperucita moderna, tez blanca, labios granates y ojos enmarcados con unas pestañas oscuras que esconden una mirada triste y una actitud pensativa.

Una mujer que no parece de nuestra época pero que podría ser de cualquier época y de cualquier lugar.

Nos enfrentamos a una saga familiar plagada de amores imposibles y dramas irreconciliables que se entremezclan con unos crímenes devastadores y aparentemente irresolubles.

La familia Altaterra acoge en su seno a un enigmático joven sin nombre, pero tiempo después lo repudia misteriosamente.

El expulsado se ve obligado a vagar durante treinta años. Cuando regresa, pasado y presente se confunden, y los amores secretos y las venganzas por saldar se entremezclan con una serie de crímenes cuyo desenlace estará íntimamente ligado al destino de la familia.

Estamos frente a una épica historia llena de pasión, morbo, odio, venganza, amor y tragedia, en la línea de las grandes sagas familiares de la literatura.

Si esperabais que os desgranará esta historia no es el caso, merece la pena que se guarden sus secretos y que el lector descubra lo que se esconde entre sus páginas de primera mano.

He disfrutado mucho su lectura y como siempre el sello P&J es sinónimo de éxito.

La prosa del autor es pulcra, limpia, capaz de tejer una historia compleja con un fundamento más espiritual que terrenal que nos llevará a reflexionar en más de un sentido sobre muchos aspectos mundanos.

Una apuesta muy interesante para estas vacaciones.

 

La baronesa

Hoy de la mano de Ediciones B os queremos presentar una novela, porque no se puede llamar biografía, de uno de los personajes más atractivos para el papel cuché y gran amante de arte.

La baronesa viene firmada por la pluma de Nieves Herrero y no sin ello es una obra marcada por la polémica entre la autora, la protagonista y la Editorial.

Así es como se nos presenta esta historia muy detallada de la vida de Carmen Cervera tal y como nos explica su autora, estamos frente a una aventura literaria que comenzó a finales de 2019, cuando Carmen Thyssen la llamó por teléfono y le pidió que escribiera un libro sobre su vida. Su única condición fue narrar las cosas tal como habían sido, con sus luces y sus sombras. Poco a poco se fue introduciendo en su mundo y, durante tres años, mantuvo encuentros y largas conversaciones con ella en su casa de La Moraleja.

La autora nos presenta una faceta poco conocida por muchos dado que en realidad sabemos de ella lo que se ha querido contar, un reflejo más de escándalos y conflictos familiares que de la propia personalidad de la baronesa quien tuvo una infancia con padres separados, una juventud romántica y un concurso de belleza, el de Miss España, que puso su vida del revés. Su romance con Lex Barker y las sombras que llegaron tras su muerte. Su relación con Espartaco Santoni, con su sórdido final. El nacimiento de Borja y la aparición de Heini, que la convertiría en baronesa y coleccionista. Su mala relación con Blanca Cuesta y la llegada de las mellizas, Carmen y Sabina...

Todo parecía ir bien hasta que se torció y la propia barones anunciaba que iba a escribir ella sus memorias dejando a la autora a cuadros y nunca mejor dicho, así que vamos a centrarnos en el volumen que nos ocupa y no el que quizás debería ser, pero quizás así tengamos la oportunidad de tener un prisma diferente sobre su historia.

Poco os voy a contar de su narración o de los detalles que se desvelan, hay episodios que parece que hayamos vivido con ella frente al televisor pero con una profundidad nueva, otros son poco conocidos y muy interesantes no solo por el personaje en sí, sino también por la época y la sociedad que la rodeaba.

Quiero destacar el buen gusto en su portada, sobre un fondo blanco vemos a la baronesa retratada en un cuadro sin marco, como una obra que le falta parte del fondo y del marco, una metáfora brillante de la obra.

En su interior podemos admirar fotografías que evolucionan del pasado al presente, del blanco y negro al color, un detalle que no pasa desapercibido al lector.

Tal y como nos indica la autora: “Sin duda, el personaje más fascinante de las últimas décadas.”

 

La Casa Torta

Estem contents de retrobar-nos amb una de es col·leccions que més estem gaudint i en aquest cas doblement ja que us presentem la novel·la preferida d’Agatha Christie publicada per Columna.

Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” , “I aleshores no en quedà cap” i “L’assassinat de Roger Ackroyd” avui us presentem la seva cinquena publicació d’aquesta sublim col·lecció La casa torta, una historia que ve presentada pel mateix format que les entregues anteriors, encara que e marcat de les branques amb espines queden una mica amagades entre l’heura que emmarca una finestra de la que rere unes cortines veiem l’ombra d’un home pensatiu, qui és? Que el te ensimismat en el seu propi pensament? És el botxí o la víctima? Moltes preguntes sorgeixen arran d’una ombra.

Aquesta novel·la és més del que m’esperava i he de contestar a una pregunta que ens fa la seva autora en el seu pròleg. Senyora Christie ho aconsegueix, el lector s’adonarà de la feina en la creació de la trama, dels personatges i de com aquests agafen forma, si vostè va gaudir escrivint-la, els lectors d’avui en dia la gaudiran llegint-la.

El nostre protagonista o dit d’una altre manera, la nostra víctima és Aristide Leonides qui acaba de morir assassinat.

Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim.

Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?

Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.

No diré res sobre la ploma de l’autora però la seva prosa conjugada amb l’exercici epistolar m’ha encantat, una historia més que rodona per gaudir amb tranquil·litat, encara que en aquest cas personalment les seves planes han volat entre les meves mans i ja tinc ganes que l’editorial ens sorprengui amb nous títols.

Tot un goig anar completant aquesta col·lecció.

 

La febre dels cromos

Avui us vull parlar d’un llibre molt interessant, didàctic, dinàmic i ple de curiositats, però sobretot un llibre per compartir amb les generacions passades i amb les generacions que ens venen trepitjant els talons, ja que en el fons tots tenim una mica d’ànima de col·leccionista.

La història del cromo català i europeu com no ens l’havien explicat mai. Un llibre nascut per ser de referència de la cromolitografia catalana.

La febre dels cromos es presenta en un format gran, de tapes toves i a tot color, sobre un fons que ven podria ser les estovalles de casa hi ha tot de cromos diferents, d’història, d’esports, d‘astronomia, de moda i de cultura.

La febre dels cromos travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies, i va tenir un moment d’esplendor esclatant que avui pot semblar-nos inimaginable. Però no cal que ens ho imaginem: Josep-Manuel Rafí i Roig ha dedicat anys d’investigació per oferir-nos una obra de referència que ens porta als orígens triomfals del cromo publicitari al nostre país (que va ser un referent de creativitat extraordinari) i ens ofereix un arxiu de prop de mil cromos representatius de les principals col·leccions històriques.

Seguint l’estela de la marca de xocolata de Jaume Boix, un autèntic revulsiu català i europeu, veiem com els cromos, senzillament, van transformar la societat.

Amb aquesta obra de la mà de Comanegra recordarem o aprendrem que aquest producte va proporcionar "informació de tota mena" a una societat "encara profundament illetrada". Segons l'autor, moltes generacions van aprendre amb els cromos les regles dels incipients esports que esdevindrien cultura popular, els països i les banderes del món, la geografia local i universal o els conflictes bèl·lics.

Qui de petit no va fer una col·lecció de cromos? Qui no anava a l’escola a intercanviar-ne o fins i tot al Mercat de Sant Antoni els diumenges per aconseguir els que se’ns resistien més?

Un petit tros de cartró que va començar com un detall de propaganda i que els clients apreciaven i que com més endavant descobrireu va portar a rivalitats entre marques de xocolata que van arribar fins i tot a les mans.

El volum es divideix en dues parts i un pròleg excepcional d’Albert Rossich i Estragó. La primera part es centra en el cromo en si mateix, etimologia, historia, abans del color, els precedents i la seva funció com a reclam publicitari.

La segona part es centra en Xocolates Jaume Boix, parlant-nos de la seva historia com a marca i finalment les seves col·leccions de cromos, dues parts en el llibre però que per a mi una sense l’altre no tindria gaire sentit.

En aquest volum s’amaga molta feina de documentació i una maquetació excel·lent entre prosa i il·lustracions.

Potser avui en dia els cromos no són una eina didàctica en certa manera però mantenen el seu esperit i fomenten la sociabilitat i la memòria dels nostres infants.

Un llibre que dona gust tenir i gaudir. Un molt bon regal de vacances per a tothom.

 

L’assassinat de Roger Ackroyd

Amb la calor de l’estiu no hi ha res més refrescant que seure a l’ombra amb una beguda fresca i llegir una bona novel·la, d’aquelles que tenen cap i peus i que són capaces de deixar-nos ben estorats amb un final molt inesperat.

Tot un encert que ens arriba de la mà de la gran dama de les lletres negres, Agatha Christie i que ens presenta de la mà de Columna Edicions una de les seves obres més brillants, L’assassinat de Roger Ackroyd. quart títol de la nova col·lecció que fa les delícies de grans lectors.

Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” i “I aleshores no en quedà cap”, en breu us presentarem la seva cinquena publicació “La casa torta

Aquesta és la novel·la més atrevida d’Agatha Christie. Un misteri que, de la mà del brillant Hercules Poirot, va revolucionar el gènere de la novel·la policíaca per sempre més gràcies al seu llegendari gir argumental i en aquest punt crec que és molt interessant recordar que va ser publicada originalment el 6 de juny de 1926, gairebé fa cent anys i encara és capaç de seduir al lector.

En aquest moment ens situarem en una tranquil·la ciutat fictícia britànica King’s Abbot on s’amaguen grans secrets.

La senyora Ferrars va enverinar el seu brutal marit i ara és víctima d’un xantatge, una situació que la porta al límit del suïcidi amb somnífers.

En Roger Ackroyd sap massa coses, és l’home enamorat de la senyora Ferrars i aquest fet el portarà a ser assassinat abans de rebre una carta amb el nom del xantatgista, però el correu de la tarda arriba tard i abans de poder acabar de llegir-la serà apunyalat per l’esquena.

El nostre benvolgut Hercules Poirot qui està retirat al mateix poble serà l‘encarregat de treure l’entrellat a un cas gens senzill i que ens sorprendrà.

L’obra està escrita com una narració feta per un dels habitants del poble, el Dr. Sheppard.

Que voleu que us digui de la prosa de l’autora, senzillament impecablement intel·ligent i negra.

El final de la novel·la està considerat un dels més sorprenents i inesperats de tota la col·lecció.

Abans d’acabar i deixar-vos anar a comprar-la vull donar un petit apunt sobre la potada que segueix l’estètica d’aquesta col·lecció, fent-la volum rere volum encara més impressionant.

Aquesta vegada sobre un fons fosc, negre, de nit, només una llum ens mostra un telèfon despenjat. Qui hi ha a l’altra banda?

Molt bona i feliç lectura

 

Colliràs tempestes

QUI ENTERRA EL PASSAT CONDEMNA EL SEU FUTUR.

Avui tornem al noir de la bella Itàlia de la mà de la Donna Leon, mare literària del gran Comissari Brunetti a qui acompanyarem en el seu cas número 32, cosa que es diu molt ràpid però que ens demostra la grandesa de la seva imaginació i de la seva gran capacitat per atrapar al lector cas rere cas i no només seguint el fil argumenta del noir sinó que també en les relacions personals dels protagonistes que títol rere títol van evolucionant.

Colliràs tempestes que ens presenta Edicions 62 ve marcada per una portada fosca, amb molts núvols negres i poques clarianes, la vella Venècia al fons, senyorial domina l’espai mentre acomiada una barca amb un sol ocupant que vesteix tot de negre, on son els colors d’aquesta portada?

Doncs bé, tot començarà durant la desfilada de l’orgull gai, un subordinat de Brunetti és detingut per agredir un contramanifestant. Tot i que l’agent minimitza els fets, els cops i els morats són ben visibles i parlen d’excessiva violència policial.

Però l’atenció del comissari aviat es dirigeix cap a un assumpte encara més fosc, ja que en un canal ha aparegut el cadàver d’un immigrant. A la butxaca de la víctima troben un fragment d’os humà, un cas que amaga un altre cas.

El comissari es veu obligat a investigar l’assumpte, que el condueix fins al jardí d’un antic palazzo venecià propietat d’un catedràtic d’història medieval. A la caseta del jardiner s’hi troben diverses fotografies i eslògans de l’esquerra revolucionària italiana de finals dels anys setanta i vuitanta.

Guido Brunetti acara les llums i les ombres de les lluites anticapitalistes i el turisme de masses i les seves conseqüències.

Una novel·la que toca temes de molta actualitat, cosa que apropa al lector a la trama i no el deixa navegar sense guia pels canals de Venècia.

Per si us quedeu amb ganes de més misteri i de bones lletres us convidem a descobrir títols com: “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís”, “La temptació del perdó”, “Mort entre línies”, “Les aigües de l’eterna joventut”, “Sang o amor”, “Restes mortals”, “En nom del fill”, “Amb l’aigua al coll”, “Doneu i se us donarà” entre d’altres.

Unes lectures ideals per gaudir a l’estiu i realment tot l’any. Estigueu preparats, tot està a punt de començar.