Entrevista Anna Gurguí

Avui us presentem una lectura que cal llegir amb el cor obert i les emocions a flor de pell... no hi ha més remei...  És una obra tan humana, sincera, profunda, reflexiva, intimista i alhora amb una gran evolució i creixement que aconsegueix tocar la fibra i fer que ens replantegem la vida en si.

A L’últim agost a Barcelona coneixerem a la Gala i l’acompanyarem a la seva metamorfosi.

Ella ha perdut, està perdent i s’està perdent... Només cal que trobi la brúixola adequada i es trobi a ella mateixa i faci les paus amb el passat encara que mai mes pugui ser la mateixa. 

En aquesta obra que brolla de la ploma sensible i esperançadora de l’Anna Gurguí ens trobem amb una obra que reflexiona sobre una de les preguntes més importants que sempre tenen alerta als humans.

La finitud inquieta i alhora turmenta. Com s’ha de reaccionar? O més ben dit, Com es pot reaccionar? Només si llegiu la novel·la que ens ofereix Columna ho descobrireu.

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant? Quan em vaig adonar que comunicava millor els meus sentiments de forma escrita que verbal. I que em podia imaginar mil històries escrivint, i que aquelles històries que escrivia eren reals dins de les meves llibretes. 

Com a lectora, estudiosa de les lletres, escriptora i fundadora d’una agencia literària quina és la qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? La que més aprecio és que l’autor m’atrapi amb la seva veu, em sacsegi d’alguna manera. I la que menys, que un escriptor tingui un ego de superioritat.

Un llibre que t’hagi inspirat és... Molts però per el moment que estic vivint, sent mare de dos fills petits, El nudo materno de Jane Lazarre.

Si poguessis fer un viatge en el temps i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors de tots els temps, a qui convidaries? A molts però per com em van marcar quan els vaig estudiar i llegir, crec que a Primo Levi, Baudelaire i Simone de Beauvoire.

Com va néixer la idea d’escriure sobre el dol? Em vaig adonar que fugir del dol només et crea més dolor. I que ens ensenyen poc a enfrontar-nos a les pèrdues, a les morts, a les malalties, i nosaltres també fugim d’això, preferim no parlar d’aquests temes, ens han educat així, i crec que hauríem de fer un canvi, i ensenyar molt més a les escoles a com gestionar el dol i les pèrdues. I parlar amb els nostres fills d’aquests temes sense pors, que sàpiguen que això passa i passarà. 

Creus que encara ara a la societat actual la mort i tot el que l’envolta és com un tabú que no volem veure ni conèixer? Totalment. Sí que és veritat que poc a poc, veig que es va parlant més però com he dit abans crec que s’hauria de fer molta més feina, i entendre que la mort es part de la vida. Tot allò desconegut sempre fa por. Un contrast clar és Mèxic allà fan pedagogia de la mort, la mort no és un antònim de la vida.

Creus que els humans, en general, creixem o ens replantegem la vida quan se’ns posa la mort al davant? Sempre quan hi ha una mort d’algun conegut o familiar, sempre ens fa replantejar-nos coses, o quan ens donen la notícia que tenim una malaltia, el teu cap fa un clic. 

Sé que és dur però creus que es pitjor perdre la vida que havia somiat o l’amor del passat que sempre recordarà? Per mi és pitjor perdre la vida que havia somiat, l’amor del passat és una cosa que almenys has pogut viure.

La pèrdua del Joan la treballa com un dol més? Creus que és comparable una pèrdua que es tria amb la pèrdua final de la vida? No, no és comparable. Una pèrdua que tries, has pogut decidir, has tingut la llibertat de decidir per molt mal que et faci, la mort d’algú que estimes és un cop sec, que mai voldries viure.

L’acompanyament final que fa la Gala a l’Hug és generosa i desinteressada. Com es tracta la malaltia a la societat actual? Ens impliquem massa o fugim del problema si no ens toca massa d’a prop? Suposo que depèn de cadascú i de les nostres vivències. A vegades ens pensem que no sabrem que dir-li aquella persona que s’està morint o està malalta. La millor opció es acompanyar, ajudar, i si no saps que dir, no diguis res, però estigues allà, al seu costat, escoltant música, llegint un llibre o en silenci. Crec que és vital la companyia en aquella moments.  

Li has atorgat a la Gala alguna característica teva? Sí, la seva addicció al cafè, i suposo que fer-se la forta davant dels altres, quan potser per dins estàs trencada.

Sempre hi ha una escletxa d’esperança? Sempre s’ha de tenir.

Creus que seria bo que, ja des de les escoles i en edats primerenques, es treballes molt més la intel·ligència emocional per tal de fer front a la vida? Totalment, però no només des de les escoles per mi els primers responsables som les mares i els pares hem d’educar a través de la comunicació, estar amb els nostres fills, passar moments amb ells de qualitat, jugar amb ells, parlar amb ells. Hi ha molts nens que es senten sols i això fa que molts  des de petits ja tinguin un buit emocional difícil de solucionar.

Si poguessis posar un fil musical a aquesta novel.la quina creus que seria la seva cançó? Per si demà no surt el sol de Joan Dausà.

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? No ho penso, crec que sí que ens costa més donar-nos a conèixer a nivell de mitjans però també penso que quan un llibre funciona tot flueix.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? No crec que sigui més fàcil, el que sí que gràcies a les xarxes i a internet hi ha més oferta i més varietat. I que les xarxes ajuden molt més a dóna visibilitat a noves veus i a nous talents.

Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? El reconeixement del públic.

Si et prohibissin escriure o vincular-te a la literatura... a què et dedicaries? Actriu de teatre. 

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

Creus que per ser escriptor/a has de tenir només talent? Hi ha un professor que em va dir un dia que un escriptor ha de tenir un 50% de talent i la resta del % ha de ser constància, esforç i sacrifici. Pots tenir talent però si no tens la resta difícilment arribis a res. 

Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

Àngela Sánchez Vicente

La petita Llibreria

L’últim agost a Barcelona

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una lectura que cal llegir amb el cor obert i les emocions a flor de pell... no hi ha més remei...

És una obra tan humana, sincera, profunda, reflexiva, intimista i alhora amb una gran evolució i creixement que aconsegueix tocar la fibra i fer que ens replantegem la vida en si.

Una de les finalitats més boniques de la literatura és canviar-te les estructures, obrir debat, crear-te un dilema i fer-te pensar. Aquesta novel·la és ben bé una lliçó de vida per tots i des de la seva premissa ens convida a viure més serenament i més feliços essent conscients de la pròpia existència.

A L’últim agost a Barcelona coneixerem a la Gala i l’acompanyarem a la seva metamorfosi.

Ella ha perdut, està perdent i s’està perdent... Només cal que trobi la brúixola adequada i es trobi a ella mateixa i faci les paus amb el passat encara que mai mes pugui ser la mateixa.

El somni de ser mare s’interromp abruptament quan té un avortament al seu quart mes d’embaràs i s’adona també que la unió que tenia amb el Joan deixa de tenir sentit.

Una altre noticia fatídica que la sacsejarà serà la trucada de l’Hug, l’únic home del que s’ha enamorat i que li informa que s’està morint.

Amb tot aquest coktail fosc i tenebrós al cap ella deixa de ser ella però decideix acompanyar al seu ex en els darrers mesos de la seva vida.

No és un camí fàcil i menys amb el dol que està fent però l’amor que els unia l’empeny a estar al seu costat incondicionalment.

En aquesta obra que brolla de la ploma sensible i esperançadora de l’Anna Gurguí ens trobem amb una obra que reflexiona sobre una de les preguntes més importants que sempre tenen alerta als humans.

La finitud inquieta i alhora turmenta. Com s’ha de reaccionar? O més ben dit, Com es pot reaccionar?

El dolor de la Gala la obligarà a créixer i canviar. No pot negar que aquestes cicatrius l’acompanyaran sempre però ha de seguir el seu camí de la vida.

Com ho podrà fer? Tornaran els seus llavis a esbossar un somriure? 

Només si llegiu la novel·la que ens ofereix Columna ho descobrireu.

És una obra imprescindible que ens convida a reflexionar sobre els sentiments humans que guardem sempre en la caixa d’allò innombrable o que no volem sentir des d’una veu propera i molt curosa.

No deixeu escapar l’encontre amb la Gala. Té molt que compartir amb vosaltres.

Todo lo que sucedió con Miranda Huff

Javier Castillo regresa a nuestras manos después de dejarnos sin palabras con “El día que se perdió la cordura” y “El día que se perdió el amor”, hoy nos presenta una novela individual, un thriller psicológico muy negro que nos invita a descubrir el mundo de las sombras del cine.

Todo lo que sucedió con Miranda Huff es su tercera novela, una obra que sigue una estética muy parecida a la anterior centrando la portada en nuestra protagonista quien se confabula con el ambiente que la rodea.

Esta historia juega a dos tiempos, el pasado se irá reencontrando con un presente marcado por las voces de sus protagonistas. Con capítulos cortos el autor deja que nuestros tres protagonistas nos vayan presentando su propia historia y el desarrollo de los acontecimientos. Todos en primera persona pero cada uno desde su propia perspectiva.

Miranda y Ryan son un matrimonio que parece tenerlo todo, han llegado a la meca del cine para trabajar de lo suyo pero no todo es lo que parece, su matrimonio está en la cuerda floja y tras visitar a un terapeuta deciden hacer una escapada romántica a una cabaña en Hidden Springs, todo cambia cuando Ryan llega y encuentra dos copas de vino, sangre en el baño y Miranda no está, ha desaparecido ¿se ha marchado?, ¿Está muerta?...

A partir de este momento el autor nos irá dando detalles de sus vidas y como estas entraron en confluencia con el director James Black, nuestro tercero en discordia, sin olvidarnos del trabajo policial que nos guiará entre sus páginas como un acomodador en el cine.

Para aquellos que leísteis las novelas anteriores descubriréis que el autor usa un tempo más lento, se centra en describir las personalidades complejas de sus protagonistas y cuando crees que ya has resuelto el caso da un giro argumental inesperado que nos hace retroceder y cambiar de camino, hecho que crea en el lector una necesidad de seguir leyendo.

Debolsillo nos presenta un thriller psicológico, una novela negra donde nada es lo que parece de la misma manera que en el mundo del cine todo son interpretaciones sobre la realidad.

Estamos frente a una historia marcada por los secretos, las medias verdades, los sentimientos intensos y esperanzas rotas marcadas en el fin de la película, aquel momento en que se encienden las luces en el cine y todo cambia.

Aquí os dejo sus primeras páginas, no la dejéis escapar.

 

 

Hola, ¿Te acuerdas de mí?

Queridas Guerreras, Megan Maxwell lo ha vuelto a hacer, con Hola, ¿Te acuerdas de mí? Consigue aflorar las lágrimas y las sonrisas de sus fieles lectoras.

Cuando abrí la novela y leí la nota de la propia autora explicando que la base de la historia era la de su propia madre, aunque se haya tomado licencias propias, ya te hace pensar en cómo se debía sentir al escribir sobre algo tan personal, no debe ser nada fácil intentar plasmar en una novela lo que ha formado parte de tu vida y sobretodo de la persona que más te quiere en el mundo como es una madre.

En esta novela, además de tocar un tema tan sensible como la vida de los veteranos del Vietnam, de las jóvenes españolas que se vieron obligadas a emigrar a Alemania para salir adelante en una época muy difícil dela historia, también nos habla de una sociedad muy cerrada, donde la vida de una madre soltera hubiera sido muy difícil a no ser de un gran hombre como fue su abuelo.

Afortunadamente, la historia de Carmen continúa en la novela con la historia de Alana, su hija, una personalidad fuerte, jovial, amiga de sus amigas y luchadora hasta el final, su lema “Lo que no te mata te hace más fuerte” y ahí sí que no puedo decir lo contrario.

Alana ha quedado muy marcada por la vida de su madre y por el dolor de esta al perder al amor de su vida, por ese motivo cuando Alana conoce a Joel, a partir de hoy y con el permiso de la autora nuestro capitán América, huye despavorida ante la potencialidad de lo que siente y el hecho de repetir la misma historia, un marine que podría romperle el alma y el corazón.

Joel es un hombre tierno pero firme, inteligente y que se rige por el hoy dado que quizás no haya un mañana en su profesión. Un hombre que sabe lo que quiere y n dará su brazo a torcer aunque tenga que perseguir a Speedy González (Alana) hasta el fin del mundo.

Creo que el desnudar de esta manera su alma, Megan Maxwell ha regalado a sus lectoras una parte de su alma, personalmente la admiro por su forma de escribir, pero a partir de ahora admiro mucho más a su madre, una mujer con mayúsculas que se merece lo mejor en esta vida, ella es la reina de las Guerreras Maxwell y desde esta humilde reseña le mostramos nuestro respeto y le damos las gracias por su lucha, por la hija que tiene y por ser una de nosotras.

El final que la autora regala a sus protagonistas te hace llorar, tiene magnetismo, no se precipita y página a página, cuando ya no puedes dejar de leer y te debates entre tus propios sentimientos te muestra aquello que en el fondo debería ser.

Booket se ha superado con esta publicación y con la edición especial con  la música que recorre sus líneas. Una novela donde el compendio de la realidad y la ficción crean un hilo mágico en el tiempo donde todo es posible y como dice Isa, la mejor amiga de Alana “Hay un cabroncete que mueve los hilos del destino y es bastante joputilla”

¿Estáis preparadas para pecar? ¿Y para amar? ¿Y para llorar?

 

Günter un missatge molt secret

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui venim amb una proposta de lo més engrescadora pels menuts de la família!

No podem evitar com a lectores i com a mestres mirar-nos els llibres que oferim als menuts amb lupa i valorem moltíssim que siguin històries de qualitat, amb un rerefons que els ajudi a créixer emocionalment i que els convidi a crear el seu propi gust lector i l’hàbit per la lectura.

Triar les paraules adequades, centres d’interès que despertin la seva curiositat, que tinguin una lletra bonica i entenedora i que el format també els resulti atractiu a través de les il·lustracions que completen el missatge textual.

Tots aquests requisits i més es troben a Günter un missatge molt secret.

Una aventura protagonitzada per un ós bru somiador, actiu, amigable i amb molts recursos per aconseguir els seus propòsits que farà les delícies dels infants.

Aquest simpàtic ós té el somni de ser el carter del Pol Nord però és conscient que necessitarà sobres, papers, segells, colors, bolígrafs i moltes ganes d’anar amunt i avall per entregar la correspondència.

La seva millor propaganda serà la seva feina feta efectivament i amb molta discreció però alguna en porten de cap els habitants del Pol Nord.

De sobte, s’adona que moltes cartes porten escrit “proposta C” al sobre. Què voldrà dir? Què està passant?

Poc a poc descobreix que la proposta C és la voluntat d’altres veïns per fer un Circ on cadascun d’ells brillarà amb llum pròpia destacant el seu talent.

Sempre recordant als seus pares i lluitant per aconseguir el seu propòsit en Günter esdevé un company fabulós d’aventures per als lectors més novells.

La ploma de la Núria Albesa ens regala un conte bonic, amb molt missatge i amb la proposta de fer de carters i crear sobres a partir de fulls de paper.

Una activitat engrescadora que ens ajuda a introduir de manera informal el concepte del correu i del circ.

Una obra ben complerta que ens ofereix Bindi books defugint dels èxits editorials basats en èxits televisius que no motiven massa la intel·ligència i imaginació del públic al que s’adrecen.

És una obra engrescadora que es pot complementar amb Günter el gran viatge al Pol Nord protagonitzat pel mateix ós.

No us el perdeu!

Al Pol Nord hi ha molta feina i en Günter i els seus amics us esperen!

Sí, quiero, Milord

Por Ángela Sánchez Vicente

Hace poco descubríamos el talento inconmensurable de Lisa Berne a la hora de crear novelas históricas y románticas que dejan hasta a Julia Quinn, creadora de la saga Bridgerton asombrada y enganchada a sus tramas.

Hoy os presentamos el segundo volumen de la Dinastía Penhallow y que continua con la calidad, estructura y sello personal que nos mostró en Puedes besar a la novia.

Siguiendo la estela de la familia Penhallow y sus peculiaridades volvemos a conocer a un soltero de oro que debe sentar cabeza por imposición.

Alasdair Penhallow es de todo menos responsable y ordenado. Es un muchacho atractivo, fiestero, mujeriego, díscolo, poco formal… pero a la vez es encantador y su corazón guarda un gran secreto al que pocos, o mejor dicho, pocas podrán llegar.

En Sí, quiero, Milord este joven de treinta y cinco años conocerá a Fiona Douglass, una chica vivaz que siempre ha sacrificado su felicidad en pro de sus hermanas pero que a pesar de no tener quien la pretenda siempre guarda en su interior una gran fuerza que la hace creer en el amor más puro para despertar su corazón.

¿Serán el uno para el otro?

Él recurre a sus amigos para que le presenten mujeres y así decidir con cual se quiere casar y tener descendencia pero el encuentro con Fiona le romperá todos sus esquemas.

Ella con sus respuestas y comportamientos le saca de quicio a la vez que se vuelve indispensable para su vida.

Él no sabía que se podía enamorar y ella creía que nadie la amaría como él pero tienen que encontrar un equilibrio y crear un vínculo sano desde la sinceridad.

A pesar de arrancar su historia de amor por conveniencia las tierras de los Highlands serán testimonios de como este amor crece y crece hasta que no les cabe en el pecho se les escapa de las manos.

Sin quererlo se han enamorado.

¿Cómo seguirán sus vidas a partir de este sentimiento?

Vergara nos ofrece una novela con un telón de fondo precioso, ambientada en el pasado sin anacronismos y con unos protagonistas que enamoran.

Todo ello con unos giros que sorprenden y van más allá de la novela rosa y un ritmo frenético.

¿Queréis ser testimonios de este amor?

¡Ya esperamos la próxima entrega con ansias!

Tú eres mi millón de fuegos artificiales

Lo último que debían hacer era enamorarse,

pero el deseo y el amor ya han marcado el camino.

Estamos frente a un choque de trenes imparable, Cristina Prada vuelve a seducirnos y a conquistarnos  con su última novela presentada por Esencia y que me ha dejado con las ganas de ir ya a buscar su continuación aunque nos toca esperar unos días.

Tú eres mi millón de fuegos artificiales se presenta con una portada dividida en dos, en la parte superior tenemos a un joven jugador de rugby al cual enfocan todas las luces y en la parte inferior captamos la vida y el acelerar de la noche en la ciudad.

Nuestros protagonistas son muy diferentes en apariencia, Holly es una chica formal, estudiosa, inteligente que vive con su padre y con su tia, es una buena chica de la cual no se puede decir mucho más y ella lo sabe, así que decide que su verano y su curso estudiantil a de marcar una diferencia, ha de contar y para eso tiene un plan en el que entran Los Lions, el equipo del instituto.

Él es Jack, un joven que carga con un gran peso en sus hombros pero que no le gusta contarlo, para todos él es el capitán del equipo, el líder, la unión entre sus miembros que son una familia, pero lo que Jack quiere realmente es marcharse y hacer su propia vida.

Así se forja un trato entre ellos dos, un trato que acabará con los sentimientos a flor de piel, con momentos de alto voltaje y con dos corazones que laten al mismo tiempo aunque existe una barrera invisible entre ellos, Jack no permite a Holly entrar de verdad en su vida, en parte para protegerla, en parte por miedo al que dirá y en parte porque ni él mismo sabe el motivo.

Este será el gran problema que nos llevará a un final inconcluso y que afortunadamente continuará en “Tú nunca dejaras de ser mi millón de fuegos artificiales”.

La prosa de la autora nos invita a ser uno más de los Lions, a vivir la amistad sincera y a descubrir el nacimiento de un amor épico, sus descripciones son muy cuidadas y los personajes secundarios son excelentes aunque en ciertos momento es como si viéramos esta historia a través de una cámara fotográfica (ya lo entenderéis).

No dejéis escapar esta oportunidad para experimentar una gran aventura y si aceptáis un consejo, esperad a que salga su continuación, después de leer esta primera parte cuesta mucho esperar…

El regne

Dos germans. Un poble petit. Tota una vida de secrets ocults.

Així se’ns presenta la darrera novel·la d’un dels millors autors nòrdics de thriller pel meu gust Jo Nesbo qui torna amb una novel·la independent de la seva sèrie d’en Harry Hole i que segueix en certa manera l’estela de la seva obra “Macbeth”, una tragèdia amb totes les seves lletres.

Seguint l’estètica de les portades d’aquest autor a la col·lecció presentada per labutxaca ens trobem amb un fons taronja, el perfil d’un home jove a qui no podem reconèixer ja que no li veiem la meitat de la cara i l’únic detall que veiem al fons són ocells volant cap a algun lloc o fugint d’algun lloc o d’algú.

El regne és en realitat una petita llar en un poble petit al nord de Noruega, aquell és el regne d’un home i la seva família.

Aquest regne es trenca quan els pares moren en un accident de cotxe i queden els dos fills.

En Roy és el germà gran, el seu caràcter és introvertit i sempre protegeix al seu germà petit, en Carl, con si fos el seu àngel de la guarda i fins i tot ell dubta dels seus sentiments pel seu germà petit.

Amb la mort dels pares en Roy es queda a cuidar la granja i a portar la benzinera del poble mentre que en Carl marxarà als Estats Units a estudiar i no tornarà fins passats quinze anys.

El Carl que torna no és el mateix i no ve sol, l’acompanya la seva dona, Shannon, una arquitecta que te plans par construir un hotel amb spa i fer-se rics.

Però aquest fet en lloc d’aixecar un edifici el que farà serà aixecar pedres que guardaven molts secrets, traïcions, enveges, avarícia presentant-nos una veritable tragèdia familiar.

Narrat en primera persona en la veu d’en Roy descobrirem la vida al petit poble, on tothom es coneix i els secrets són de domini públic entre ells. La prosa de l’autor és molt madura i la relació i construcció dels germans té una part de la seva ánima ja que es va inspirar amb la relació que manté amb els seus germans i amb el més petit d’ells que ja no hi és.

Les descripcions són molt detallades i crea un ambient claustrofòbic on la privadesa d’un mateix no existeix, derivant en un thriller amb totes les lletres. Un fet que pot arribar a angoixar el lector però a l’hora el posa al ben mig de l’acció.

No la deixeu escapar, el REI DEL NOIR a tornat.

Escribe una novela en 10 minutos (al día)

Por Ángela Sánchez Vicente

¿Quién no ha pensado que de su vida se podría escribir un libro? ¿Quién no se relaja escribiendo y plasmando en negro sobre blanco ideas o frases?

Para todos esos amantes de las letras que quieren llevar su pasión un paso más allá os invitamos a descubrir la obra Escribe una novela en 10 minutos (al día).

Es una guía ordenada, documentadísima, con ejemplos claros y los conceptos explicados de manera directa y sencilla a la vez que ordenada que nos ayuda a cimentar las bases del proceso creativo y narrativo.

Como reza el propio subtítulo, Cumple tu sueño de ser escritor, está cada vez más cerca.

Escribir no es ponerse delante de una hoja y dejar fluir la tinta. Para nada. Antes hay mucha tarea y aún más dependiendo del género que uno vaya a dedicarse.

No es lo mismo escribir una obra romántica donde los enredos suceden en un contexto actual que una novela histórica que hay que enmarcar en un periodo y territorio concreto o una obra detectivesca donde todos los cabos deben estar bien atados desde un principio.

Su autora Katherine Grubb nos guiará desde la elección del lugar ideal y el tiempo preciso que necesitamos hasta llegar a encontrar nuestra propia voz escribiendo primero desde aquello más cercano que conocemos.

Desde esta base nos propondrá, a la vez que gastar mucha tinta en balde y muchas hojas arrugadas a la papelera, a ser más profesionales y plantearnos antes que nada la historia y la trama junto al dibujo de las personalidades de los personajes.

La necesidad de personajes secundarios y un antagonista que nos ayude a que el protagonista brille aún más y la estructura en tres grandes bloques nos ayudara mucho a esquematizar el ritmo de la acción.

En cada uno de los tres actos hay que cumplir con los requisitos antes de cerrar el borrador, crear un feedback y buscar un editor.

Describir con detalle, crear diálogos de calidad, dosificar la información que queremos dar, hacer evolucionar paulatinamente los pensamientos y emociones de los protagonistas…

¡Nada queda den el tintero para esta maestra!

Gracias a Amat editorial podemos dar el salto de lectores a escritores y aunque seamos poco pretenciosos podemos crear un hobbie de lo más entretenido desde un punto de vista profesional.

¡No os lo perdáis!

¿Y si este verano en lugar de leer un libro lo escribís?

¿No suena tentador?