Temps de cendres

Amb Temps de cendres de Jordi Molist ens retrobem amb en Joan Serra, un vell amic que vàrem conèixer en la seva novel·la anterior “Promet-me que seràs lliure” i on descobríem un home de principis, un personatge utòpic en si, en busca d’una llibertat que vindrà emmarcada per les seves pròpies limitacions.

Amb un llarg període de sis anys d’investigació, l’autor ens presenta una historia molt ben plantejada, amb unes descripcions molt acurades del paisatge i del moment històric, els seus personatges estan retrats en lletra, el lector podrà tancar els ulls i veure la fisonomia de cada un d’ells, sentir el que ells senten i amb una mica d’imaginació retrocedir en el temps i descobrir una ciutat que s’amaga rere carrerons poc visitats.

Una de les coses que més m’agraden de l’autor és el regust que deixa en el lector quan aquest tanca per última vegada la novel·la. Una de les seves característiques més destacades és com sap conquerir la curiositat i la reflexió del lector, convidant-lo a endinsar-se encara més dins una història que ha gaudir i que mai és suficient.

Amb una dinàmica i tempo molt ben mesurat, fent moviments de ploma ràpids en moments intensos i moviments més melangiosos en moments més transcendentals, l’autor aconsegueix una obra èpica.

Per aquells que tingueu la història una mica oxidada, us recomano començar per l’epíleg històric que trobareu al final del volum on podreu conèixer una mica millor alguns dels personatges que s’aniran creuant en la vida d’en Joan i de la seva esposa Anna, com la família Borgia, el Gran Capità o el Papa Alexandre VI, també descobrireu alguna ubicació de la novel·la com la llibreria d’en Joan i l’Anna, o els carrers de la ciutat de Barcelona entre els anys 1484 (presentada a “Promet-me que seràs lliure”) i el 1514 en que acaba la narració de Temps de Cendres.

Una novel·la on les lluites internes, la traïció i les més pèrfides murmuracions, creen un tauler d’escacs on en Joan haurà de decidir entre la lleialtat als Borgia, a la seva esposa i a la seva paraula.

M’agrada com descobrim un Papa que marca la seva pròpia llei i la porta amb ma de ferro fins a les últimes conseqüències, mentre les sibil·lines paraules de les famílies italianes acostumades a dominar als Papes intenten canviar la balança de poder, com actuava la Inquisició i com és possible que un esclau sigui el personatge més lliure de tots, no és el mateix la llibertat física a la llibertat moral. Moltes vegades demanem impossibles quan en realitat desitgem possibles.

labutxaca ens presenta una partida d’escacs entre la política i la llibertat individual està a punt de començar, ¿esteu preparats per prendre partit?, no us espanteu pel volum de la novel·la, us asseguro que una de les grans virtuts de Jordi Molist és fer volar les planes en les mans dels seus lectors, no us adonareu i estareu tan entregats a la història que us mancaran planes.

Dies de tempesta

Bufffff!!!! Avui us vull presentar una autora que he descobert gràcies als nostres estimats amics de crims.cat.

Reconec que em costarà molt plasmar en paraules l’angoixa i el sentiment que m’ha provocat la novel·la de Sara Bilotti i traduïda d’una manera excepcional per Pau Vidal.

Dies de tempesta se’ns presenta amb una dona d’esquenes mirant l’exterior a traves d’una finestra, tocant el vidre fred ja que a fora plou, la sensació que em va provocar fou com una ombra, quelcom que viu a dins i voldria estar fora però no pot i es resigna a gaudir de les vistes i no de les experiències.

Al llegir la contraportada vaig descobrir que no anava gens errada, li vaig poder posar nom a la noia, ella és la Vittoria Morra, pateix atacs de pànic i la sensació d’ofec, la seva germana petita pateix agorafòbia i no rep tractament, la seva mare viu sotmesa al seu pare, és una joguina en les mans d’un home violent, possessiu i exmilitar.

La casa és en conjunt un espai tancat i oclusiu tant per les seves parets com per les persones que hi viuen.

La vida de la Vittoria canviarà quan la Lisa, més que una veïna és una amiga, desapareix d’una manera inexplicable.

Aquest fet serà un punt d’inflexió per la nostra protagonista que s’haurà de superar si mateixa i lluitar contra les seves pors per sortir d’aquelles parets i anar a la recerca de la seva amiga.

A partir d’aquest moment la trama negra de la desaparició s’entrellaçarà amb la superació personal de la Vittoria, la gent que coneixerà i com des del racó fosc de la seva pròpia ànima caminarà cap a la llum de la vida.

Pell de gallina!!!!

La prosa de l’autora és molt elegant, sap el que vol dir i com ho vol dir, condueix al lector amb una veu melodiosa per una trama absorbent que l’atrapa i no el deixa escapar. Les seves descripcions són molt acurades i la construcció dels seus personatges és molt sòlida.

La veritat és que la novel·la contagia l’angoixa que s’amaga a cop d’ull entre les seves planes. És més dura del que sembla o almenys a mi m’ha arribat aquesta sensació d’estar atrapada en una teranyina d’emocions sense oblidar-nos que hi ha una trama criminal que no us deixarà indiferent.

Recomanable sense cap dubte.

Ales de plata

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem la segona part de la sèrie Revenge a càrrec de la ploma noir de la grandíssima i aclamada autora Camila Läckberg.

La primera part titulada “La gàbia d’or” ja ens va encisar i ens va presentar a una protagonista que tenia masses coses a dir i a fer. Un personatge únic i singular que, realment, mereix més d’un llibre per el poder que té i la força que posa a les situacions.

A la primera part, la Faye després de la mort del seu marit s’adona que no ha de ser forçosament una dona a la ombra sense veu ni vot i ara se’ns presenta a Ales de plata amb forces renovades.

Ara viu a Itàlia amb la seva filla gaudint d’una vida de luxes i sumptuositat ja que ha recuperat la l’empresa de cosmètics Revenge i és ella qui mou les cireres i pren les decisions.

En un món de pur maquillatge costarà molt saber qui porta careta per treure o qui es mostra natural als ulls dels demés.

En aquesta expansió arriben al mercat americà i hi ha moltes decisions a prendre i per això decideix rodejar-se d’un grup de dones ben dispar per anar cap a Estocolm de nou per protegir i blindar la seguretat econòmica i el patrimoni de la seva família.

Elles són les que hauran de descobrir quants llops hi ha disfressats d’ovella... i n’hi hauran molts més d’un!

La Faye aquest cop es mostra com un personatge més atractiu ja que a ran de tot el que va viure a la primera entrega es mostra més poderosa i decidida i té clarament marcada la seva finalitat vital i no es pensa deixar trepitjar.

És una obra que va a més i més i sorprèn per la delicadesa que brolla de la ploma de l’autora que amb tanta cura i respecte ha traduït en Marc Delgado.

De la mà d’Amsterdam podeu descobrir aquesta sèrie que és deliciosament perillosa i alhora us animem a que descobriu altres títols de l’autora com “La princesa del gel”, “Les filles del fred”, “Empremtes que mai s’esborren”, “Crim en directe”, “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena” i el seu llibre de relats “Tempesta de neu i olor d’ametlles”.

Cada obra diferent i innovadora però amb el segell de qualitat de l’autora.

Mereix l’èxit i reconeixement mundial que té al món de la novel·la negra.

Impactant, deliciosa i sofisticada.

No la deixeu escapar! Seria un crim!

 

Volaría por ti

Hoy he descubierto una autora nueva para mí, Saray García nos presenta Volaría por ti su última novela publicada por Vergara, un sello que como siempre os recomiendo por sus títulos muy cuidados y escogidos.

La portada combina la ilustración de un fondo donde e color azul del cielo toca el verde de las copas de los árboles, donde un dibujo de una casita blanca destaca en el paisaje como si de un boceto se tratara y a su vez en un primer plano tenemos la fotografía de una pareja, felices, sonrientes donde él la lleva en brazos hacia un nuevo destino.

La verdad es que la portada me llamo la atención.

Esta es la historia de Elizabeth principalmente, ella es una joven que ha logrado lo que quería, vive en Nueva York, trabaja como arquitecta aunque lleva una temporada de sequía de ideas y personalmente es alguien difícil de conocer dado que se esconde tras una coraza de soberbia y prepotencia escondiendo su real yo, una mujer con el alma tocada por el dolor y el miedo.

Todo parece que mejorará, le ofrecen diseñar un hotel en un bosque, un proyecto muy interesante que deberá realizar in situ aunque el problema es que el lugar elegido es su pueblo natal, un lugar al que no querría volver nunca y que ahora le ofrece una oportunidad de demostrar lo que vale, aunque en su pasado es donde reside su dolor.

Allí conocerá a Cameron Hale  y no hay mejor manera de describirlo que robando las palabras de la propia autora: “Él, que es calma donde ella es tormenta. Él, que está dispuesto a enseñarla a mirar el mundo sin prejuicios. Él, que enfrenta su irritante orgullo con sonrisas que la hacen temblar.”

Está novela me ha hecho reír y llorar, me ha transportado a los bosques y he comprendido que la autora toca muchos temas que en realidad nos tocan a todos como la familia, los amigos, el perdón, el amor, la confianza, las segundas oportunidades y la pasión.

La novela juega a dos voces, nuestros protagonistas se alternan dándonos sus puntos de vista sobre las situaciones, cada capítulo tiene su título pero debajo encontrareis quien os habla, su prosa es muy ágil y dinámica, atrapa al lector y nos facilita empatizar con los protagonistas dado que están muy bien construidos y con los secundarios de lujo como Patty que transforman en cierta manera la historia en una obra más coral.

Lo que queda latente en el lector es la necesidad de sobreponerse al pasado por muy doloroso que fuera para poder empezar un nuevo camino hacia un futuro muy prometedor.

Las segundas oportunidades existen y hay que aprovecharlas, estar anclado en un punto de nuestra vida no nos deja continuar el viaje.

No os la perdáis, os va a encantar de verdad.

 

Casarse con él

Tras “Un seductor sin corazón” volvemos a internarnos en la serie “Los Ravenel” de la mano de la prestigiosa Lisa Kleypas quien con su majestuosa pluma nos invita a visitar el siglo dieciocho y la sociedad londinense.

Casarse con él seguirá el hilo argumental de la primera entrega dando alguna breve pincelada a la entrega anterior para situarnos en la trama, aunque personalmente recomiendo haber leído la entrega anterior para conocer a los personajes carismáticos, irónicos, divertidos y fuertes de corazón de la familia Ravenel.

Tras el matrimonio de Devon y Kathleen, la historia se centrará en la mayor de las hermanas, Helen, una mujer que parece frágil y serena, capaz de controlar a sus revoltosas hermanas gemelas y quien tiene una herida sangrante en el corazón.

La historia empieza con ellos pero la autora sutilmente los elimina de la trama otorgándole el protagonismo a Helen, una joven de la alta sociedad inexperta en el trato con los caballeros pero que quedó prendada y prometida con Rhys Winterborne, amigo de su primo Devon y quien tras un mal entendido cree que lo ha rechazado. En ese momento descubriremos la fortaleza de Helen, su pasión y su amor, su necesidad de ser querida y su anhelo por un hombre inferior a su estatus social pero capaz de robarle hasta el aliento.

Estos dos amantes tienen la tarea de casarse ante la oposición de algunos aunque juntos parecen poder sobrellevarlo, hasta que el descubrimiento de un secreto del pasado devastará el corazón de la joven que antepondrá el bien de los demás al suyo propio renunciando a su propia felicidad, aunque como galés de pura cepa Rhys no se lo permitirá.

Una historia de superación personal, del éxito tras el trabajo duro, del amor sin barreras sociales y de la valía de las mujeres en un mundo dominado por los hombres.

Una novela donde la importancia de la honestidad y del buen corazón recibirá su premio frente a la codicia y la extorsión que caerá por su propio peso en el abismo del olvido.

Altamente adictiva, con unas descripciones detalladas, con los sueños de un mundo mejor y modernizándose poco a poco, con la vida de una familia un poco atípica y con la fina ironía de su autora en voz de las revoltosas Pandora y Cassandra, cuyos nombres dan pistas sobre su personalidad.

Una novela que os arrancará más de un suspiro y alguna lágrima tanto de angustia como de felicidad.

B de bolsillo siempre nos deja con ganas de más y en este caso si aceptáis un consejo, tened cerca unos caramelos de menta, lo agradeceréis… pero si buscáis el sabor original, la autora os deja al final una receta casera muy dulce.

¿Quién será nuestro próximo faro al que seguir de la familia Ravenel?

 

Sang a la neu

Encara em sorprèn com certs autors no em deixen de sorprendre amb les seves trames, la seva prosa i els seus girs argumentals que em deixen estorada a la cadira.

Després de confessar que sóc una lectora fidel de Jo Nesbo tant en les seves obres d’en Harry Hole com en aquelles que tenen un món propi no puc fer res més que aconsellar-vos la seva darrera novel·la presentada per l’Editorial labutxaca.

Sang a la neu és el primer títol d’un nou cicle narratiu “Sicaris d’Oslo” que va ser escrita l’any 2015 i que abans de final d’any podrem continuar en “Sol de mitjanit”.

Una novel·la curta amb un protagonista molt complex. Olav Johansen és un sicari, un assassí a sou que treballa per un capo de la màfia, Daniel Hoffman. Un home amb una infantesa molt dura, una mare molt problemàtica i un pare que apareixia per arrambar els diners i marxar de nou.

La seva vida és molt ordenada, no té grans estudis però es cultiva amb la lectura, no veu alcohol, no pren drogues i mai s’aprofita de les dones, té el seu propi codi moral i sent un assassí és complicat, per això no comparteix la seva solitud amb ningú. 

És un personatge molt complex, capaç de ser un home altruista amb els que ho necessiten i alhora capaç de tallar el fil d’una vida sense ni despentinar-se.

Tot canviarà quan el seu cap li demanarà que mati a la seva dona, una dona que li robarà el cor a l’Olav i li mostrarà  la línia tan fina que hi ha entre l’amor i la mort.

Un thriller que se m’ha fet realment curt, la prosa de l’autor és molt perfilada, gens rocambolesca, diu el que vol dir i porta al lector cap al seu objectiu final, encara que els seus girs argumentals segueixen sent molt interesants.

Les seves descripcions són molt acurades però el que sempre em sorprèn és la seva capacitat de en poques pàgines descriure uns personatges reals, profunds i amb unes personalitats complexes.

Heu de llegir aquesta novel·la, amb ella us volarà el temps i la vostra ment viura una dualitat entre l’amor i la mort.

 

El libro del té

Hoy ha regresado el mal tiempo y con ello nada apetece más que tomar una taza de té caliente, pero para mi esa taza de té ya no es la misma que la de ayer, es obvio que visualmente es la misma taza y el mismo té pero su esencia y su significado ha cambiado después de leer con mucha atención el gran clásico en formato pequeño de El libro del té de Kakuzo Okakura, con una traducción impecable de José Pazó y unas ilustraciones poco convencionales de Isidro Ferrer.

Libros del zorro rojo nos presenta un estudio profundo sobre la sensibilidad del pensamiento oriental con un trasfondo hacia el espíritu japonés, hacia la armonía, la estética cultural y a su vez su relación con el Taoísmo.

Ciertamente no es lo que me esperaba, pero como amante de la cultura oriental reconozco que he aprendido mucho y me ha invitado no solo a formar parte de la ceremonia del té sino a reflexionar sobre su cultura y las diferencias con la cultura occidental.

Antes de entrar más en profundidad con las palabras del autor me gustaría empezar por las ilustraciones dado que forman un capitulo propio y no acompañan a la palabra escrita, sino que tal y como explica su autor nos presenta un jardín de sensaciones que no interfiere con la prosa, centradas todas ellas en la botánica y con una estética muy sencilla pero a su vez potente, donde colores como el rojo y las tonalidades verdes y azules predominan en ellas.

Del mismo modo la portada es en sí misma sencilla una taza de té al estilo oriental con la palabra té formando parte de ella misma. Palabra y esencia en un solo trazo o dibujo formado por el binomio del azul y el ocre de la portada.

La narrativa se divide siete capítulos más el de las ilustraciones, en ellos iremos avanzando desde la idea primaria del té como referente estético el espíritu japonés y su relación con el Taoísmo, considerándolo una expresión cultural trascendental, las escuelas del té con su filosofía propia llevándonos al salón del té donde este se compartirá con los invitados que abrirán sus mentes al teísmo creando una relación, casi un ritual zen e invitándonos de nuevo al principio tras la experiencia compartida.

En cierto modo el autor busca un punto de anclaje para defender su ancestral cultura, manteniendo un punto de vista global en la historia y criticando la visión que tenía Occidente sobre Oriente. Es por este motivo que escribió la obra en inglés y no en japonés.

Creo que aunque intente aportar mis propias impresiones sobre la obra me quedaré corta dado que la visión sobre una cultura milenaria en unas pocas palabras es demasiado atrevido, así que siendo sincera creo que lo mejor es que lo leáis vosotros mismos y descubráis que un sencillo ritual como preparar un té al estilo oriental entraña mucho más que simples movimientos de manos.