Dies de tempesta

Bufffff!!!! Avui us vull presentar una autora que he descobert gràcies als nostres estimats amics de crims.cat.

Reconec que em costarà molt plasmar en paraules l’angoixa i el sentiment que m’ha provocat la novel·la de Sara Bilotti i traduïda d’una manera excepcional per Pau Vidal.

Dies de tempesta se’ns presenta amb una dona d’esquenes mirant l’exterior a traves d’una finestra, tocant el vidre fred ja que a fora plou, la sensació que em va provocar fou com una ombra, quelcom que viu a dins i voldria estar fora però no pot i es resigna a gaudir de les vistes i no de les experiències.

Al llegir la contraportada vaig descobrir que no anava gens errada, li vaig poder posar nom a la noia, ella és la Vittoria Morra, pateix atacs de pànic i la sensació d’ofec, la seva germana petita pateix agorafòbia i no rep tractament, la seva mare viu sotmesa al seu pare, és una joguina en les mans d’un home violent, possessiu i exmilitar.

La casa és en conjunt un espai tancat i oclusiu tant per les seves parets com per les persones que hi viuen.

La vida de la Vittoria canviarà quan la Lisa, més que una veïna és una amiga, desapareix d’una manera inexplicable.

Aquest fet serà un punt d’inflexió per la nostra protagonista que s’haurà de superar si mateixa i lluitar contra les seves pors per sortir d’aquelles parets i anar a la recerca de la seva amiga.

A partir d’aquest moment la trama negra de la desaparició s’entrellaçarà amb la superació personal de la Vittoria, la gent que coneixerà i com des del racó fosc de la seva pròpia ànima caminarà cap a la llum de la vida.

Pell de gallina!!!!

La prosa de l’autora és molt elegant, sap el que vol dir i com ho vol dir, condueix al lector amb una veu melodiosa per una trama absorbent que l’atrapa i no el deixa escapar. Les seves descripcions són molt acurades i la construcció dels seus personatges és molt sòlida.

La veritat és que la novel·la contagia l’angoixa que s’amaga a cop d’ull entre les seves planes. És més dura del que sembla o almenys a mi m’ha arribat aquesta sensació d’estar atrapada en una teranyina d’emocions sense oblidar-nos que hi ha una trama criminal que no us deixarà indiferent.

Recomanable sense cap dubte.