Temps de cendres

Amb Temps de cendres de Jordi Molist ens retrobem amb en Joan Serra, un vell amic que vàrem conèixer en la seva novel·la anterior “Promet-me que seràs lliure” i on descobríem un home de principis, un personatge utòpic en si, en busca d’una llibertat que vindrà emmarcada per les seves pròpies limitacions.

Amb un llarg període de sis anys d’investigació, l’autor ens presenta una historia molt ben plantejada, amb unes descripcions molt acurades del paisatge i del moment històric, els seus personatges estan retrats en lletra, el lector podrà tancar els ulls i veure la fisonomia de cada un d’ells, sentir el que ells senten i amb una mica d’imaginació retrocedir en el temps i descobrir una ciutat que s’amaga rere carrerons poc visitats.

Una de les coses que més m’agraden de l’autor és el regust que deixa en el lector quan aquest tanca per última vegada la novel·la. Una de les seves característiques més destacades és com sap conquerir la curiositat i la reflexió del lector, convidant-lo a endinsar-se encara més dins una història que ha gaudir i que mai és suficient.

Amb una dinàmica i tempo molt ben mesurat, fent moviments de ploma ràpids en moments intensos i moviments més melangiosos en moments més transcendentals, l’autor aconsegueix una obra èpica.

Per aquells que tingueu la història una mica oxidada, us recomano començar per l’epíleg històric que trobareu al final del volum on podreu conèixer una mica millor alguns dels personatges que s’aniran creuant en la vida d’en Joan i de la seva esposa Anna, com la família Borgia, el Gran Capità o el Papa Alexandre VI, també descobrireu alguna ubicació de la novel·la com la llibreria d’en Joan i l’Anna, o els carrers de la ciutat de Barcelona entre els anys 1484 (presentada a “Promet-me que seràs lliure”) i el 1514 en que acaba la narració de Temps de Cendres.

Una novel·la on les lluites internes, la traïció i les més pèrfides murmuracions, creen un tauler d’escacs on en Joan haurà de decidir entre la lleialtat als Borgia, a la seva esposa i a la seva paraula.

M’agrada com descobrim un Papa que marca la seva pròpia llei i la porta amb ma de ferro fins a les últimes conseqüències, mentre les sibil·lines paraules de les famílies italianes acostumades a dominar als Papes intenten canviar la balança de poder, com actuava la Inquisició i com és possible que un esclau sigui el personatge més lliure de tots, no és el mateix la llibertat física a la llibertat moral. Moltes vegades demanem impossibles quan en realitat desitgem possibles.

labutxaca ens presenta una partida d’escacs entre la política i la llibertat individual està a punt de començar, ¿esteu preparats per prendre partit?, no us espanteu pel volum de la novel·la, us asseguro que una de les grans virtuts de Jordi Molist és fer volar les planes en les mans dels seus lectors, no us adonareu i estareu tan entregats a la història que us mancaran planes.