Los herederos

Wulf Dorn regresa a nuestras manos tras hacernos sufrir en “La psiquiatra”, “El superviviente”, “Acosado” y “Phobia” yendo un paso más allá con su último título Los herederos.

“Crees que todavía tienes todo el tiempo del mundo.

Lo que no sabes es que tu tiempo se acaba.”

Antes de hablaros de la historia creo que es interesante recoger algunas de las palabras del propio autor en su prólogo donde nos relata que la trama es ficticia pero que las historias secundarias tienen un trasfondo real, algo no poco usual aunque cuando vayáis leyendo este apunte marca una gran diferencia.

La trama nos presenta a Laura Scharder, una mujer embarazada que es rescatada de un accidente de tráfico, el coche no es suyo, el caso es que no se encuentra a Patrick quien ha llamado a emergencias y la ha socorrido y en su maletero aparece el cuerpo sin vida de una niña.

Frank Bennel, criminólogo y Robert Winter, psiquiatra, se enfrentan a un misterio dado que el pueblo de donde es Laura esta desierto, ciento sesenta y cuatro almas han desaparecido y solo Laura sabe que ha sucedido.

Solo la confianza entre estos personajes nos ayudaran a llegar a la verdad.

Este hecho hace que nos encontremos frente a una narración en dos tiempos, la actual con la investigación y el pasado en la narración de Laura.

Wulf Dorn sigue siendo un mago de las palabras, su prosa directa nos hunde en el miedo psicológico que deriva de la trama, es en ciertos momentos agobiante, angustiante, un thriller en toda regla que juega con las emociones de los personajes y con sus mentes.

El lector sentirá las palabras de Laura, como la trama fluye de sus recuerdos y como se intercala entre ella breves historias protagonizadas por niños, y no precisamente angelitos.

Mantiene un tempo pausado, es como si nos estuviera preparando para dar un paso más, este hecho facilita mucho un sentimiento de empatía con el lector siempre guardándose un as en la manga, dando giros argumentales inesperados y con un final que merece ser leído.

Una historia oscura, profunda, psicológica que atrapa al lector. Yo ya había leído sus entregas anteriores presentadas por Duomo Ediciones en su colección Los imperdibles y reconozco que su pluma ha cambiado, evolucionado, mejorado a mi modesta manera de verlo. 

No he podido dejar de leer, por ello os invito a leer sus primeras páginas.

Primer amor

Ens apropem a Sant Valentí i per això Editorial Les Hores ens presenta una novel·la que en un títol que ens recorda una època dolça amaga un regust agredolç, potser el Primer amor disti molt del que esperem.

No havia llegit fins ara a Gwendoline Riley i he de reconèixer que m’ha deixat, no sé ben bé quina paraula fer servir, estorada, sorpresa, impactada, si suposo que totes aquesta i alguna més.

Abans d’entrar en matèria m’agradaria parlar de la bellesa de la seva prosa marcada per la senzillesa i claredat davant d’un tema que no és fàcil de relatar amb la capacitat de crear un vincle real entre la protagonista i el lector.

Diàlegs punyents, àcids i ràpids donen un dinamisme a una historia que gira al voltant de l’amor tòxic, de la relació entre la parella i com aquesta en certs moments va canviant dins d’una atmosfera molt tancada i claustrofòbica. 

No és només l’ambient el que dona aquesta sensació, sinó que són els propis personatges els que viuen tancats dins de si mateixos, atrapats en les seves pors i a l’hora seduïts per l’altre.

Viurem a la pell de la Neve amb qui descobrirem el seu passat i el seu present, la relació amb els seus pares i com ara viu amb l’Edwyn, un home més gran que ella. Una relació evocada al fracàs i que descobrireu en una batalla dialèctica on regna entre ells el mal rotllo per ambdues parts.

Sembla que quan un estira de la corda l’altre encara estira una mica més en sentit contrari.

Com molt bé diu la contraportada: “ I no podem deixar de preguntar-nos: això també és una historia d’amor?”. La veritat és que en certa manera si que ho és però molt mal gestionada arribant a transformar-se en quelcom tòxic i aniquilant.

Viatjarem amb la Neve i en el fons farem amb ella un viatge introspectiu sobre la seva vida, sobre el seus amors i sobre la seva vida. La història d’un principi i d’un final, d’una continuació i d’un nou principi.

Aquesta novel·la brilla en part per la tasca de traducció d’Àfrica Rubiés Mirabet qui s’adapta a les situacions i estils lingüístics.  

No us explicaré més sobre la trama ja que l’heu de llegir però m’agradaria reflexionar un moment sobre la portada, que segueix l’estil de l’editorial però que en aquest cas m’ha cridat l’atenció. 

Una màquina d’escriure, ara en diríem “antiga” amb un paper arrugat on potser els protagonistes volen escriure la seva història però no quedarà bé ja que el paper que els farà de base ja està fet malbé.

La filla del rellotger

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem a l’aclamada autora de best sellers Kate Morton i us garantim que el seu prestigi en el món de les lletres no és atzarós sinó fruit de la constància, l’amor per les lletres i la capacitat per crear unes històries que deixen al món encisat.

Els seus èxits com “La casa de Riverton”, “El jardí oblidat”, “Les hores llunyanes”, “L’aniversari secret” i “L’últim adéu” l’han convertit en tot un boom literari recollint a cada passa grans crítiques i aplegant a milers i milers de lectors al voltant del món.

El seu retorn amb La filla del rellotger novament ens sorprèn gratament.

En aquesta obra narrada en el passat i en el present coneixerem un fet tèrbol que potser avui troba respostes gràcies a una jove inquieta.

Al passat, ens situem a l’any 1862 moment en que un grup d’artistes decideixen tancar-se a una mansió de Berkshire per tal de deixar anar la seva passió per l’art capitanejats pel Edward Radcliffe.

En aquelles estances es respira creativitat, inspiració i llibertat per ser com són però just quan l’estiu esta arribant a la seva fi troben a una dona morta d’un tret, una d’altre desapareguda i una joia de gran valor a la que se li perd el rastre. 

La vida de l’Edward mai serà la mateixa.

Fem un salt al temps i ens plantem gairebé a l’actualitat per conèixer a l’inquieta Elodie Winslow que al arxiu de Londres troba una cartera que la inquieta massa.

La cartera conté una fotografia en sèpia d’una dona victoriana i un quadern de dibuix en el que figura l’esbós d’una casa que podria ser el Brichwood Manor, la mansió dels misteris de l’Edward Radcliffe.

Els misteris són massa personals per ella i de seguida posarà en marxa la seva ment detectivesca per tal de trobar les arrels d’aquelles pertinences i dels misteris que amaguen.

Arribarà a trobar el que va passar? I els culpables? Quin vincle hi ha entre aquell fet i els seus protagonistes amb la seva pròpia vida?

La Birdie Bell, la filla del rellotger té totes les respostes. La sabrà trobar?

Aquesta obra és molt més que un misteri antic, és una reflexió sobre la bellesa, l’art, la riquesa, el poder, les enveges i les passions.

De la mà de  Rosa dels vents ens podem retrobar amb l’autora de best-sellers més captivadora dels darrers anys.

Podreu fugir dels seus encants? És una novel·la que no decep!

Espíritus inquietos

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os acercamos una aventura de Sherlock Holmes, un nuevo misterio para uno de los personajes más queridos del género negro clásico.

Y me preguntaréis cómo puede ser que haya nuevas novelas de tan ilustre personaje y la única respuesta a este enigma es el gran trabajo de la autora Bonnie Macbird que se las ingenia una y otra vez para crear novelas protagonizadas por este icono de la cultura literaria respetando siempre el legado editorial de Arthur Conan Doyle y a su público fiel y crítico.

Tras el éxito de “Arte en la sangre” vuelve con Espíritus inquietos y según ha confirmado ya está trabajando en una nueva entrega.

Yo misma me cuestioné si la calidad, la ambientación, las descripciones y los misterios estarían a la altura y os aseguro que os sorprenderéis con el resultado de cambio de pluma.

Macabros asesinatos se combinan con el pasado misterioso de Holmes y sus habilidades para destilar brebajes prohibidos.

Isla Mclaren, una hermosa escocesa necesita de Sherlock Holmes en un caso en que los fantasmas y un secuestro se dan de la mano en las Highlands.

Tres casos se unen en el castillo de los McLaren y harán que nuestro Sherlock Holmes viaje hacia los escondites de su mente para encontrar respuestas a tan evidentes interrogantes siempre rodeado de unos personajes de lo más diferentes y pintorescos.

Secretos de familia, olor a whisky rancio y sombras harán que el camino hacia la verdad que ansía Sherlock Holmes no sea nada fácil. 

Watson deberá ayudarlo más que nunca y además se distraerá del mal de amores ya que ha sido rechazado por la bella Isla. Según Sherlock “Aunque puede que usted no sea muy brillante, Watson, nuestras conversaciones suelen servir para iluminar mis propios procesos mentales”.

Es tremendamente oscura, con el ambiente tradicional de Conan Doyle y los personajes trabajados a un profundo nivel psicológico para dar un gran volumen a la narración.

Es un misterio que engancha y que deseamos descubráis por vosotros mismos.

Es ideal para los amantes de Sherlock Holmes, los amantes de las novelas negras detectivescas y en general para todos los amantes de las buenas letras.

Gracias a HarperCollins Ibérica descubriréis una novela ideal para este invierno.

¡No lo dudéis!

Es una obra maravillosa.

La barrera

Avui creuarem La barrera i descobrirem que s’amaga rere les ombres del Port Fòrum de Barcelona de la mà de Jordi De Manuel.

Estem davant d’una novel·la d’un gran autor que té el seu propi segell i que en aquest cas l’ha dinamitzat presentant-nos una novel·la breu, amb capítols curts, plena de diàlegs que li aporten un tempo presto, amb descripcions molt mesurades i uns protagonistes que ja coneixem.

L’autor els cedeix el protagonisme a  la caporal Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó, que ja havien aparegut en dues de les novel·les del cicle de l'inspector Marc Sergiot i que esperem que gràcies a aquesta novel·la sigui el principi d’una nova saga.

Aquesta historia és directa i poc rocambolesca, és concisa i podríem dir que en el moment que posa fil a l’agulla no deixa de donar puntades precises i mesurades.

La trama ens presenta en Gaspar Garín un jove tranquil, que és menja els entrepans de la mare, que puja i baixa la barrera del port per la nit, una feina relaxada que no li dona mals de cap fins que un dia descobreix moviments sospitosos que amaguen un entreteixit que el portaran fins als peus d’un precipici fosc i on descobrirà qui vol ser realment.

Aquests tres personatges es veuran las cares amb una trama de substàncies químiques, corrupció i on les persones més desvalgudes tenen totes les de perdre. Els nostres policies treballaran en l’Operació Amnèsia, nom molt apropiat com podreu descobrir amb la seva lectura.

Fins ara he parlat de tres protagonistes però pensant-ho bé la trama té pes per a si mateixa i són els personatges qui li donen veu en aquest cas.

M’agrada molt la prosa de l’autor però en aquest cas m’ha atrapat més en conjunt que en el detall, quan el llegeixo, com em va passar amb “Foc verd” és en els petits detalls on m’atrapava a una lectura pausada però profunda. En aquest cas no m’ha donat temps, he anat llegint i sense adonar-me ja havia devorat més de la meitat de la novel·la sense adonar-me.

De la mateixa manera que al jugar amb personatges coneguts pels seus lectors i per aquells que no els conegueu no heu de patir que us els presenta de manera que no queden llacunes i amb un punt clau de la ciutat me l’ha fet propera.

Esteu davant d’un crim dur, esgarrifós, d’aquells que posen la pell de gallina i alhora una historia de superació i valentia, o estupidesa, segons ho vulgueu veure.

Crims.cat gaudeix posant als seus lectors entre l’espasa i la paret, ens presenta una prosa negra tenyida de sang i segresta als lectors que no poden deixar de llegir. Tot un encert per part d’ells i un goig per a nosaltres, lectors segrestats per la lectura.