La barrera

Avui creuarem La barrera i descobrirem que s’amaga rere les ombres del Port Fòrum de Barcelona de la mà de Jordi De Manuel.

Estem davant d’una novel·la d’un gran autor que té el seu propi segell i que en aquest cas l’ha dinamitzat presentant-nos una novel·la breu, amb capítols curts, plena de diàlegs que li aporten un tempo presto, amb descripcions molt mesurades i uns protagonistes que ja coneixem.

L’autor els cedeix el protagonisme a  la caporal Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó, que ja havien aparegut en dues de les novel·les del cicle de l'inspector Marc Sergiot i que esperem que gràcies a aquesta novel·la sigui el principi d’una nova saga.

Aquesta historia és directa i poc rocambolesca, és concisa i podríem dir que en el moment que posa fil a l’agulla no deixa de donar puntades precises i mesurades.

La trama ens presenta en Gaspar Garín un jove tranquil, que és menja els entrepans de la mare, que puja i baixa la barrera del port per la nit, una feina relaxada que no li dona mals de cap fins que un dia descobreix moviments sospitosos que amaguen un entreteixit que el portaran fins als peus d’un precipici fosc i on descobrirà qui vol ser realment.

Aquests tres personatges es veuran las cares amb una trama de substàncies químiques, corrupció i on les persones més desvalgudes tenen totes les de perdre. Els nostres policies treballaran en l’Operació Amnèsia, nom molt apropiat com podreu descobrir amb la seva lectura.

Fins ara he parlat de tres protagonistes però pensant-ho bé la trama té pes per a si mateixa i són els personatges qui li donen veu en aquest cas.

M’agrada molt la prosa de l’autor però en aquest cas m’ha atrapat més en conjunt que en el detall, quan el llegeixo, com em va passar amb “Foc verd” és en els petits detalls on m’atrapava a una lectura pausada però profunda. En aquest cas no m’ha donat temps, he anat llegint i sense adonar-me ja havia devorat més de la meitat de la novel·la sense adonar-me.

De la mateixa manera que al jugar amb personatges coneguts pels seus lectors i per aquells que no els conegueu no heu de patir que us els presenta de manera que no queden llacunes i amb un punt clau de la ciutat me l’ha fet propera.

Esteu davant d’un crim dur, esgarrifós, d’aquells que posen la pell de gallina i alhora una historia de superació i valentia, o estupidesa, segons ho vulgueu veure.

Crims.cat gaudeix posant als seus lectors entre l’espasa i la paret, ens presenta una prosa negra tenyida de sang i segresta als lectors que no poden deixar de llegir. Tot un encert per part d’ells i un goig per a nosaltres, lectors segrestats per la lectura.