La intermitència

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui tornem a tenir novetats sobre el mestre de les lletres sicilianes Andrea Camilleri.

Aquest cop no ens presenta cap obra amb el seu fill literari Salvo Montalbano sinó que tal i com fa de tant en tant es proba a ell mateix davant el full en blanc amb personatges totalment nous.

Tal i com va fer a “Un dissabte amb els amics” ens demostra la seva prosa més enllà de la saga que l’ha fet conegut mundialment i mereixedor de múltiples critiques positives.

Amb La intermitència ens presenta una novel·la on els diners, l’amor i les traïcions en són els ingredients principals.

Ens situem a la empresa Manuelli en un moment de transició que ho pot canviar tot i on hi coneixerem al president d’avançada edat i al seu fill col·locat per “influència” però sense cap mena d’experiència ni massa esme.

Aquest parell s’hauran de cuidar dels que volen en cercles a sobre del seu edifici en forma del cap de personal i d’en Mauro De Blasi, el director general.

Aquets darrers tenen malicia, habilitats per convèncer, cinisme i molta crueltat.

L’empresa pot marxar del mapa o créixer molt si adquireixen la Birolli aprofitant-se de la situació conflictiva econòmicament parlant que travessen els seus propietaris.

Sembla que la única riquesa que realment cotitza a l’alça dins la empresa és una jove decidida i sensual que els pot desmuntar a tots.

Qui s’enriquirà? Quin paper jugarà cadascun? I la noia, pot decantar la balança?

Aquest misteri financer dóna incomptables girs i impressiona per la seva dimensió. 

Escenaris realistes, personatges duts als extrems i seduïts per les més baixes atraccions els porten a fer allò que mai haurien pensat.

El Mauro de sobte notarà com ell es va quedant literalment en “pausa” de tant en tant i la seva salut es veurà afectada. El frenarà això d’aconseguir els seus propòsits?

Desgraneu l’obra que ens ofereix Edicions 62 i descobriu la intriga que s’amaga en aquest llibre.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal podeu completar l’amplia bibliografia d’aquest gran escriptor.

Per si us ha faltat el comissari Montalbano no podem deixar de recomanar-vos títols com “Una veu a la nit”, “ Una escletxa de llum”, “El somriure de l’Angèlica” i “El joc dels miralls”. 

Totes les seves obres enganxen i tenen un to particular amb matisos sempre nous.

4 3 2 1

Avui parlarem d’un gran autor i d’una complexa historia. Paul Auster ens presenta la novel·la 4 3 2 1, una historia on, com diu el títol, només pot quedar un dempeus.

No sé si heu notat que la vida juga amb nosaltres, moltes de les nostres decisions ens porten cap un camí o cap un altre, al tria en certa forma destriem i aquesta reflexió sense misticisme ni religió és la que l’autor plasma en la seva novel·la amb un personatge i com les circumstàncies o el destí l’haguessin porta a ser d’una manera o una d’altre.

El nostre protagonista és en Archie Ferguson, nascut l’any 1947 a Nova Jersey, un fet que no canviarà, els quatre camins que ens mostra l’autor parteixen de la mateixa persona, els mateixos pares, el mateix ADN però amb petits canvis com pèrdues de persones estimades, que una noia li doni carbasses o no, o que tingui una condició sexual diferent.

En aquest aspecte coneixerem la versió d’un fill trencat de dolor, una versió milionària però transformat en algú distant i perdut en si mateix, una versió que treballa de periodista o una versió homosexual que viu a Paris una temporada i un d’altre fracassa en la seva educació, totes aquestes possibilitats es conjuraran per presentar-nos tres possibles personatges possibles i ficticis i una versió real.

Totes aquestes anades i vingudes del destí vindran emmarcades al llarg dels anys 50 i 70 remarcant els conflictes com la llibertat i la necessitat dels drets civils i el racisme, una lacra persistent en tot el món, però amb arrels profundes als Estats Units.

M’agradaria molt citar una idea que el propi autor va compartir quan va dir que en cada home n’hi ha diversos dins seu i que anem saltant d’un al altre i ni ens adonem. Alguns diran que és madurar, d’altres que és adaptar-se a les circumstàncies de la vida, però quan hi pensem fredament, és cert que el nostre tarannà no sempre es regeix per les mateixes premisses.

Aquesta historia té aspectes autobiogràfics de l’autor que comparteix amb el nostre personatge, ell es calça les seves sabates i es remunta a la seva pròpia infantessa quan un llamp va matar a un amic seu, uns segons després o si el llamp hagués caigut uns centímetres enrere hauria sigut ell qui patis el desenllaç.

Una novel·la que ens presenta labutxaca i que amaga el destí del nostre protagonista.

Amb una prosa sarcàstica, directa amb segones lectures i intencions, l’autor us captivarà i us costarà decidir quin dels quatre personatges preferiu, donat que tot i només comptar amb un real, tots ho són sobre el paper.

Ara sou vosaltres qui decidireu si voleu seguir el camí que l’autor ha començat llegint la novel·la o si preferiu apartar-la del vostre camí. Jo us recomano que la llegiu ja que m’ha sorprès com juga el destí amb la vida de l’Archie i convida a reflexionar en com el destí o les nostres tries han modificat la nostra vida fins ara i com podem intentar marcar-ne el nostre futur.

Tras la estela de un sueño

Lucía de Vicente, ha sido la merecida ganadora del VIII Premio Vergara - El rincón de la novela romántica – con la novela Tras la estela de un sueño, una novela que juega con muchos matices y que nos llevará a conocer historias muy duras pero que afortunadamente consiguen su final feliz, o al menos ofrece la oportunidad de redención y superación a sus protagonistas.

Si os soy sincera aún no he digerido del todo la novela ya que toca muchas teclas y por desgracia muchas podrían ser demasiado reales y crueles, así que os daré algunas pinceladas.

Muchas vidas confluyen en esta historia y cada una de ellas tiene un sueño por cumplir. Nuestra protagonista es Cristina, una ingeniera informática que está creando la página web de la Fundación Ángeles Olvidados junto a su director, un hombre que la saca de sus casillas, que la trata con frialdad y que le pone pegas a todo.

En una de sus reuniones él, Rafa, la deja con la boca abierta y con la cita anulada en sus narices, al pedirle explicaciones descubre a Niki, un niño protegido por la Fundación que está muy enfermo en el hospital y ante la negativa de Rafa de llevarla con él, decide tomar sus propias decisiones.

Así es como la vida unirá a Cris con Niki, un niño que le robará el corazón desde el primer momento y a quien gracias a su corazón de oro salvará de una maldita enfermedad llamada leucemia que no respeta ni a los niños. Así como se nos introduce una relación de cariño y afecto, descubrimos el motivo por el cual Cristina toma sus decisiones y la verdadera historia de Niki.

Poco tardará Cristina en pedir la custodia del niño y la posible adopción con la ayuda de su familia, a la que vais a adorar y reír con su manera peculiar de hablar, pero lo que no espera es que tras sincerarse con Rafa este se vuelva su aliado más fiero.

Rafa es un abogado con una hija pequeña, Paula, un amor de cría que lo único que quiere es una mama. Rafa desconfía de Cristina al principio pero después deberá descubrir realmente que es lo que siente por su pitagórina. 

Así, de una manera casi providencial se transforman en una familia disfuncional cada uno con un niño y a su vez intentando descubrir un nosotros posible entre ellos.

La trama se complica y endurece cuando al investigar el juez que lleva la custodia del niño descubren un grupo de hombres importantes con  gusto por los menores y que parecen más una secta de pedófilos.

Álex, el mejor amigo de Rafa, lo investigará por varios motivos y uno de ellos es que esta trama se remonta a cuando él estaba en un centro de acogida y veía lo que sucedía pero necesita pruebas.

Tres adultos y dos niños que intentan superar sus propios miedos y cicatrices para poder hacer justicia y tener un futuro lleno de amor y risas.

Seguro que he hablado demasiado pero con una prosa fluida la autora me ha seducido, ha logrado enamorarme de sus personajes y a su vez tener ganas de acabar con alguno. Ha combinado a la perfección el amor con el sexo, mostrando la importancia de lo uno con lo otro, las relaciones familiares, las diferencias entre ellas y la inocencia y miedo que puede atenazar el corazón de un niño a ser abandonado.

He llorado y he reído, pero sobretodo he sentido.

Os dejo sus primeras páginas que nos cede B de bolsillo. No la dejéis escapar, vale su peso en oro.

Els llits dels altres

Avui toca posar-nos més seriosos que de costum davant d’una novel·la que tot i ser la primera d’Anna Punsoda ha merescut el Premi Roc Boronat de 2018.

Els llits dels altres és una historia molt crua, directa, dolorosa, una confessió a cau d’orella d’una protagonista que ens parla en primera persona i que repassarà amb nosaltres des de la seva infantesa fins al dia d’avui, una dona de trenta anys marcada per tots aquells que l’han rodejat i que l’havien d’estimar.

La narració comença amb una casualitat, la nostra protagonista, la Claustre qui després de visitar a la seva mare a Lleida torna cap a Barcelona i para en una estació de servei, allà, rere la barra és retrobarà amb una coneguda que també porta el seu propi pes del passat a les espatlles.

Abans de continuar m’agradaria parlar del nom en si de la protagonista, al llegir-lo per primera vegada em va venir al cap un claustre d’església i un cop llegida la novel·la crec que l’autor va jugar amb aquest fet metafòric.

La nostra protagonista viu enclaustrada en si mateixa, la vida l’ha marcat amb un pare alcohòlic, una mare repressiva, problemes alimentaris i algun intent d’auto lesió o suïcidi frustrat, sense oblidar un abús sexual. Una jove que va patir realment una crisi d’identitat i que prova de trobar-se a si mateixa.

La Claustre és una supervivent, viu el dia a dia encara que sigui posant pedaços a la seva vida i en aquest relat coneixerem una necessitat que té per la redempció, per trobar un perdó que creu necessitar per haver sobreviscut encara que hagi sigut en els llits d’altres persones.

He de reconèixer que l’autora ho ha donat tot, una historia que hagués pogut caure en el mal gust, en recrear detalls escabrosos o afegir tocs picants innecessaris, s’ha centrat a construir un personatge sòlid, capa rere capa trobem una persona encallada en una infància perduda i en un futur incert, però alhora capaç d’enfrontar-se a la vida amb humor negre i molta ironia.

Partirem des dels seus orígens fins a la seva vida adulta, en capítols curts i amb salts recurrents entre el seu passat i el seu present on la seva veu com un cant de sirena atraparà al lector.

Estem davant d’una dona que sembla haver obert la caixa de Pandora, molts mals endèmics de la nostra societat l’han colpejat, sacsejat i tot i així continua endavant. 

Amsterdam ens presenta una novel·la curta però molt profunda, d’aquelles que et fan pensar en els demés, en la nostra pròpia vida i en la dels menys afortunats i com aquests els podem tenir a prop i no saber-ho mai.

M’ha agradat molt la portada, una carretera de nit i les llums dels semàfors totes enceses, el vermell del seu passat més dolorós, l’ambarí del seu present on vol redimir-se i el verd d’un futur ple d’esperança.

Els camins de la llum

Per Àngela Sánchez Vicente

Que difícil és posar-nos a escriure i a treure conclusions sobre la darrera obra de la padrina d’aquest blog! Si, Coia Valls torna amb una nova historia apassionant que ens ha deixat sense paraules!

De ben segur que us va encisar amb la seva literatura amb els títols “La princesa de jade”, “El mercader”, “Les torres del cel”, “La cuinera”, “Amor prohibit”, “Etheria” i les seves altres publicacions.

Obres que encisen, que s’emmarquen en el passat per portar-nos el bo i millor als nostres dies d’una manera directa, àgil, curosa i molt descriptiva.

Dotada de la sensibilitat que caracteritza a l’autora neix la seva darrera novel·la Els camins de la llum, un homenatge a Louis Braille, l’heroi que va desafiar la ceguesa.

Una novel·la extraordinàriament sensible que ens mostra de nou la veracitat de la frase de “El petit príncep” on allò essencial és invisible als ulls. Un llibre que amaga moltes metàfores per aprendre.

Un nano que amb pocs anyets és diagnosticat d’un greu problema i que per fer de la seva vida un món millor i donar esperances al seu entorn i a la gent que patia com ell va voler immortalitzar el llenguatge Braille per donar-los una certa autonomia.

Posa els pèls de punta com l’autora va narrant els dies i els anys d’aquest gran somiador i com detalla els seus canvis emocionals i psicològics. Ve de gust entrar a la historia i donar-li una abraçada!

Pocs autors haurien pogut crear al voltant d’un personatge històric una novel·la tan complerta en que ell mateix i els personatges que l’acompanyen prenguin tanta dimensió i aconsegueixin captar l’atenció dels lectors d’una manera tan sorprenent.

Sempre preocupada pels seus lectors ens ofereix en cada nova obra el millor d’ella, una tasca gens fàcil en que la recerca de documentació i d’escenaris enriqueix alhora que dóna veracitat al relat.

Sembla que realment siguem un personatge més i puguem entrar a la casa d’en Louis Braille, conèixer a la seva família i gaudir del entorn.

És sensible per cercar fins i tot la paraula correcta en el moment ideal per tal que la pròpia sonoritat sigui també fil conductor.

No us perdeu la oportunitat que us ofereix la Coia Valls i Rosa dels Vents per poder conèixer i aprofundir en la historia de tan particular heroi que ha ajudat de manera impressionant a l’evolució dels materials i les eines que diàriament fan servir moltes persones amb mancances de visió.

És una novel·la emotiva, un cant a la vida, a la llibertat, a la lluita... És una obra completa.

Us convidem a que la descobriu i que aneu a l’encontre amb tan il·lustre inventor.

No en sortireu indiferents!