El mercader

Rosa del vents recupera una de les novel·les més aclamades d’una brillant escriptora, Coia Valls, qui amb una prosa fluida, pulcra i decidida us convidarà a conèixer una Barcelona en l’esclat de la seva vida.

Una història dins una història, una ciutat dins d’una ciutat, uns llaços familiars que s’arrelen als amics, als veïns i als treballadors. Tot això i molt més podreu trobar el “El mercader. El despertar d’una nova ciutat”, benvinguts al descobriment de la Barcelona dels nostres avantpassats. Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus.

Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar els qui hi arriben per primera vegada. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i travessar els mars a la recerca de nous mercats, aventures i coneixements. Gràcies a aquest personatge descobrirem els diversos miralls d’una ciutat on cada carrer té una olor diferent, on el mar porta aventures i mercaderies, on, si l’acompanyem de la ma, descobrirem la “solera” dels nostres carrers.

En Jaume, la seva dona Elvira i la seva germana Margarida, així com ben aviat els seus fills –l’Alèxia, en Narcís i l’Abelard─ i fins i tot la seva amant, l’aristòcrata Blanca de Clarà, trobaran que Barcelona és també un indret on la misèria, la traïció, la maldat i la mort formen part indissoluble del paisatge.

A El mercader. El despertar d’una nova ciutat trobem uns personatges construïts amb una base molt solida, humans al 100%, dins del cor dels quals hi cap la tendresa, la passió, l’amor, però també aspectes menys lloats com la indiferència, la solitud i, fins i tot, la infidelitat.

Parlem d’una família que gira en torn la feina de l’home de la casa, un home infidel, atrevit, però alhora molt casolà i protector dels més desemparats, un home curiós i versat a la cultura. Un home que madura amb la història i que evolucionarà de jove emprenedor i àvid d’aventures com les de Marco Polo a home gran que es veurà sobrepassat per la situació i que haurà de deixar lloc als seus fills. Uns fills molt diferents entre si però que es complementen amb gran precisió.

Quan els fills es fan grans la història pren un dinamisme més agosarat que enganxa molt, hi ha un canvi de ritme, com si la joventut dels fills arrossegues la pesada carrega de la història.

A mi, personalment, m’ha fascinat la història de la ciutat, la introducció de la llegenda de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, l’inici de la construcció de Santa Maria del Mar, els recorreguts a peu que fan els diversos personatges pels carrers (Argenteria, Mirallers, Banys Vells, la Plaça del blat,…), les actuacions del Consell de Cent i del Rei. Tot aquest ambient fa que el lector se senti tan pròxim a la història físicament que per uns instants el temps deixa de córrer i ens hi podem plantar. Us asseguro que quan acabeu el llibre us vindran ganes de donar una volta pel barri gòtic.

També València, Tortosa, Reus, Sitges o les exòtiques Cefalú i Alexandria, formaran part d’aquest ric ambient on la història flueix amb molt bon ritme, mostrant la capacitat d’una ment viatgera per aquests mons atrapats entre l’espai i el temps.

Una novel·la molt recomanable, us recomano que la llegiu en català, la riquesa del llenguatge us aproximarà més a les arrels. Per cert, algú sap la recepta del “menjar blanc”?. 

De tant parlar-ne al llibre m’ha entrat curiositat. Un llibre del qual aprendreu coses oblidades d’una gran ciutat.