La cuinera

Poques coses puc dir d’aquesta brillant, excel·lent i incomparable escriptora que no hagi dit un miler de vegades.

Coia Valls és una de les autores més reconegudes en llengua catalana i el seu secret recau en la seva habilitat de transportat al lector a èpoques i llocs ancorats en el temps però que al anar llegint es transformen en present pel lector.

Amb ella podem gaudir d’una prosa fresca, gens recargolada i molt sensible, una lectura que es va fonent amb el lector fins arribar al cor, l’ànima i el cap, un art molt difícil d’aconseguir i que en la seva ploma sembla una qualitat innata i senzilla, planera, realment el lector perd el món de vista i s’endinsa en una vida aliena a la seva però que recordarà durant molt de temps.

Les seves histories deixen regust dolç al paladar, son subtils i encoratgen al lectors a descobrir molt més del que s’amaga rere les planes que conformen una novel·la molt ben estructurada, amb un fil argumental definit i quelcom més que va més enllà.

Crec fermament que el que les seves novel·les transmeten d’ella, és un cor generós, una personalitat contundent i una amistat que regala sempre amb un somriure.

Després de gaudir amb “La princesa de jade”, “El mercader” i “Les torres del cel”, per fi podem gaudir de la seva darrera novel·la publicada per Ediciones B, La cuinera és molt més que una novel·la històrica, és la historia de superació d’una dona amb gran talent i capaç de captivar amb la seva feina rere uns fogons.

La nostra nova amiga és la Constança, una jove que deixa enrere les seves arrels i la seva terra per arribar a la nostra, a una Barcelona convulsa on hi viuen els seus avis, és una dona dolça, un xic descarada però amb un caràcter ferm, sap allò que vol i lluitarà per aconseguir-ho.

La Constança somia en ser una gran cuinera, però el fet de ser dona en una època dominada pels homes li farà les coses molt difícils i qui sap si mai podrà aconseguir el seu somni.

La seva travessia amb vaixell des de Lima fins a Barcelona ens comença a mostrar una jove amb empenta i tot allò que deixa enrere, el seu amic Iskay, un indígena de la tribu dels quítxues amb qui des de petita a compartit somnis i secrets vora el Rímac.

Un contrapunt entre la natura i la senzillesa d’un món que és va allunyant poc a por per mostrar-nos un nou port on la seva vida canviarà.

Totes tenim dins nostre una Constança, una part de nosaltres amb somnis i esperances, amb ànsies de lluitar per allò que sembla gairebé impossible i alhora trobar el nostre lloc en el món.

Foto de X.R.Trigo

Molts de nosaltres no donem gaire valor al fet d’arribar a casa i trobar el plat a taula, no ens parem a pensar en la persona que ha dedicat el seu temps i esforç per a preparar quelcom amb tot el seu amor i pensant en la persona que seurà a taula. 

La cuina és un plaer i un art, tant per qui el fa com per qui el gaudeix, i un pecat per aquells que fan dieta i amb aquest llibre han hagut d’empassar-se la salivera. 

La cuina és indivisible a les tradicions i a la cultura de cada lloc, un element que reuneix a les famílies i que aporta records de la infantesa.

Una novel·la plena de contrapunts, de contrastos i aromes, un plat ben construït on cap sabor solapa els altres, ric en textures i colors, marinat per un ambient on gaudir de la cuina ja sigui senzilla o complexa.

La cuinera és en si mateixa un menú complert de cinc estrelles.