4 3 2 1

Avui parlarem d’un gran autor i d’una complexa historia. Paul Auster ens presenta la novel·la 4 3 2 1, una historia on, com diu el títol, només pot quedar un dempeus.

No sé si heu notat que la vida juga amb nosaltres, moltes de les nostres decisions ens porten cap un camí o cap un altre, al tria en certa forma destriem i aquesta reflexió sense misticisme ni religió és la que l’autor plasma en la seva novel·la amb un personatge i com les circumstàncies o el destí l’haguessin porta a ser d’una manera o una d’altre.

El nostre protagonista és en Archie Ferguson, nascut l’any 1947 a Nova Jersey, un fet que no canviarà, els quatre camins que ens mostra l’autor parteixen de la mateixa persona, els mateixos pares, el mateix ADN però amb petits canvis com pèrdues de persones estimades, que una noia li doni carbasses o no, o que tingui una condició sexual diferent.

En aquest aspecte coneixerem la versió d’un fill trencat de dolor, una versió milionària però transformat en algú distant i perdut en si mateix, una versió que treballa de periodista o una versió homosexual que viu a Paris una temporada i un d’altre fracassa en la seva educació, totes aquestes possibilitats es conjuraran per presentar-nos tres possibles personatges possibles i ficticis i una versió real.

Totes aquestes anades i vingudes del destí vindran emmarcades al llarg dels anys 50 i 70 remarcant els conflictes com la llibertat i la necessitat dels drets civils i el racisme, una lacra persistent en tot el món, però amb arrels profundes als Estats Units.

M’agradaria molt citar una idea que el propi autor va compartir quan va dir que en cada home n’hi ha diversos dins seu i que anem saltant d’un al altre i ni ens adonem. Alguns diran que és madurar, d’altres que és adaptar-se a les circumstàncies de la vida, però quan hi pensem fredament, és cert que el nostre tarannà no sempre es regeix per les mateixes premisses.

Aquesta historia té aspectes autobiogràfics de l’autor que comparteix amb el nostre personatge, ell es calça les seves sabates i es remunta a la seva pròpia infantessa quan un llamp va matar a un amic seu, uns segons després o si el llamp hagués caigut uns centímetres enrere hauria sigut ell qui patis el desenllaç.

Una novel·la que ens presenta labutxaca i que amaga el destí del nostre protagonista.

Amb una prosa sarcàstica, directa amb segones lectures i intencions, l’autor us captivarà i us costarà decidir quin dels quatre personatges preferiu, donat que tot i només comptar amb un real, tots ho són sobre el paper.

Ara sou vosaltres qui decidireu si voleu seguir el camí que l’autor ha començat llegint la novel·la o si preferiu apartar-la del vostre camí. Jo us recomano que la llegiu ja que m’ha sorprès com juga el destí amb la vida de l’Archie i convida a reflexionar en com el destí o les nostres tries han modificat la nostra vida fins ara i com podem intentar marcar-ne el nostre futur.