Entrevista a Roger Bastida

Haig de reconèixer que sóc una apassionada de les obres literàries d’en Roger Bastida. 

Si vàreu gaudir descobrint un gran amor rere la pintura a la Barcelona pretèrita gràcies a La mirada de la sargantana i vàreu saltar la foguera de la seguretat cap a temps convulsos entre les planes de La llarga revetlla segur esteu esperant la darrera obra que neix de la seva ploma.

La seva dedicació a l’hora de documentar-se, la capacitat de crear ambients i telons de fons creïbles i cinematogràfics aprofitant la bellesa del propi moment és un dels punts forts que fan que la trama que desenvolupa a un ritme suau i pausat sigui esplèndida i amb uns protagonistes que esdevenen propers i és molt fàcil agafar-los estima.

A Sota l’ombra de la Washingtònia tornem a fer un viatge en l’espai i el temps per situar-nos a la Barcelona dels anys 20.

Una ciutat que batega al ritme de la cultura, l’expansió, l’arquitectura i les arts en general de la mà de la burgesia de les grans famílies que esdevenen influents.

És un cant a la vida i a la veritat.

Gràcies a Columna descobrireu el pes d’un cognom!

Tenint ja dues obres prèvies al mercat com vius aquest nou llançament? Qualsevol llançament editorial és motiu d’alegria. Pensa que els autors passem molt de temps escrivint i donant forma a les idees que tenim al cap. Suposo que també hi ha un punt de nervis, pel nivell d’exposició d’una cosa tan íntima com és una novel·la.

Com afrontes “la pàgina en blanc” avui en dia? És més fàcil tenint dues obres a les espatlles amb la corresponent experiència que et varen donar? No sabria què dir-te. Escriuré i publicaré mentre tingui alguna cosa interessant a dir. Tan bon punt la font s’assequi, deixaré d’escriure. El que em ve de gust, últimament, és jugar una mica, deixar-me anar. La pàgina en blanc sempre fa respecte, però encara tinc dues o tres idees al tinter que espero poder posar per escrit.  

Què creus que tenen en comú les teves tres històries? Sens dubte, totes tres volen ser recreacions més o menys fidels dels estils de vida de principis de segle passat. D’altra banda, totes tres juguen amb les cartes de la veritat, de la versemblança, de fer dubtar al lector sobre la plausibilitat d’allò que estan llegint.

Creus que en tens alguna que sigui la teva preferida? Això sempre és complicat de respondre... suposo que cada treball literari té parts que t’encanten i parts que t’horroritzen.

A la darrera entrevista et vàrem proposar que imaginessis que podies fer un viatge en el temps i l’espai per tal d’oferir un àpat amb grans escriptors i qui serien els convidaries. Avui et preguntem amb qui faries aquest àpat d’entre els personatges de les teves obres. Amb la Montserrat Casas de “La mirada de la sargantana”, la Mimi de “La llarga revetlla” i la Magdalena de “Sota l’ombra de la washingtònia”. De segur que soparíem estupendament bé, que és del que es tracta.

Quin és el pes real d’un cognom? Fins on ens pot condicionar haver nascut en una família determinada? El pes d’un cognom és totalment determinant, per bé i per mal, en la vida d’una persona. L’entorn on hem nascut ens reparteix les cartes amb les que jugarem la partida de la vida. Estem molt condicionats per la nostra família. 

Creus que totes les famílies tenen secrets o són dignes d’una novel·la? No, no totes les famílies tenen secrets. Hi ha famílies ben avorrides. Però totes les famílies són dignes de protagonitzar una novel·la. Tot depèn de com s’expliqui la història, més que de la pròpia història.  

Els teus protagonistes fugen dels perills de Barcelona però... No creus que els acaben perseguint d’una altre manera? Es pot fugir totalment del perill en èpoques convulses? Qui busca, troba. I els de “Sota l’ombra de la washingtònia” són perills buscats. Les èpoques convulses tenen un interès enorme, a nivell literari.

Va ser fàcil narrar l’evolució de la Cecília? Et vas inspirar en alguna dona del teu entorn? Suposo que tots els escriptors partim de coses que hem viscut per bastir els nostres personatges. Als meus llibres hi ha una mica de mi, però també de la meva família i els meus amics. 

Com  imagines la Diada de Sant Jordi d’enguany? Caurà en diumenge, i això no és habitual. Serà una jornada maquíssima, de segur.

Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? A una de les presentacions de “La llarga revetlla” se’m va atansar un noi per dir-me que la meva novel·la li havia estat de gran ajuda, que s’havia sentit molt identificat amb la història dels protagonistes. Si l’heu llegida ja sabeu per on vaig... 

Un llibre que t’hagi inspirat és...  “También esto pasará”, de la Milena Busquets.

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  t’han fet i creus essencial respondre? Ens la pots respondre?

 Una colònia, un plat, una textura, una cançó i una pel·lícula.  Una fragància oriental; la fideuà amb allioli; el nas d’un gos; qualsevol peça de son cubà; “Io sono l’amore”.  

 

Et desitgem tot l’èxit que mereixes amb aquesta nova aventura!

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria

 

Sota l’ombra de la Washingtònia

Per Àngela Sánchez Vicente

Haig de reconèixer que sóc una apassionada de les obres literàries d’en Roger Bastida.

Si vàreu gaudir descobrint un gran amor rere la pintura a la Barcelona pretèrita gràcies a La mirada de la sargantana i vàreu saltar la foguera de la seguretat cap a temps convulsos entre les planes de La llarga revetlla segur esteu esperant la darrera obra que neix de la seva ploma.

La seva dedicació a l’hora de documentar-se, la capacitat de crear ambients i telons de fons creïbles i cinematogràfics aprofitant la bellesa del propi moment és un dels punts forts que fan que la trama que desenvolupa a un ritme suau i pausat sigui esplèndida i amb uns protagonistes que esdevenen propers i és molt fàcil agafar-los estima.

A Sota l’ombra de la Washingtònia tornem a fer un viatge en l’espai i el temps per situar-nos a la Barcelona dels anys 20.

Una ciutat que batega al ritme de la cultura, l’expansió, l’arquitectura i les arts en general de la mà de la burgesia de les grans famílies que esdevenen influents.

Coneixerem, als Arboix, propietaris d’una colònia tèxtil que decideixen recloure’s a la torre d’estiueig de l’Hospitalet per allunyar-se dels perills de la gran ciutat.

El pistolerisme cotitza a l’alça i no volen que els riscs de ser focus dels que atempten contra els patrons industrials el pugui afectar.

També volen defugir les noticies que comencen a veure la llum sobre el tràfic d’esclaus.

Aquest trasllat serà ideal per la seva petita Cecília que des de la seva perspectiva investigarà esdeveniments familiars del passat mentre corre pel palauet modernista amb un jardí exòtic encisador.

Ella serà la clau per posar en negre sobre blanc els secrets dels Arboix i el pes d’un cognom a la societat.

Us asseguro que la curiositat i l’enginy de la Cecília us enamorarà i esdevé un personatge gegant i clau per descobrir els misteris que s’amaguen entre les parets dels palauet.

Allà on fica el nas troba una punta d’un fil que, estirant i estirant amb paciència, acaba traient a la llum allò que tranquil·lament s’havia amagat les ombres.

No us vull revelar els secrets de la novel·la per tal que la llegiu, la desgraneu, la sentiu i òbviament la recomaneu.

És un cant a la vida i a la veritat.

Gràcies a Columna descobrireu el pes d’un cognom!

El cuiner de l’Alcyon

De nou ens trobem amb el que van essent les darreres paraules escrites que l’Andrea Camilleri ens deixa com a llegat bibliogràfic a tots els seus lectors i amants dels seus personatges capitanejats per el gran Comissari Montalbano.

Un protagonista rodó que amb el temps es desvetlla que la seva personalitat encisadora, nostàlgica de la Sicília mafiosa i amant de la feina ben feta i alhora dels plaers de la vida representa, a grans trets, la personalitat de l’autor.

A la obra El cuiner de l’Alcyon que podem llegir gràcies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal ens traslladem a una obra colossal dins del món que va crear a Vigata.

Un enclau encisador, un protagonista brillant acompanyat per contrapunts humorístics àcids i tendres com en Catarella, en Mimi i en Fazio fan que les trames prenguin una dimensió enigmàtica però que també deixa veure el costumbrisme del dia a dia de la bella Itàlia.

En aquesta obra l’acció es veu envaïda per l’aigua i el misteri succeeix a les aigües del port de Vigata on una goleta batejada com Alcyon és el lloc perfecte per fer malifetes i posarà al Comissari al límit de la seva paciència.

Com si no en tingués prou amb la amenaça de la dissolució de la comissaria que els té a tots desmotivats i amb el succés previ del suïcidi d’un treballador de la fàbrica de barques poc després que el despatxessin el fan intolerant a les punyetes amb les que el volen embolicar.

Ell vol saber la veritat i, tot i que estan en aigües internacionals, cap cos de policia extern es ficarà amb el seu domini ni amb la seva gent.

Mentre va descobrint qui és qui i tot el que hi ha al darrera de l’Alcyon també deixarà molt clar a tots qui és ell i que no admet jocs.

Una novel·la on el misteri està més present que mai i d’una manera ben enrevessada que fa que esdevingui una obra altament addictiva.

És una obra ideal per descobrir al autor que perdurarà al món de les lletres per sempre com un dels mestres del misteri.

La seva amplia bibliografia i el seu segell de qualitat l’avalen.

Per tots els que us hi hagueu enganxat, labutxaca ens regala aquesta nova entrega i us recordem que podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte , La dansa de la gavina, El mètode Catalanotti, La xarxa de protecció o L’altre cap del fil entre molts d’altres.

És una literatura ideal per tots els públic i ideal per enganxar-se a les novel·les negres amb tints detectivescos i misteriosos.

 

El mapa de la ansiedad

Hoy os presentamos una lectura diferente, no se trata de una novela, sino de una herramienta que intenta desvelar muchas dudas que tenemos sobre nuestro propio ser, sobre aquello que nos afecta y que se acumula en nosotros como ansiedad.

El mapa de la ansiedad es la guía más completa para comprender la ansiedad, acabar con sus mitos y abordarla con seriedad y rigor.

Este ejemplar que nos presenta Ediciones B nos dice mucho sin decir nada con una portada con fondo blanco, letras negras y garabatos de colores, sí, he dicho garabatos, como cuando nos ponemos delante de una hoja en blanco pero nuestra mente aún está más en blanco, bloqueada y solo atina a realizar trazos aleatorios.

Rubén Casado lleva más de veinte años tratando e investigando la ansiedad. Este libro nos ofrece, por primera vez, un mapa detallado de todo lo que hay que saber al respecto. Porque solo conociendo bien su naturaleza podremos aprender a convivir con ella de forma más sana.

Nadie sabe realmente qué es la ansiedad hasta que la experimenta. Esto es así pese a que cada vez se habla más de esta afección, de la que hasta los medios se hacen eco y sobre la que se han publicado centenares de libros en un intento de aportar luz a un problema que cada día afecta a más personas. Y lo cierto es que de poco o nada sirven las fórmulas sin ningún valor científico que prometen la curación, pues para hacer frente a la ansiedad es necesario comprenderla en toda su complejidad y entendernos a nosotros mismos.

Actualmente parece que ya no es un tabú hablar de problemas que afectan no solo al cuerpo sino a la mente, pero aún cuesta comprender a la persona que nos lo explica si no hemos llevado sus zapatos. Incluso aquel o aquella que los padece no sabe ponerle nombre o comprender exactamente que le sucede o como empezar un camino para mejorar.

Esta guía me ha parecido muy interesante dado que no se centra solo en un aspecto ni en la palabra ansiedad general, dado que cada uno la manifiesta de maneras diferentes y todas ellas tienen raíces profundas que pueden sanar, pero no de manera milagrosa o leyendo el libro ya está todo hecho, esta guía nos invita a pensar, a reflexionar, a comprender y a avanzar con esfuerzo.

Sus capítulos están muy bien estructurados y sus apartados a efectos prácticos son muy fáciles de comprender dentro de su complejidad.

Os recomiendo que lo leáis con la mente abierta, no quiere ser aleccionador ni imponer una idea, sino que frente a una situación compleja intenta responder preguntas como ¿Por qué?, ¿Cómo?, ¿Cuándo? y ser un rayo de esperanza para esos momentos en que todo es negro y perdemos el control de las cosas.

 

Reencuentro en la Villa de la Telas

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy la aclamada y seguidísima autora Anne Jacobs pone el broche de oro a su increíble saga La Villa de las Telas con un último volumen que cierra perfectamente una historia que nos ha acompañado a lo largo de varios años.

Años en que hemos visto como su nombre se convertía en un imprescindible de las letras actuales a la vez que cosechaba éxitos de crítica y veía como su número de lectores no dejaba de crecer.

Tras “La Villa de las Telas”, “Las hijas de la Villa de las Telas”, “El legado de la Villa de las Telas”, “Regreso a la Villa de las Telas” y “Tormenta en la Villa de las Telas”, por fin tenemos entre manos Reencuentro en la Villa de la Telas gracias a nuestros amigos de Babelio.

Este volumen focaliza en las emociones de los protagonistas a la vez que hace balance de sus trayectorias sin dejar de recalcar como fue la Segunda Guerra Mundial en Alemania y en Estados Unidos.

Marie ya lleva cuatro largos años huyendo de Alemania por sus raíces judías con su  hijo y Paul sigue al frente de la fábrica en Augsburgo.

Ella cree que su marido no la necesitara ya que los negocios funcionan sobre ruedas y ella quiere salvaguardarse y a la vez sanar su corazón.

La noticia de la posible bancarrota de la industria y el sentir que Paul está solo al frente de todo hacen que se replantee su huida y decide regresar a su lado.

Ella ya no es la misma y el está lleno de preocupaciones, una nueva ilusión y no sabe cómo afrontar su llegada.

Sus corazones tenían un proyecto en común y su amor es muy fuerte aún hoy en día pero… ¿Podrán superar tantos obstáculos?, ¿Podrán volver al amor que un día les unió si ya no son los mismos?

Todos estos interrogantes y el destino de la Villa de las Telas se descubren en esta última obra de manera pausada, reflexiva y muy bien tramada.

Es una saga que hemos podido disfrutar gracias a Plaza & Janés y de la que no se sale ileso por su poder transformador.

No es sólo una buena lectura que distraer si no que aprovecha para mostrar la Segunda Guerra Mundial desde ambos lados y nos ayuda a reflexionar sobre los sentimientos humanos y el legado de familia.

Si os ha enganchado y queréis seguir leyendo obras de Anne Jacobs no os podemos dejar de recomendar la Trilogía La Mansión y la novela El café del ángel.

 

 

El mentalista

Avui celebrem la retornada a la primera plana del món de les lletres de la Camilla Läckberg i aquest cop no ve sola sinó acompanyada de la ploma d’en Henrik Fexeus.

Gràcies a labutxaca podem gaudir d’una obra trepidant, accelerada i molt misteriosa.

És una autora que ja ens ha envol callat en les ombres dels seus misteris a través d’obres com “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena”, “Tempesta de neu i olor d’ametllers” o la sèrie “Revenge” entre molts altres títols però torna amb forces renovades i molt ben acompanyada.

La seva fama la precedeix i el seu èxit tant de crítica com de públic no és fruit de l’atzar. Les seves obres amaguen enigmes foscos que alhora destripen la naturalesa humana i els límits dels sentiments veient des d’un prisma multiangular totes les facetes de la condició humana.

Ella consagrada com a autora s’acompanya aquest cop d’un mentalista per crear una parella de personatges que ja han anunciat que protagonitzaran més obres i realment esperem que així sigui.

A El mentalista han creat un teló de fons enigmàtic com és un parc d’atraccions on els crits i el propi misteri de la màgia oculta veritats i les disfressa.

En aquest teló de fons apareixerà una noia morta dins una caixa de fusta i travessada per diverses espases que desvetllarà una trama recargolada que durà a més víctimes i a una investigació complicada i exhaustiva a càrrec de uns investigadors dispars que es complementen a la perfecció.

D’una banda, la Mina és metòdica, pausada, analítica, procedimental i no deixarà cap fil sense investigar des de la seva posició al equip especial d’investigació. És la seva feina i l’apassiona però es veu desbordada i recorre a l’ajuda d’en Vincent, un mentalista que amb la seva capacitat deductiva i observadora fins al més mínim detall intentarà ordenar les idees i conclusions d’un cas on tot sembla un miratge de l’il·lusionisme.

Ambdós protagonistes sentiran un gran atractiu vers el misteri, una empatia amb les víctimes i molta set de justícia.

Aconseguiran atrapar a qui ha comés tan macabre assassinat? Té connexió amb els altres esdeveniments i estan davant d’un assassí en sèrie?

I què passarà amb ells, connectaran d’una manera més personal o restringiran la seva relació a merament professional?

Estan a les antípodes l’un de l’altre però com un imant aquest cas els té enganxats i connectats.

Per tots els seguidors fidels de les lletres que composen l’obra de l’autora estan d’enhorabona doncs crec que és de les seves creacions més bones i complertes.

No la deixeu escapar!