Pikunikku

Avui us intentaré presentar un llibre il·lustrat sobre una de les cultures més desconegudes i alhora més atraient per a molts accidentals, dic intentaré ja que no sé si serè capaç de copsar tota la informació que ens presenta d’una manera amena, didàctica i divertida, una guia del que hem de saber per no fer el més autèntic ridícul.

Pikunikku és l’aposta de l’Editorial Impedimenta que trobareu tant en català com en castellà. Amb un gran format, tapes dures on es conjuga el blanc i el vermell, el blanc en la seva cultura és el color dels Deus i representa la llum sense impureses, mentre que el vermell simbolitza la carn i és com una signatura amb sang, cosa que encaixa perfectament amb la idea de la Monika Baudisová, l’autora de les il·lustracions qui remarca que aquest llibre és el seu viatge al Japó, el que va conèixer, viure i menjar durant sis mesos.

El seu coautor és en Jordi Trilla i junts formen pinkpill design, un duet creatiu dedicat al disseny gràfic, motion il·lustració.

El seu títol vol dir pícnic japonès, per aquells que esteu avesats al manga, l’anime o a la seva cultura segur que heu pensat alguna vegada com deu ser fer un pícnic a l’ombra d’un cirerer florit, però aquí, entre les seves planes farem un pica-pica de la cultura japonesa en general.

Un llibre sense edat ni data de caducitat, ja se sap que la cultura japonesa és força inamovible, a la seva contraportada els autors ens fan un reguitzell de preguntes per fer-nos picar la curiositat. Com és la vida quotidiana al Japó? Quants tipus de sushi hi ha? Ets Kawaii? Saps fer servir un vàter japonès? Viuries en un hotel càpsula? Hem..... si alguna d’aquestes preguntes us sona a no entenc res... aquest és el vostre llibre.

Trobareu grans il·lustracions, la majoria en blanc i negre amb breus descripcions sobre la seva cultura pop, la vida domèstica, tradició i folklore des d’una perspectiva jove i actual, des d’uns ulls il·lusionats i molt descriptius sobre el més remarcable.

Cada apartat ve introduït per una doble plana amb un fons de color diferent remarcant-ne la separació i facilitant-ne la comprensió.

Aquells que em coneixen saben que alguna coseta sé sobre el Japó, sempre m’ha agradat la seva historia i la seva presentació al món, com conjuguen el passat amb el present gairebé futurista en molts aspectes, però que me’n parli algú que hi ha estat més d’una setmaneta i només a vist el que li ensenya el guia, m’ha obert els ulls en molts aspectes que ni tant sols m’havia arribat a plantejar.

Una cultura que s’exporta i que importa, que introdueix nous elements sense perdre les seves arrels.

Un llibre potent com el sake però sense ressaca de mal de cap, encara que deixa al lector amb ganes de conèixer més que el pica-pica i el farà buscar el menú complert.

Aquí, us deixo les seves primeres planes.

El llibre dels miralls

Avui us recomano una lectura trepidant, un thriller psicològics que us convidarà a veure com un fet puntual pot ser reflexat en diverses maneres per diferents persones, no tots vivim una mateixa experiència de la mateixa manera ni la nostra memòria ho emmagatzema igual.

                                          

Com molt bé ens convida a pensar el títol El llibre dels miralls ens enfrontem a un fet puntual, l’any 1987 el professor de psicologia Joseph Wieder es assassinat, vint-i-cinc anys després un manuscrit arriba a la taula de l’agent literari Peter Krats i el que comença com una novel·la negra cada cop sembla més una confessió sobre aquell succés.

Tot hagués pogut quedar aquí, però la seva interrupció de manera fulminant convida a en Peter Krats a anar més enllà, contracta un periodista d’investigació John Keller per arribar al fons de la qüestió amb l’ajuda del policia jubilat Roy Freeman.

Cada un d’aquest personatges ens dona veu a una de les tres parts en que es divideix la novel·la, la primera part ens situarà a Princeton, en el moment dels fets i les dues darreres en com s’anirà estirant el fil de la trama anys després.

E.O.Chirovici dona veu a diferents personatges marcant un clar equilibri entre ells i alhora mostrant-nos com els seus records formen part d’un mirall vist amb perspectives diferents, fet que li dona una profunditat psicològica i alhora crea amb complexitat cada un d’ells.

Estem davant una trama addictiva, que convida al lector a treure una visió única fusionant les dels personatges i els crea gairebé una necessitat imperiosa de descobrir què va passar, com i el perquè, de la mateixa manera que des d’un inici ja els convida a preguntar-se el motiu d’aquesta confessió en aquest moment precís.

Realment si que estem davant d’un joc de miralls, segons en qui fixem l’atenció veurem un reflex, una visió parcial marcada pels sentiments i una petita part del que en realitat volen recordar, aquest fet no vol dir que els personatges ens estiguin mentint, però cadascun d’ells té la seva pròpia realitat.

labutxaca ens presenta una novel·la plena d’intriga, amb una prosa fluida i un tempo que va agafant força a mesura que la narració avança, una historia formada per parts però amb un total sorprenent.

Un thriller d’aquells que et deixen amb l’ai al cor i que no pots deixar de llegir, si volgués concentrar una idea crec que les paraules pugnen per sortir del llibre i mostrar-se, per a mi, la portada del mirall trencat no és només la representació dels personatges en el tot, sinó com la realitat de la trama vol sortir de la seva presó en el llibre, trenca el mirall des de dins per fer-se més real a les mans del lector.

Us en deixo les seves primeres planes, descobriu el manuscrit i caureu a la trampa del seu reflex.

Los días dorados

Llega a nuestras manos la segunda entrega de la serie Edilean de Jude Deveraux, tras “El aroma de la lavanda” nos encontramos con Los días dorados, ambas se pueden leer de manera independiente, llenas de amor, pasión y aventuras nos dejan con ganas de descubrir cómo nos sorprenderá en la próxima entrega de esta serie.

Si cuando leímos la primera entrega nos encontrábamos en la actualidad, en esta viajaremos en el tiempo hasta la Escocia del 1766, donde todavía existen los clanes y los Lairds, los castillos y las torres del homenaje, los grandes ventanales de piedra y las disputas entre ingleses y escoceses.

Si no explicará nada más quedaría la novela reducida a una más de las cientos que existen sobre las Highlands y los masculinos escoceses, pero este es solo el principio de un cambio. Una joven heredera en manos del déspota y avaro de su tío harán que la vida de la joven y bella Edilean Talbot se cruce con la de Angus Mc Tern, antiguo Laird y súbdito del tío de la joven, y ambos acaben con el apellido Harcourt.

Su viaje acaba de empezar rumbo al nuevo mundo, un lugar donde podrán ser quienes deseen ser y vivir su vida, ella sueña con todo lo que le espera y él recuerda todo lo que deja a sus espaldas. ¿Podrá el amor ser lo suficiente fuerte para romper con el orgullo de él y la delicadeza de ella?

El lector quedará atrapado con la historia y si no ha leído la novela que la precede y la lee después, creo que incluso puede ser mejor dado que seguiría un orden cronológico de pasado a presente, aunque debo reconocer que tiene su punto el hecho de empezar por el final, ya que el lector queda con las ansias de descubrir cosas sobre los fundadores de la ciudad de Edilean, cerca de Williamsburg. 

La pregunta que queda en el aire es saber hacia donde continuará la serie, tenemos lo que parece el principio y el final, pero muchos espacios en blanco para ir rellenando, una aventura de la que todos los seguidores de Jude Deveraux podrán disfrutar y reencontrarse con las sensaciones del nuevo mundo.

Los personajes de Los días dorados son al principio muy estereotipados, el típico hombre fuerte de las montañas que cuida del clan, la doncella en apuros, el avaro y el vicioso, pero la autora consigue con gran maestría y fluidez darle la vuelta a los personajes mostrando a un hombre sensible y humilde, a una mujer lista y luchadora, una historia donde la evolución de los personajes va evolucionando a la vez que su ambiente, el nacimiento de las nuevas grandes ciudades como Boston, los ejércitos que luchan contra los indios, nuevas empresas que se fundaran para mejorar la productividad, y la trata de servidumbre de todos aquellos que el Reino Inglés deportaba a tierras lejanas, sin juicios justos.

B de bolsillo acierta como siempre, que más se puede pedir a una historia que te atrapa desde el principio, te sumerge en la gran aventura de la vida de sus personajes y consigue que no puedas dejar de leer hasta el final. Consigue que el lector adore a sus personajes aunque a veces le entren ganas de gritarles o morirse de la risa cuando la providencia arregla los desaguisados de sus vidas.

Cuando terminé de leerla, no pude resistirme a releer “El aroma de la lavanda”, es así de adictiva.

5 ANYS JUNTS - 5 AÑOS JUNTOS

MOLTES GRÀCIES!!!

MUCHAS GRACIAS!!!

Darrere els seus talons

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem a la gran autora Francesca Aliern, llegir les seves lletres és gairebé terapèutic i curatiu alhora que ens mostra la condició humana de manera simple i directa.

A la seva darrera obra titulada Darrere els seus talons coneixerem a L’Alfons de casa Ponsa, un nano predestinat a heretar una petita fortuna guanyada a força d’especulació a la botiga de comestibles de la seva família i a viure una vida plana i estable en temps de postguerra.

Potser l’han subestimat i encara que molts voldrien aquesta seguretat econòmica, l’Alfons no pensa sacrificar la seva vida en el somni d’un altre.

Per ell tot canvia el dia que veu per primera vegada a la Dafne, una noia de bandera i refinada que el va encisar i el va canviar per sempre.

S’estarà arriscant per res o val la pena lluitar per el seu amor?

Poca cosa us desvetllarem d’aquesta trepidant i realista historia ambientada al despertar de la terra i de la passió d’aquest jove somiador.

Serà prou per ella? Ella és tot el que aparenta o és una ombra?

Llegiu aquesta gran obra que ens ofereix Cossetània Edicions i descobrireu al ritme que batega el cor de l’Alfons i la novel·la en si amb una prosa impecable i un tempo pausat i delicat.

Pocs són els agosarats que fan passes per amor i van al darrere d’aquest.

Innocència versus maduresa, seguretat versus una caiguda lliure... Bon dilema tenim entre mans!

Seran l’un per l’altre?

No us perdeu aquesta novel·la sobre els primers amors i la correspondència d’aquest de la mà d’una autora commovedora.

Per si us passa com a mi i us enamoreu de les seves obres haureu de rebuscar a la seva bibliografia i garantir-vos una bona lectura amb l’empremta que ella li dóna.

Si voleu fer un cop d’ull a la seva producció no us podeu perdre: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013) Les passions de la Menestrala (2014) Cullerades de vida (2015) Cafè de París (2016) i Negre estalzí (2017).

Cap d’ells us decebrà. La seva ploma és àgil i màgica a l’hora de dibuixar emocions i sentiments.