El llibre dels miralls

Avui us recomano una lectura trepidant, un thriller psicològics que us convidarà a veure com un fet puntual pot ser reflexat en diverses maneres per diferents persones, no tots vivim una mateixa experiència de la mateixa manera ni la nostra memòria ho emmagatzema igual.

                                          

Com molt bé ens convida a pensar el títol El llibre dels miralls ens enfrontem a un fet puntual, l’any 1987 el professor de psicologia Joseph Wieder es assassinat, vint-i-cinc anys després un manuscrit arriba a la taula de l’agent literari Peter Krats i el que comença com una novel·la negra cada cop sembla més una confessió sobre aquell succés.

Tot hagués pogut quedar aquí, però la seva interrupció de manera fulminant convida a en Peter Krats a anar més enllà, contracta un periodista d’investigació John Keller per arribar al fons de la qüestió amb l’ajuda del policia jubilat Roy Freeman.

Cada un d’aquest personatges ens dona veu a una de les tres parts en que es divideix la novel·la, la primera part ens situarà a Princeton, en el moment dels fets i les dues darreres en com s’anirà estirant el fil de la trama anys després.

E.O.Chirovici dona veu a diferents personatges marcant un clar equilibri entre ells i alhora mostrant-nos com els seus records formen part d’un mirall vist amb perspectives diferents, fet que li dona una profunditat psicològica i alhora crea amb complexitat cada un d’ells.

Estem davant una trama addictiva, que convida al lector a treure una visió única fusionant les dels personatges i els crea gairebé una necessitat imperiosa de descobrir què va passar, com i el perquè, de la mateixa manera que des d’un inici ja els convida a preguntar-se el motiu d’aquesta confessió en aquest moment precís.

Realment si que estem davant d’un joc de miralls, segons en qui fixem l’atenció veurem un reflex, una visió parcial marcada pels sentiments i una petita part del que en realitat volen recordar, aquest fet no vol dir que els personatges ens estiguin mentint, però cadascun d’ells té la seva pròpia realitat.

labutxaca ens presenta una novel·la plena d’intriga, amb una prosa fluida i un tempo que va agafant força a mesura que la narració avança, una historia formada per parts però amb un total sorprenent.

Un thriller d’aquells que et deixen amb l’ai al cor i que no pots deixar de llegir, si volgués concentrar una idea crec que les paraules pugnen per sortir del llibre i mostrar-se, per a mi, la portada del mirall trencat no és només la representació dels personatges en el tot, sinó com la realitat de la trama vol sortir de la seva presó en el llibre, trenca el mirall des de dins per fer-se més real a les mans del lector.

Us en deixo les seves primeres planes, descobriu el manuscrit i caureu a la trampa del seu reflex.