Pikunikku

Avui us intentaré presentar un llibre il·lustrat sobre una de les cultures més desconegudes i alhora més atraient per a molts accidentals, dic intentaré ja que no sé si serè capaç de copsar tota la informació que ens presenta d’una manera amena, didàctica i divertida, una guia del que hem de saber per no fer el més autèntic ridícul.

Pikunikku és l’aposta de l’Editorial Impedimenta que trobareu tant en català com en castellà. Amb un gran format, tapes dures on es conjuga el blanc i el vermell, el blanc en la seva cultura és el color dels Deus i representa la llum sense impureses, mentre que el vermell simbolitza la carn i és com una signatura amb sang, cosa que encaixa perfectament amb la idea de la Monika Baudisová, l’autora de les il·lustracions qui remarca que aquest llibre és el seu viatge al Japó, el que va conèixer, viure i menjar durant sis mesos.

El seu coautor és en Jordi Trilla i junts formen pinkpill design, un duet creatiu dedicat al disseny gràfic, motion il·lustració.

El seu títol vol dir pícnic japonès, per aquells que esteu avesats al manga, l’anime o a la seva cultura segur que heu pensat alguna vegada com deu ser fer un pícnic a l’ombra d’un cirerer florit, però aquí, entre les seves planes farem un pica-pica de la cultura japonesa en general.

Un llibre sense edat ni data de caducitat, ja se sap que la cultura japonesa és força inamovible, a la seva contraportada els autors ens fan un reguitzell de preguntes per fer-nos picar la curiositat. Com és la vida quotidiana al Japó? Quants tipus de sushi hi ha? Ets Kawaii? Saps fer servir un vàter japonès? Viuries en un hotel càpsula? Hem..... si alguna d’aquestes preguntes us sona a no entenc res... aquest és el vostre llibre.

Trobareu grans il·lustracions, la majoria en blanc i negre amb breus descripcions sobre la seva cultura pop, la vida domèstica, tradició i folklore des d’una perspectiva jove i actual, des d’uns ulls il·lusionats i molt descriptius sobre el més remarcable.

Cada apartat ve introduït per una doble plana amb un fons de color diferent remarcant-ne la separació i facilitant-ne la comprensió.

Aquells que em coneixen saben que alguna coseta sé sobre el Japó, sempre m’ha agradat la seva historia i la seva presentació al món, com conjuguen el passat amb el present gairebé futurista en molts aspectes, però que me’n parli algú que hi ha estat més d’una setmaneta i només a vist el que li ensenya el guia, m’ha obert els ulls en molts aspectes que ni tant sols m’havia arribat a plantejar.

Una cultura que s’exporta i que importa, que introdueix nous elements sense perdre les seves arrels.

Un llibre potent com el sake però sense ressaca de mal de cap, encara que deixa al lector amb ganes de conèixer més que el pica-pica i el farà buscar el menú complert.

Aquí, us deixo les seves primeres planes.