Coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Mercè
Rodoreda, Ara llibres publiquen una
biografia de l’autora pensada per als lectors infantils.
Mercè
Rodoreda és una de les escriptores catalanes més universals. Els seus llibres
han traspassat fronteres i han fet gaudir a milions de lectors a tot el món, i
això que la seva vida no va ser gens fàcil. Voleu saber qui era i quin llegat
ens va deixar? Seguiu-nos en aquestes pàgines per descobrir la màgia de les
seves paraules!
L’escriptora sense fronteres és el setè títol de la col·lecció
“Els llibres del petit sàpiens”, una col·lecció que vol apropar grans
personatges de la història amb tot el rigor i voluntat divulgadora que
caracteritza l’univers Sàpiens i Petit Sàpiens, els títols anteriors que podeu
gaudir són: “El gran conqueridor. Les fabuloses aventures del rei Jaume I”, “La
primera astronauta. Valentina Tereixkova i a conquesta de l’espai”, “Un geni
irrepetible. Tots els secrets de Leonardo da Vinci”, “La gran faraona.
Hatxepsut i les meravelles de l’Antic Egipte”, “El bandoler llegendari. Joan de
Serrallonga i la vida fora de la llei” i “La caçadora de dinosaures. Mary Anning i
l’apassionant món de la prehistòria”
En
aquest darrer volum apropen aquesta autora cabdal de les lletres catalanes als
més menuts de la casa descobrint-los la seva vida apassionant i els fets
històrics que van marcar-la, així com les seves principals obres, explicades
d’una manera senzilla i entenedora per al púbic infantil.
El
text signat per Teresa Muñoz a qui
coneixem de novel·les com “Com si fos ahir” o “Des del balcó”, és molt concís i
alhora proper amb el petit lector, ens presenta a la protagonista com algú de
la família de qui podran tenir grans records i alhora aprendre d’ella i de la
nostra historia.
Les
il·lustracions són de Alicia Caboblanco,
totes elles a planes completes, semblen aquarel·les amb pinzellades detallades
i juga amb els colors terrosos com si fossin en certa manera fotografies
antigues.
Un
volum de gran format, amb tapa duraque
també inclou material extra que poden consultar al web www.petitsapiens.cat/llibrescom: podcasts, quiz, interactius…
Un
llibre que és un goig per a grans i petits i si accepteu un consell, una gran
aposta per aquest Sant Jordi, una eina didàctica que gaudiran tant petits com
grans.
Haig
de reconèixer que sóc una apassionada de les obres literàries d’en Roger Bastida.
Si
vàreu gaudir descobrint un gran amor rere la pintura a la Barcelona pretèrita
gràcies a La mirada de la sargantana i
vàreu saltar la foguera de la seguretat cap a temps convulsos entre les planes
de La llarga revetlla segur esteu
esperant la darrera obra que neix de la seva ploma.
La
seva dedicació a l’hora de documentar-se, la capacitat de crear ambients i
telons de fons creïbles i cinematogràfics aprofitant la bellesa del propi
moment és un dels punts forts que fan que la trama que desenvolupa a un ritme
suau i pausat sigui esplèndida i amb uns protagonistes que esdevenen propers i
és molt fàcil agafar-los estima.
Una
ciutat que batega al ritme de la cultura, l’expansió, l’arquitectura i les arts
en general de la mà de la burgesia de les grans famílies que esdevenen
influents.
És
un cant a la vida i a la veritat.
Gràcies
a Columna descobrireu el pes d’un
cognom!
Tenint ja dues obres
prèvies al mercat com vius aquest nou llançament? Qualsevol llançament editorial és
motiu d’alegria. Pensa que els autors passem molt de temps escrivint i donant
forma a les idees que tenim al cap. Suposo que també hi ha un punt de nervis,
pel nivell d’exposició d’una cosa tan íntima com és una novel·la.
Com afrontes “la pàgina
en blanc” avui en dia? És més fàcil tenint dues obres a les espatlles amb la
corresponent experiència que et varen donar? No sabria què dir-te. Escriuré i publicaré mentre tingui
alguna cosa interessant a dir. Tan bon punt la font s’assequi, deixaré
d’escriure. El que em ve de gust, últimament, és jugar una mica, deixar-me
anar. La pàgina en blanc sempre fa respecte, però encara tinc dues o tres idees
al tinter que espero poder posar per escrit.
Què creus que tenen en
comú les teves tres històries? Sens
dubte, totes tres volen ser recreacions més o menys fidels dels estils de vida
de principis de segle passat. D’altra banda, totes tres juguen amb les cartes
de la veritat, de la versemblança, de fer dubtar al lector sobre la
plausibilitat d’allò que estan llegint.
Creus que en tens alguna
que sigui la teva preferida? Això
sempre és complicat de respondre... suposo que cada treball literari té parts
que t’encanten i parts que t’horroritzen.
A la darrera entrevista et vàrem proposar que
imaginessis que podies fer un viatge en el temps i l’espai per tal d’oferir un
àpat amb grans escriptors i qui serien els convidaries. Avui et preguntem amb
qui faries aquest àpat d’entre els personatges de les teves obres. Amb la Montserrat Casas de “La mirada de la sargantana”, la Mimi de “La
llarga revetlla” i la Magdalena de “Sota l’ombra de la washingtònia”. De segur
que soparíem estupendament bé, que és del que es tracta.
Quin és el pes real d’un cognom? Fins on ens pot
condicionar haver nascut en una família determinada? El pes d’un cognom és totalment determinant, per bé i per mal, en la vida
d’una persona. L’entorn on hem nascut ens reparteix les cartes amb les que
jugarem la partida de la vida. Estem molt condicionats per la nostra
família.
Creus que totes les famílies tenen secrets o són
dignes d’una novel·la? No, no totes les famílies
tenen secrets. Hi ha famílies ben avorrides. Però totes les famílies són dignes
de protagonitzar una novel·la. Tot depèn de com s’expliqui la història, més que
de la pròpia història.
Els teus protagonistes fugen dels perills de Barcelona
però... No creus que els acaben perseguint d’una altre manera? Es pot fugir
totalment del perill en èpoques convulses? Qui
busca, troba. I els de “Sota l’ombra de la washingtònia” són perills buscats.
Les èpoques convulses tenen un interès enorme, a nivell literari.
Va ser fàcil narrar l’evolució de la Cecília? Et vas
inspirar en alguna dona del teu entorn? Suposo
que tots els escriptors partim de coses que hem viscut per bastir els nostres
personatges. Als meus llibres hi ha una mica de mi, però també de la meva
família i els meus amics.
Comimagines la Diada de Sant Jordi d’enguany? Caurà en
diumenge, i això no és habitual. Serà una jornada maquíssima, de segur.
Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de
vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? A una de les presentacions de “La llarga revetlla” se’m va atansar un noi
per dir-me que la meva novel·la li havia estat de gran ajuda, que s’havia
sentit molt identificat amb la història dels protagonistes. Si l’heu llegida ja
sabeu per on vaig...
Un
llibre que t’hagi inspirat és... “También
esto pasará”, de la Milena Busquets.
Per acabar ens agradaria que ens
responguessis a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mait’han fet i creus essencial respondre? Ens la
pots respondre?
Una colònia, un plat, una textura,
una cançó i una pel·lícula.Una fragància oriental; la fideuà
amb allioli; el nas d’un gos; qualsevol peça de son cubà; “Io sono l’amore”.
Et
desitgem tot l’èxit que mereixes amb aquesta nova aventura!
Haig
de reconèixer que sóc una apassionada de les obres literàries d’en Roger Bastida.
Si
vàreu gaudir descobrint un gran amor rere la pintura a la Barcelona pretèrita
gràcies a La mirada de la sargantanai
vàreu saltar la foguera de la seguretat cap a temps convulsos entre les planes
de La llarga revetlla segur esteu
esperant la darrera obra que neix de la seva ploma.
La
seva dedicació a l’hora de documentar-se, la capacitat de crear ambients i
telons de fons creïbles i cinematogràfics aprofitant la bellesa del propi
moment és un dels punts forts que fan que la trama que desenvolupa a un ritme
suau i pausat sigui esplèndida i amb uns protagonistes que esdevenen propers i
és molt fàcil agafar-los estima.
A
Sota l’ombra de la Washingtònia
tornem a fer un viatge en l’espai i el temps per situar-nos a la Barcelona dels
anys 20.
Una
ciutat que batega al ritme de la cultura, l’expansió, l’arquitectura i les arts
en general de la mà de la burgesia de les grans famílies que esdevenen
influents.
Coneixerem,
als Arboix, propietaris d’una colònia tèxtil que decideixen recloure’s a la
torre d’estiueig de l’Hospitalet per allunyar-se dels perills de la gran
ciutat.
El
pistolerisme cotitza a l’alça i no volen que els riscs de ser focus dels que
atempten contra els patrons industrials el pugui afectar.
També
volen defugir les noticies que comencen a veure la llum sobre el tràfic
d’esclaus.
Aquest
trasllat serà ideal per la seva petita Cecília que des de la seva perspectiva investigarà
esdeveniments familiars del passat mentre corre pel palauet modernista amb un
jardí exòtic encisador.
Ella
serà la clau per posar en negre sobre blanc els secrets dels Arboix i el pes
d’un cognom a la societat.
Us
asseguro que la curiositat i l’enginy de la Cecília us enamorarà i esdevé un
personatge gegant i clau per descobrir els misteris que s’amaguen entre les
parets dels palauet.
Allà
on fica el nas troba una punta d’un fil que, estirant i estirant amb paciència,
acaba traient a la llum allò que tranquil·lament s’havia amagat les ombres.
No
us vull revelar els secrets de la novel·la per tal que la llegiu, la desgraneu,
la sentiu i òbviament la recomaneu.
De nou ens
trobem amb el que van essent les darreres paraules escrites que l’Andrea Camilleri ens deixa com a llegat
bibliogràfic a tots els seus lectors i amants dels seus personatges
capitanejats per el gran Comissari Montalbano.
Un protagonista rodó que amb el temps es desvetlla que
la seva personalitat encisadora, nostàlgica de la Sicília mafiosa i amant de la
feina ben feta i alhora dels plaers de la vida representa, a grans trets, la
personalitat de l’autor.
A la obra El cuiner de l’Alcyonque podem llegir
gràcies a la tasca de traducció d’en Pau
Vidal ens traslladem a una obra colossal dins del món que va crear a
Vigata.
Un enclau encisador, un protagonista brillant
acompanyat per contrapunts humorístics àcids i tendres com en Catarella, en
Mimi i en Fazio fan que les trames prenguin una dimensió enigmàtica però que
també deixa veure el costumbrisme del dia a dia de la bella Itàlia.
En aquesta obra l’acció es veu envaïda per l’aigua i
el misteri succeeix a les aigües del port de Vigata on una goleta batejada com
Alcyon és el lloc perfecte per fer malifetes i posarà al Comissari al límit de
la seva paciència.
Com si no en tingués prou amb la amenaça de la
dissolució de la comissaria que els té a tots desmotivats i amb el succés previ
del suïcidi d’un treballador de la fàbrica de barques poc després que el
despatxessin el fan intolerant a les punyetes amb les que el volen embolicar.
Ell vol saber la veritat i, tot i que estan en aigües
internacionals, cap cos de policia extern es ficarà amb el seu domini ni amb la
seva gent.
Mentre va descobrint qui és qui i tot el que hi ha al
darrera de l’Alcyon també deixarà molt clar a tots qui és ell i que no admet
jocs.
Una novel·la on el misteri està més present que mai i
d’una manera ben enrevessada que fa que esdevingui una obra altament addictiva.
És una obra ideal per descobrir al autor que perdurarà
al món de les lletres per sempre com un dels mestres del misteri.
La seva amplia bibliografia i el seu segell de
qualitat l’avalen.
Hoy
os presentamos una lectura diferente, no se trata de una novela, sino de una
herramienta que intenta desvelar muchas dudas que tenemos sobre nuestro propio
ser, sobre aquello que nos afecta y que se acumula en nosotros como ansiedad.
El mapa de la ansiedad es la guía más completa para comprender la
ansiedad, acabar con sus mitos y abordarla con seriedad y rigor.
Este
ejemplar que nos presenta Ediciones B
nos dice mucho sin decir nada con una portada con fondo blanco, letras negras y
garabatos de colores, sí, he dicho garabatos, como cuando nos ponemos delante
de una hoja en blanco pero nuestra mente aún está más en blanco, bloqueada y
solo atina a realizar trazos aleatorios.
Rubén Casado lleva más de veinte años tratando e investigando la
ansiedad. Este libro nos ofrece, por primera vez, un mapa detallado de todo lo
que hay que saber al respecto. Porque solo conociendo bien su naturaleza
podremos aprender a convivir con ella de forma más sana.
Nadie sabe
realmente qué es la ansiedad hasta que la experimenta. Esto es así pese a que
cada vez se habla más de esta afección, de la que hasta los medios se hacen eco
y sobre la que se han publicado centenares de libros en un intento de aportar
luz a un problema que cada día afecta a más personas. Y lo cierto es que de
poco o nada sirven las fórmulas sin ningún valor científico que prometen la
curación, pues para hacer frente a la ansiedad es necesario comprenderla en
toda su complejidad y entendernos a nosotros mismos.
Actualmente parece que ya no es un tabú hablar de
problemas que afectan no solo al cuerpo sino a la mente, pero aún cuesta
comprender a la persona que nos lo explica si no hemos llevado sus zapatos.
Incluso aquel o aquella que los padece no sabe ponerle nombre o comprender
exactamente que le sucede o como empezar un camino para mejorar.
Esta guía me ha parecido muy interesante dado que no
se centra solo en un aspecto ni en la palabra ansiedad general, dado que cada
uno la manifiesta de maneras diferentes y todas ellas tienen raíces profundas
que pueden sanar, pero no de manera milagrosa o leyendo el libro ya está todo
hecho, esta guía nos invita a pensar, a reflexionar, a comprender y a avanzar
con esfuerzo.
Sus capítulos están muy bien estructurados y sus
apartados a efectos prácticos son muy fáciles de comprender dentro de su
complejidad.
Os recomiendo que lo leáis con la mente abierta, no
quiere ser aleccionador ni imponer una idea, sino que frente a una situación
compleja intenta responder preguntas como ¿Por qué?, ¿Cómo?, ¿Cuándo? y ser un
rayo de esperanza para esos momentos en que todo es negro y perdemos el control
de las cosas.
