Des del balcó

És tot un plaer i un honor poder-vos presentar la segona novel·la d’una gran autora que després de tres anys d’escriptura i d’haver despullat la seva ànima i el seu cor aconsegueix mostrar-nos una Barcelona desconeguda per als joves i massa patida per els més grans.

Després d’haver gaudit amb “Com si fos ahir”, Teresa Muñoz una jove apassionada, ponderada i amb una gran capacitat per relatar el detall històric i la humanitat fràgil dels seus personatges torna als nostres cors amb Des del balcó, una narració on s’intercalen amb molt estil i amb un tempo sostingut dues veus, dues èpoques, una saga familiar plena de dones fortes i patidores que s’enfrontaran al destí i a la Barcelona que les envolta.

La novel·la comença de manera magistral amb una senzilla però profunda idea: “L’Àngela fica la clau al pany i prova de fer-la girar” aquesta idea de descobrir que s’amaga rere una porta tancada, els secrets que les parets han mantingut fora del temps i el desig d’immobilitat de la seva mare respecte al passat donaran sentit a una novel·la que us arribarà al cor.

De la mà de l’Àngela i del seu camí a la descoberta del passat amb l’ànsia de conèixer millor a la seva mare qui li ha deixat en herència un pis ple de vida passada i qui sap si amb possibilitats de una nova vida amb fonaments nous.

Una narració intimista i profunda que us posarà la pell de gallina, us deixarà amb ganes de més i amb un estil propi que convida a continuar llegint, viurem en la nostra Barcelona i en la dels nostres avis i pares, la postguerra, una època de repressió, d’imposició, d’abús de força i d’autoritat, però també d’amor i passions prohibides, d’homes malvats i de grans carregues emocionals, tota una lliçó i un crit a l’esperança del que avui som gràcies als que ens varen precedir.

La nostra estimada Teresa dona veu a la injustícia i a aquells que ja no es poden defensar en la veu d’unes dones que s’aniran apropant en esperit, ja que físicament el temps se’ls ha esgotat.

Una historia dura que us farà somiquejar i alhora us donarà pau, sé que sembla força estrany poder conjugar les dues idees, però molts hem patit l’arrel de la qual parteix l’Àngela i realment frappa el detall i el realisme que plana a plana viurà el lector.

Amsterdam llibres us convida a obrir una capsa de records en forma de pis, cada habitació, cada racó, cada marc de fotografia i el reflex del mirall conformen una imatge de present on el passat és tangible a la mà.

Una ficció que podria ser real.

Aquí us en deixo les seves primeres planes, obriu la porta amb l’Àngela que encara que al principi es resisteix el seu interior es sorprenent.