Entrevista a Joan Rendé

De les darreres novetats que ens han encisat per la seva veracitat, el seu caràcter i la seva forta critica social a una època de foscor ha estat la novel·la que avui us volem presentar.

L’autor Joan Rendé ens presenta una obra que de ben segur és especial per ell per la forta vinculació amb la historia que ens explica però alhora us volem recordar èxits seus com “Sumari d’homicida”, “Llibre de figuracions”, “El barber violador”, “La pedra a la sabata”, “Un dimarts” i “els anys de la serp”. 

A Ballaven el Black Bottom ens trobem amb la família dels Masdéu en un moment tranquil i acomodat sota la dictadura de Primo de Rivera.

Són catalanistes moderats, treballadors aferrissats i amb el cor que els batega pels nous corrents artístics i els aires de modernitat que es respiren a la ciutat de Barcelona.

En Joan Masdéu, el protagonista de la aventura sent com un força l’atrau cap al jazz, al culte pel cos i a l’esport, la disciplina, els grans líders i sobretot per la nàutica. Ell vol ingressar a la marina però tots els seus somnis trontollaran amb l’esclat de la Guerra.

La Guerra ho canvia tot i ho tenyeix tot de gris melangia. Totes les seves certeses, les seves passions, les seves decisions es veuen afectades pel context polític i social però té la fortalesa per renéixer de les penombres i cercar de nou la seva llum.

Gràcies a Proa ens retrobem amb un dels grans mestres de les lletres i aquest cop amb una obra que té un alt potencial didàctic i reflexiu sobre l’esser humà davant l’adversitat i el sentiment d’individu enmig d’un col·lectiu.

Però no hi ha res millor que donar la paraula al propi autor:

Quan va sentir que el món de les lletres l’estava esperant? Quan era intern en un col·legi i em vaig adonar que la vida resultava massa avorrida; calia inventar-se coses substancioses. 

Després de la seva àmplia bibliografia, per a vostè la paraula “escriptor” es refereix més a una professió o a una vocació? És que no sé distingir entre vocació i professió. Quan hem triat un ofici, val més que fem perquè ens agradi.

Quina és la qualitat que més aprecia en un escriptor? I la que detesta? La capacitat imaginativa i el domini de l’eina. El defecte que més detesto és la frivolitat.

Imagini que pot fer un viatge en el temps i l’espai per tal d’oferir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaria? Thomas Mann,  Stefan Zweig i George Steiner, que acaba de morir, i si tinguessin temps, Shakespeare i Joanot Martorell. 

En aquesta història hi ha un fort lligam entre passat, present i futur, creu que el present és passat que vol esdevenir futur? De vegades és passat que, malauradament, vol tornar. 

Aquesta obra és tot un homenatge a la seva família. Ha estat una escriptura fàcil o més difícil que començar una historia totalment fictícia? Ha estat força difícil, però no m’espanto de gran cosa. Hi parteixo d’un cert homenatge i d’una certa informació sobre la meva família, i atribuir-los uns paradigmes de la història era una gran responsabilitat, o una irresponsabilitat, mireu-vos-ho com vulgueu.

Creu que l’ésser humà davant les adversitats reneix mostrant més força i creixent o és un simple instint? Crec que l’ésser humà fa el que pot, segons les seves capacitats i en qualsevol situació. Ara, de vegades es deixa endur per la voragine col·lectiva i es despersonalitza, perd el sentit de responsabilitat. Segons com, l’adversitat l’atueix i pot anihilar-lo, i segons com, se l’endú a excessos d’èpica. Cal ser molt fort per aguantar-se dret.

En els moments més durs és on afloren els sentiments i els lligams més purs? Es refereix a l’enamorament o l’heroisme? En altres ocasions, hem d’admetre que pot escampar-se el campi qui pugui o l’egoisme més fosc. Ara, és ben cert que la solidaritat veritable es manifesta en situacions dramàtiques. 

En l’obra els joves senten fascinació pel Black bottom. Quina cançó creu que podria ser la banda sonora d’aquesta obra? A la meva novel·la, el black bottom, el xarleston, el ximmy o fins i tot el tango. Si la portéssim a avui, alguna música de les que els joves anomenen “de culte”, però ben ritmada i esbojarrada.

Creu que la joventut d’avui en dia és molt diferent a la dels anys trenta? Com haguera estat la novel·la si l’ambientéssim en el context social català actual? En termes generals, l’etapa juvenil es caracteritza per la ignorància natural, l’orgull i les ganes de ser. Ara el jovent és més tardà en tot plegat, però amb indubtables equivalències. L’excés de comoditat i de seguretat els desorienta i els desimplica, però tot es cura amb la indefugible gimnàstica.

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creu que els escriptors de veritat com vostè, aquells que en lloc de sang tenen tinta, us heu de justificar massa sobre la feina que feu? Això que jo sóc un escriptor de veritat ho diu vostè. A mi em sembla que en tot cal ser honest, rigorós i esforçat. Ah, i humil. Un escriptor es fa llegint molt, autors ben seleccionats, i després, practicant l’escriptura i provant-hi de plasmar com va el món. No em sembla fàcil. 

Creu que ser escriptor avui en dia és més fàcil i agraït gràcies a les xarxes socials i la interacció amb els lectors que aquestes faciliten? Les xarxes socials tenen la gran virtut d’informar-nos i d’estalviar-nos la memorització, però desatenen el domini de l’eina, que és la llengua. La llengua és el codi de comunicació essencial, i com qualsevol codi, disposa d’unes normes que han de conèixer tant l’emissor com el receptor. Si menyspreem què volen dir les paraules i les frases, l’eina no funciona i l’ofici decau.

Si li prohibissin escriure... a què es dedicaria? A la música, que ja m’hi dedico una mica. Abans m’agradava fer de pagès, però ara em canso massa.

Per acabar ens agradaria que ens respongués a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  li han fet i creus essencial respondre? Ens la pot respondre?

P-Per què no es mor? Perquè em queda massa feina per a fer.

Moltes gràcies de nou pel seu temps i les seves paraules!

Li desitgem tot l’èxit que mereix amb aquesta nova novel·la!

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria